Homenatge a les 130 lauredianes que van fer possible el vot femení

"És un esdeveniment tan gran com el llegat que commemorem avui". Sant Julià ha celebrat aquest vespre un acte d’homenatge a les dones lauredianes que l’any 1968 van signar la súplica que va permetre obrir el camí cap al dret de vot femení a Andorra. A l’acte el cònsol major Cerni Cairat i la cònsol menor Sofia Cortesao han reconegut el paper clau d’aquelles 130 dones, de les 378 dones que van contribuir a transformar la vida política del país. 

Set de les disset dones que encara viuen han rebut un document de commemoració amb una còpia del text signat per les sufragistes i una carta d'agraïment, així com una litografia de Sergi Mas d'una dona votant a l'antiga Casa Comuna. "Gràcies a totes les dones que van fer possible l'existència d'aquest text històric", han compartit els consols.

"Havíem de fer aquest acte col·lectiu de memòria històrica conjuntament, ara que encara podem tenir la companyia de moltes de les que van signar i van participar. És un deure històric que teníem amb totes aquelles dones del maig del 68 que van aconseguir que arribés el sufragi femení a Andorra finalment l'any 71", ha expressat Cairat.

Gràcies a una intensa tasca de recerca, s’han pogut identificar 122 de les signants, i les seves famílies han rebut una carpeta commemorativa amb la còpia de l’expedient original, una carta d’agraïment i una litografia de Sergi Mas inspirada en la primera dona que va votar a Andorra el 1971. Cairat ha destacat que “les dones del 1968 van fer soroll amb serenor i convicció i van aconseguir canviar la història del nostre país”. Ha remarcat que el Consell de Comú actual, format per sis dones i sis homes, és “el millor homenatge a aquelles pioneres”. 

L’acte, que ha omplert el vestíbul comunal, ha comptat amb la presència de diverses de les protagonistes i de les seves famílies, així com la presència de la ministra d'Afers Exteriors, Imma Tor; la ministra de Salut, Helena Mas, i altres autoritats lauredianes.

De les impulsores lauredianes van ser Montserrat Jordà, Francesca Mandicó i Carme Travesset Travesset. El comú ha localitzat a les 17 dones que van signar i que encara viuen, set de les quals han pogut assistir: Rosalia Aché, Joana Areny, Josefina Batllebó, Maria Teresa Cardet, Lourdes Cardet, Esperança Ivern i Angelina Solanelles.

Un espai de reflexió

L'acció coincideix amb l'arribada a la parròquia de l'exposició 'Dones clau per a la història d'Andorra; les sufragistes andorranes' des d'aquest dimecres 22 d'octubre fins al 14 de novembre. La mostra proposa un recorregut artístic de nou creadores per explorar el treball i el valor d'un grup de dones andorranes que van assolir una fita històrica.

De les nou artistes, Naiara Escabias ha destacat que la voluntat de la mostra és reconèixer el paper i la resistència de les dones que van donar un primer pas en el dret al vot. El mateix principi que va motivar el Govern va lliurar pòstumament l'Ordre de Carlemany a les set dones que ho van fer possible —Bonaventura Coma Riba, Concepció Naudí Areny, Joaquima Calvó Santuré, Montserrat Jordana Fiter, Paquita Mandicó Riberaygua, Joana Cerdà Cabanes i Carmen Noguer Enríquez—, així com les dues Medalles d'Honor en vida a Angelina Mas i Maria Molné. "Feia respecte, perquè crec que és una cosa molt important per la història d'Andorra i era com una gran pressió, però a mesura que anàvem investigant més, sobretot la peça clau va ser l'entrevista a Angelina Mas, vam veure que realment això havia sigut com sense crits, sense grans revolucions, sinó una feina de fons i a l'ombra ", ha expressat Escabias.

L'obra exposada busca anar més enllà la mera representació per convertir-se en memòria col·lectiva de la mà de deu artistes: Naiara Escabias Oferil, Joana Baygual Pérez-Portabella, Neus Mola Obiols, Mònica Armengol Prats, Mercè Ciaurriz Puigcercós, Montserrat Altimiras Corderroure, Nuria Morcillo Esteban, Gemma Piera Mussons, Maite Luque Estalés.

L'exposició es configura com un dispositiu discursiu, un espai de reflexió i aprenentatge, en què l'art es converteix en una eina per divulgar i preservar la memòria històrica d'Andorra i recordar el paper fonamental d’aquestes dones sufragistes van jugar en la transformació social d'Andorra. Cada peça és una expressió única de la visió personal  i històrica de l’artista. 

Aquesta és la penúltima parròquia que veurà l'exposició, l'última cita serà el 22 de novembre a Escaldes-Engordany, on s'esperen "sorpreses" per tancar l'itinerari, el qual, desitgen, no acabi a Andorra, sinó que pugui sortir del Principat.