“El referèndum de l'acord UE no es farà. Ni ara, ni en aquesta legislatura, ni probablement en la següent”
Rodríguez Miñana també s'ha mostrat crític amb la gestió política i comunicativa del dossier
La idea d’un referèndum sobre l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea fa temps que ha deixat de ser una possibilitat real. Així ho afirma, de manera taxativa, el notari Joan Carles Rodríguez Miñana, que assegura que des de finals del 2024 ve advertint que la consulta no es convocarà.
“Ho he dit moltes vegades i cada cop ho tinc més clar: aquest referèndum no es farà. Ni ara, ni en aquesta legislatura, i probablement tampoc en la següent”, afirma.
Segons El notari Miñana, el text de l’acord està completament tancat des del 28 d’abril del 2024 i no s’hi ha modificat “ni una coma” en les més de 4.700 pàgines que el conformen.
Traduccions al català aturades
Aquella primera versió en anglès va ser publicada a les xarxes oficials de la Unió Europea i posteriorment traduïda a les 23 llengües oficials. En català, però, només se’n disposa de l’acord marc, alguns protocols i annexos.
“Fa mesos que la traducció al català està aturada. I això no és casualitat: no hi ha cap interès a fer el referèndum”, assegura.
El debat sobre si l’acord és mixt o no, segons el notari, ha estat utilitzat com una cortina de fum. “El tema de mixt o no mixt no té res a veure amb Andorra ni amb el referèndum. És un debat intern de la Unió Europea. El temps que el Govern ha perdut intentant influir-hi només ha servit per evitar convocar la consulta”, critica.
Rodríguez Miñana recorda que el referèndum no és jurídicament ni constitucionalment vinculant, però que per convocar-lo “només cal voluntat política”.
Una voluntat que, segons ell, va existir mentre les enquestes donaven una victòria clara del sí, però que va desaparèixer quan el no va començar a guanyar pes o, com a mínim, quan el resultat va deixar de ser clar. “A partir d’aquell moment, el referèndum va desaparèixer del mapa”, afirma.
Mentrestant, el Govern d’Andorra treballa, segons el notari, per acabar signant l’acord conjuntament amb San Marino i la Unió Europea. Es tracta d’un únic tractat trilateral, amb tres subjectes de dret, de manera que el que faci un actor afecta directament els altres.
El compromís de San Marino
En aquest sentit, Rodríguez Miñana adverteix que, si San Marino ratifica l’acord i el diposita a la UE, aquest podria entrar en vigor provisionalment també per a Andorra, tal com preveu l’article 112.2, llevat que el Principat manifesti expressament que no ho vol. “No puc assegurar si el Govern ho permetrà o no, però el mecanisme hi és”, explica.
Pel que fa a l’escenari polític intern, el notari considera que existeix una majoria parlamentària sòlida per aprovar l’acord de forma provisional, formada per Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos, amb el suport dels partits satèl·lits com el Partit Liberals d’Andorra o Acció.
“La llei òmnibus i la llei òmnibus 2 ja han demostrat que aquesta majoria és pràcticament incombustible, però tindrà un cost electoral històric”, adverteix.
Rodríguez Miñana també és molt crític amb la gestió política i comunicativa del dossier. Al fil de les declaracions de Luca Beccari a RTV San Marino on va expressar es penedia d'haver donat massa responsabilitat al secretari d'estat, Miñana considera que el pes ha recaigut gairebé exclusivament en el secretari d’Estat.
Una figura tècnica i no política, mentre que la ministra d’Afers Exteriors ha tingut una presència “gairebé inexistent” i el cap de Govern no ha liderat públicament el procés. “Si preguntes a qualsevol andorrà què ha dit la ministra sobre l’acord, et dirà que pràcticament res. I això no és bo per al país”, lamenta.
Sobre el fons de la negociació, el notari creu que el procés s’ha precipitat en la seva fase final. “Vuit anys pot semblar molt, però potser no n’hi havia prou. Altres acords com el Mercosur han trigat vint anys”, compara.
Aquesta pressa, diu, ha deixat aspectes clau oberts, com la inversió estrangera comunitària. “Que un país tan petit com Andorra no estableixi salvaguardes és absolutament inaudit. No posar límits a la inversió estrangera és una política suïcida”, conclou.
Amb la signatura prevista per aquest febrer i una possible aplicació ja a la primavera, el debat sobre l’acord entra en la seva fase decisiva. Però, segons Rodríguez Miñana, ho farà sense la veu directa de la ciutadania a les urnes. Una absència que, avisa, pot tenir conseqüències polítiques i socials de llarg abast.
