El Govern ultima la llei per aixecar les pròrrogues del lloguer amb increments de fins al 6% anual més l’IPC
Ubach ha criticat l’executiu encapçalat per Xavier Espot
El projecte de llei per aixecar progressivament les pròrrogues dels contractes de lloguer entra en la fase final de redacció i el Govern preveu entrar-lo a tràmit parlamentari cap al 14 o el 16 de març. El text contempla la possibilitat d’aplicar increments de fins al 6% anual més l’IPC en determinats contractes, en el marc d’una desintervenció gradual del mercat de l’habitatge.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ho ha avançat aquest dijous al Consell Econòmic i Social, reiterant que es busca una mesura “garantista per a tothom”.
“Ara per ara no està tancat, però és en funció del preu. Els que s’estan cobrant a un preu més baix es podran apujar com a màxim un 6% cada any, durant els pròxims cinc anys de contracte, més IPC. Els que tenen un preu més alt es podran apujar un 1% més l’IPC”, ha explicat Marsol.
Desintervenció progressiva en quatre anys
Actualment, a Andorra hi ha aproximadament 20.000 contractes prorrogats. La voluntat de l’executiu és aixecar aquestes pròrrogues de manera esglaonada durant quatre anys, a un ritme aproximat del 25% anual, amb l’objectiu d’evitar una liberalització sobtada que provoqui un xoc en els preus del mercat.
Un cop aixecada la pròrroga, els nous contractes podran experimentar increments anuals durant cinc anys, sempre dins de límits prefixats per la llei. El percentatge màxim —fins al 6% més l’IPC— s’aplicaria sobretot als contractes amb rendes inferiors als 7 euros per metre quadrat. Segons la ministra, encara hi ha contractes a 4 euros el metre quadrat, molt per sota dels valors actuals de mercat.
Cada any es podria aplicar l’augment corresponent, però sense concentrar tota la pujada de cop. En total, els increments podrien situar-se entre el 25% i el 30% acumulat en cinc anys.
La titular d’Habitatge ha defensat que el sistema inclou garanties perquè, fins i tot en cas de canvi de llogater, no es puguin aplicar increments superiors als límits establerts. L’objectiu és afavorir la continuïtat dels inquilins i evitar pràctiques especulatives.
El Sindicat de l’Ensenyament demana més control
Des del Sindicat de l’Ensenyament Públic, Sergi Esteves ha valorat positivament que s’estableixin topalls i mecanismes progressius. Tanmateix, ha insistit en la necessitat de reforçar els instruments de control abans del 2027.
Entre les propostes, destaca la creació d’un registre de la propietat que permeti verificar els preus anteriors i evitar que el compliment de la norma depengui exclusivament de la denúncia dels llogaters.
“Que no s’hagi de dependre només que la gent denunciï, perquè a vegades la gent no té prou informació per poder denunciar, perquè no sap a quin preu estava antigament aquell pis”, ha exemplificat.
L’USdA alerta de “conflicte social” i possibles mobilitzacions
El secretari general de la Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha carregat amb duresa contra les polítiques del Govern en matèria de quotes laborals i habitatge, advertint que si el projecte s’aprova en els termes actuals “el conflicte social està servit”.
Ubach també ha criticat l’executiu encapçalat per Xavier Espot, assegurant que el text no garanteix prou protecció als llogaters i deixa “tota la potestat” en mans dels propietaris.
Segons els càlculs del sindicat, en pisos antics d’entre 80 i 100 metres quadrats —els més afectats per la regulació— els increments podrien arribar als 250 o 300 euros mensuals en cinc anys, aplicant pujades anuals d’entre el 6% i el 4,5% més l’IPC.
“El Govern ha creat el problema i ara no ofereix solucions reals”, ha afirmat Ubach, advertint que sense un parc públic suficient per reallotjar els afectats, la reforma podria deixar moltes famílies en situació de vulnerabilitat.
L’USdA mantindrà reunions amb la Coordinadora de l’Habitatge i no descarta mobilitzacions si el text no incorpora garanties suficients. “Si hem de sortir al carrer, sortirem”, ha advertit el dirigent sindical.
El projecte encara no està definitivament tancat, però el Govern preveu presentar-lo a tràmit parlamentari a mitjan març, en un context de màxima tensió pel preu de l’habitatge a Andorra.