Informe de l'Operació Yohara: Per què l'Audiència Nacional espanyola cita a Jordi Cinca?

La citació del jutge Francisco de Jorge a través de l'Audiencia Nacional espanyola a l’exministre i actual president de la comissió de gestió sobre el Fons de Vellesa de la CASS, Jordi Cinca, ha permès posar al descobert un entramat empresarial transnacional que connecta Andorra amb Sierra Leone, Liberia, Bèlgica i Espanya, revelant la centralitat del Principat en un presumpte negoci il·lícit que, durant més de dues dècades, va barrejar poder polític, influència empresarial i delictes contra la humanitat. 

Informe de l'Operació Yohara

La Veu Lliure ha tingut accés exclusiu a l’informe de la Dirección General de la Policia Comisaria General de Información del ministeri de l'Interior d'Espanya en motiu de la Operació Yohara i a documents addicionals que detallen la presumpte participació directa de Cinca en la supervisió de fluxos econòmics vinculats a la venda de diamants extrets mitjançant explotació forçada, així com els vincles establerts per Manuel Terrén amb actors locals i internacionals. 

La informació recollida és clara i concloent: Andorra podria haver esdevingut un centre neuràlgic de control i coordinació de les operatives, facilitant l’entrada de capitals provinents de la guerra civil a Sierra Leone al circuit legal europeu.

Des de finals dels anys noranta, el grup Orfund, constituït a Andorra amb: Joan Samarra Naudí, l'exministre del Govern Marc Forné, Candid Naudí Mora i Guillem Enric Cervera Fernández com a accionistes fundadors, podria haver sorgit com un node clau en la comercialització de diamants procedents de zones de conflicte a l’Àfrica occidental. Inicialment, la constitució del 1994 semblava reflectir un objectiu legítim: la importació, exportació, compra, venda i manufactura de metalls preciosos. 

Però ràpidament es va evidenciar que darrere aquesta façana legal s’amagava un entramat destinat a canalitzar diamants extrets mitjançant explotació forçada a Sierra Leone i Liberia. Segons declaracions de Joan Samarra Naudí davant la fiscalia espanyola el febrer de 2022, el model empresarial inicial es dividia en una branca industrial, Orfund Fonedors-Afinadors, i una de metalls preciosos denominada WIM. Jordi Cinca exercia com a conseller delegat, supervisant directament Manuel Terrén, que operava sobre el terreny africà, coordinant minuciosament l’extracció i tràfic de diamants.

Entre 1996 i 1999, Manuel Terrén, establert a Costa d’Ivori juntament amb la seva parella Olga Baró i amb Luis Bielsa, va començar a teixir connexions clau amb actors locals i internacionals. Fernando Fernández Robleda, vinculat al tràfic d’armes, i Alhaji Fofana, home de confiança de Charles Taylor i amb connexions directes amb el RUF (Frente Revolucionari Unificat) de Sierra Leone, es van convertir en peces essencials d’una xarxa que permetia la sortida de diamants de zones de guerra cap a mercats europeus. Els documents policials mostren que fins i tot despeses com el pagament del telèfon corporatiu de Fernández Robleda eren abonades per Orfund amb coneixement i aprovació de Cinca, evidenciant que aquest no només hauria supervisat, sinó que hauria controlat activament cada pas de la cadena logística i econòmica.

Durant els primers mesos de 1999, Terrén i Fofana van sol·licitar llicències d’exportació per a les empreses Diandorra i Bluestone, establint la infraestructura legal necessària per canalitzar els diamants cap al mercat europeu. Al mateix temps, Terrén va obrir un compte bancari a Espanya, convertint-lo en el principal canal per al flux econòmic derivat del tràfic. Segons l'informe d'investigació del cos espanyol, Jordi Cinca supervisava tota l’operativa, rebent informes directes sobre comissions, volum de diamant i destinació final. Alain Benyacar, a través de Cindam Belgium, es convertí en l’intermediari europeu, canalitzant els diamants al mercat legal, cobrant comissions i informant regularment Cinca, evidenciant un coneixement explícit de l’origen dels diamants i la seva procedència il·lícita.

A finals d’abril de 1999, totes les condicions per al tràfic de diamants de sang estaven establertes. Terrén controlava el 75% de Diandorra, amb participació d’altres actors com Fofana, Ramón Terrén, Schinnerer i Tarruella, creant un ecosistema empresarial completament interconnectat. 

L'ONU acusa Taylor de crims de guerra 

Els diamants mai podrien haver procedit legítimament de les mines de Liberia gestionades per Bluestone, sinó que provenien directament del RUF i altres organitzacions armades que explotaven miners civils a Sierra Leone. Terrén coneixia plenament aquesta procedència, i mitjançant les estructures de Bluestone, Diandorra i Orfund, facilitava fluxos econòmics que finançaven la guerra i les atrocitats, alhora que obtenia un producte de qualitat superior amb costos mínims.

El 2000, Jordi Cinca es desvincula formalment de Orfund coincidint amb l’atorgament de poders generals a Terrén, un moviment que permetia moure grans quantitats de diners derivats de la venda de diamants de Sierra Leone, precisament en el moment en què s’iniciava el procés judicial contra Charles Taylor per crims de guerra contra la humanitat. Aquesta coordinació sembla indicar una estratègia deliberada per ocultar beneficis i protegir-se de l’exposició mediàtica i legal. 

Entre 2000 i 2007, Terrén desapareix de la vista pública fins a la seva aparició a Brasil, on estableix empreses hosteleres i altres actius que, segons indicadors de la investigació, podrien haver estat nutrides amb fons derivats presumptament del tràfic de diamants.

Cas Orfund

Jordi Cinca, es va mostrar “satisfet" el novembre de 2017 amb la resolució dictaminada pel Tribunal Superior en relació al cas Orfund. L’òrgan judicial va decidir arxivar la querella interposada per l’expresident de l’empresa, Joan Samarra, i no tirar endavant l’acusació de l’empresari, que atribuïa els delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, blanqueig de capitals i –posteriorment– vinculació amb el tràfic d’armes al ministre.

El llavors ministre no va ser partidari d’interposar més demandes a banda de la que va posar el mes de desembre de l'any anterior contra el llibre publicat a Espanya pel cas Orfund. 

El patró de blanqueig de capitals s’hauria mantingut fins al 2022, amb transferències de fons a Espanya a través de comptes vinculats a Maria do Socorro Toscano, parella de Terrén. La combinació de moviments financers, empreses pantalla i estructures legals diversificades haurien permès establir un flux continu de beneficis derivats del comerç il·lícit de diamants, tot mantenint la impressió d’operacions legals i supervisades per autoritats financeres. Aquesta estratègia empresarial mostra una planificació i sofisticació extremes: estructures interconnectades a Andorra, Espanya, Bèlgica i Àfrica que convertien diamants extrets per esclaus i miners civils en productes legals de mercat europeu.

Detenció de Terrén l'any passat

El cas va tornar a l’actualitat el juliol del 2024 quan Manuel Terrén va ser detingut a l’aeroport de Màlaga a l’arribar en un vol procedent de Brasil. Vestia una camiseta blanca i pantaló fosc, i havia planejat passar uns mesos de retir a la seva finca a Coín. El seu passat com a traficant de diamants de sang, amb operacions que generaven beneficis de fins a 15 milions d’euros per enviament, va propiciar que la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional actués immediatament. La seva detenció i conducció a la Audiencia Nacional ha posat de relleu la magnitud de les operatives i la implicació de figures com l'andorrà, Jordi Cinca, tot i que la Fiscalia no va sol·licitar presó immediata ni retirada de passaport. El risc de fugida i la gravetat dels crims, incloent participació directa amb generals del RUF com Issa Hassa Sesay, van motivar el jutge a ordenar presó preventiva per crims de guerra.

Terrén hauria establert empreses tapadora a Liberia, com Bluestone i Diandorra, per exportar diamants de sang a Bèlgica, esquivant embargaments de Nacions Unides. La xarxa empresarial i la suposada supervisió de Cinca a Andorra van permetre que aquests fluxos es mantinguessin ocults durant anys, mentre el RUF financia la seva guerra civil amb l’extracció d’esclaus i diamants. El paper de Terrén a l’administració de Orfund, la seva capacitat de coordinar envios, l’obertura de comptes a Espanya i la col·laboració amb intermediarios europeus evidencia un entramat complex, amb Andorra com a presumpte epicentre logístic i financer.

Els antecedents delictius de Terrén, incloent un atracament a banc a Barcelona amb 19 anys, mostren una trajectòria marcada per la recerca de guanys il·lícits i la capacitat de moure’s entre l’ombra i la legalitat aparent. El seu coneixement del continent africà, des de Malí fins a Costa d’Ivori i Liberia, li va permetre establir un sistema logístic i corporatiu que maximitzava beneficis mentre minimitzava riscos legals.

Des d’aquells primers mesos de 1999 fins a les operatives de blanqueig documentades fins al 2022, queda clar que el Grup Orfund, amb Cinca com a supervisor, Terrén com a executiu i altres actors com Fofana, Robleda i Benyacar, haurien construit aparentment, i segons el que detallen els informes, un ecosistema empresarial transnacional que canalitzava recursos extrets mitjançant explotació forçada cap a mercats europeus, obtenint beneficis massius i perpetuant indirectament un conflicte armat a Sierra Leone i Liberia. Aquest entramat connecta Andorra, Espanya, Bèlgica, Àfrica i Brasil, i és avui objecte d’investigació judicial i periodística. El cas posa de manifest la relació íntima entre poder polític, empresarial i delictiu en la comercialització de recursos extrets en zones de conflicte, amb un cost humà incalculable que Andorra, com a nucli de supervisió i control, no pot eludir.

Entre l’any 2000 i el 2007, Manuel Terrén Parcerisas desapareix dels registres públics i professionals, mantenint-se fora del radar mediàtic i judicial. Aquesta fase de "silenci operatiu" coincideix amb la consolidació de les seves estructures financeres i empresarials a l’estranger, especialment a Brasil, on estableix empreses hosteleres i de promoció urbanística, com Costa Marina Emprendimentos Turísticos, amb un capital inicial que, segons els indicadors recollits per la investigació judicial, podria provenir directament del tràfic de diamants extrets amb mà d’obra esclava a Sierra Leone. Terrén, expert en aprofitar zones grises de la legalitat internacional, sembla haver aplicat una estratègia de blanqueig de capitals sofisticada, dividint fluxos i empreses entre diversos països, sempre amb la intenció de diluir l’origen il·lícit dels recursos i mantenir la impressió d’operacions legals.

Durant aquest període, el patró de moviment de capitals i transferències es manté constant fins al 2022. Els fons es canalitzen a Espanya a través de comptes vinculats a Maria do Socorro Toscano, parella de Terrén, creant un entramat financer complex que combina moviments irregulars, empreses pantalla i estructures legals diversificades. Aquest sistema permet mantenir un flux continu de beneficis derivats del comerç il·lícit de diamants, a la vegada que es reforça la idea que totes les operacions es desenvolupen dins d’un marc aparentment legal i supervisat per autoritats financeres, generant una complexitat que dificulta el rastreig dels capitals il·lícits.

Marc Pantebre, ex president de la Cambra de Comerç d’Andorra, figura en els registres de la investigació com a receptor de diverses transferències de Terrén, un total de quinze operacions amb un valor conjunt de 171.000 euros entre març del 2016 i març del 2022. L’anàlisi dels moviments bancaris indica que no segueixen una periodicitat concreta ni uns imports regulars, descartant qualsevol pagament relacionat amb serveis professionals o empresarials. Els imports eren arrodonits, sense decimals que poguessin indicar pagament d’impostos o productes de serveis, i en els últims casos es declaraven com a ampliació de capital de la mercantil Marina Lucence, una empresa que, segons els registres oficials, no constava al Registre Mercantil Central d’Espanya. Aquesta circumstància reforça la hipòtesi de fluxos de capitals sense base econòmica legal, possiblement alimentats amb beneficis derivats del tràfic de diamants de conflicte.

L’any 2016, Joan Samarra Naudí, president de l’època del Grup Orfund, presenta una querella contra Terrén i Jordi Cinca Mateos per administració deslleial i blanqueig de capitals a Andorra. L'acció judicial posava de manifest que, malgrat el temps transcorregut, els indicis sobre fluxos il·lícits seguien actius i connectaven les operatives africanes amb estructures empresarials a Andorra, Bèlgica, Espanya i Brasil.

Ja a l’any 2000, amb la decadència econòmica de Diandorra i Bluestone, segons declaracions de la Sra. Elsie Naitoh davant de les autoritats judicials belgues, Jordi Cinca adquireix la societat panamenya Mariette Holdings, segons la seva declaració davant de les autoritats andorranes el 2017. La compra es va gestionar a través del despatx d’advocats andorrà Ramentol Pujol, en col·laboració amb el grup panameny Mosack Fonseca, amb la justificació aparent de «expandir el negoci». La realitat, tal com reflecteixen els documents, era que tant Diandorra com Bluestone estaven pràcticament en fallida, sense liquiditat ni recursos per afrontar despeses bàsiques. Així, la compra de Mariette Holdings sembla una maniobra per gestionar i ocultar grans quantitats de diners derivats de la venda de diamants de sang.

Cinca es desvincula de Orfund al maig del 2000, coincidint amb l’atorgament de poders generals a Terrén. Aquesta desvinculació coincideix amb la necessitat d’assegurar el flux de capitals derivats de les operatives africanes, evitant qualsevol vinculació directa amb els beneficis obtinguts. Els documents del 10 de juny de 2021 de la Secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals indiquen que Marc Pantebre Palmitjavib no havia aportat documentació que justifiqués les transferències rebudes, reforçant les sospites de fluxos il·lícits i manca de transparència.

La investigació es va iniciar oficialment el 7 de març de 2022 i ha combinat col·laboracions internacionals amb INTERPOL i la policia federal del Brasil. Aquestes actuacions van permetre localitzar el principal investigat i els seus vincles patrimonials, així com rastrejar instruments judicials que podrien acreditar moviments irregulars vinculats amb Terrén. Les comissions rogatories internacionals a Panamà van ser clau per localitzar informació sobre Terrén i el seu entorn, amb cites destacades com el 28 de setembre de 2023 per a Terrén i Luis Bielsa Carrión, i el 21 de desembre de 2023 per a Cinca i Olga Baró Estrella, tot i que fins ara no s’ha obtingut resposta.

La justícia espanyola cita a Cinca i la comissió rogatòria a Andorra

Aquest octubre, l’Audiència Nacional cita a Cinca com a testimoni per investigar delictes de blanqueig de capitals, connexions amb crims de guerra i possibles violacions de drets humans, documentant una xarxa que connecta Andorra, Espanya, Bèlgica, Costa d’Ivori i Liberia. De fet, Espanya enviarà una comissió rogatòria a Andorra.

Els documents judicials mostren una planificació meticulosa: constitució de societats a Andorra, Liberia i Bèlgica, obtenció de llicències oficials per a l’exportació de minerals, assignació de beneficis i percentatges d’accionariat, i control directe dels fluxos financers i logístics, creant un entramat transnacional amb plena consciència de l’origen dels recursos i dels riscos legals i humans associats.

Finalment, quan Manuel Terrén va posar un peu a l’aeroport de Màlaga, els agents de la Comissaria General d’Informació de la Policia Nacional el van detenir immediatament. Els investigadors havien acreditat diversos enviaments documentats realitzats en coordinació amb generals del RUF com Issa Hassa Sesay, condemnat posteriorment pel Tribunal Especial per Sierra Leone a 52 anys de presó, pagant-los amb diners i armes.

El 27 d’agost del 2024, el fiscal espanyol, Pedro Martínez va sol·licitar la llibertat sense fiança per a Manuel Terrén, permetent-li tornar al Brasil, on resideix, i oferint entregar el seu passaport com a garantia que no abandonaria Espanya. Tanmateix, el jutge Jorge de Gea, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1, va decidir enviar-lo a presó sense fiança. En el seu recurs, el fiscal no només demana de nou la llibertat de Terrén, sinó que qüestiona la investigació realitzada fins al moment, descartant la seva implicació en delictes de guerra, argumentant que la legislació aplicable no estava vigent en els fets denunciats, entre 1997 i 2002.

Terrén va comparèixer davant del jutge Francisco de Jorge, amb la Fiscalia sense sol·licitar presó ni retirada del passaport, mentre que l’advocat de la víctima reclamava mesures cautelars estrictes. Els documents detallen com els beneficis econòmics derivats del comerç de diamants van ser canalitzats a través d’Orfund Group, Diandorra i Bluestone, creant una façana aparentment legal a Liberia i Europa.