La reforma de les pensions queda encallada en una dotzena de punts clau i apunta a un acord de mínims
Un dels punts de desacord més destacats és l’edat de jubilació
Fonts de la comissió encarregada d’analitzar la reforma de les pensions han assegurat a La Veu Lliure que actualment hi ha entre “10 i 12 punts” del sistema susceptibles de ser modificats, en el marc d’un debat encara obert i sense consens definitiu.
En aquest sentit, s’ha encarregat a un bufet d’advocats del país l’elaboració d’un primer esborrany tècnic que permeti concretar propostes i analitzar-ne l’impacte.
Divergències sobre l’edat de jubilació
Un dels punts de desacord és l’edat de jubilació. Mentre que Demòcrates per Andorra ha defensat incrementar-la, altres formacions com Partit Socialdemòcrata i Concòrdia rebutgen aquesta opció i aposten per un model més flexible.
Aquestes forces consideren que s’haurien de tenir en compte factors com els anys cotitzats o el tipus de professió, especialment en feines físiques exigents. “No és el mateix un ramader que un treballador d’oficina”, apunten, insistint en la necessitat d’introduir criteris de proporcionalitat.
Greuge entre sector públic i privat
Les fonts també assenyalen l’existència d’un “greuge comparatiu important” entre el sector públic i el privat. Denuncien que alguns funcionaris poden accedir a la jubilació en condicions més favorables, mentre que treballadors del sector privat, especialment en oficis manuals, es veuen obligats a allargar la seva vida laboral fins a edats més avançades.
Aquesta diferència és un dels elements que, segons indiquen, caldria corregir en una futura reforma per garantir un sistema més just.
Debat sobre el model de capitalització
Un altre dels punts sobre la taula és la possible introducció d’un sistema complementari de capitalització, inspirat en models com el suís. Aquest esquema, conegut com a sistema de dos pilars, podria generar consens si es planteja com una opció voluntària.
Les fonts apunten que aquest model podria reforçar la sostenibilitat del sistema sense imposar càrregues addicionals obligatòries a la població.
D’altra banda, Demòcrates per Andorra ha proposat incrementar les cotitzacions empresarials, una mesura que genera preocupació en altres formacions per l’impacte que podria tenir sobre el poder adquisitiu i l’activitat econòmica.
En aquest escenari, tot apunta que qualsevol acord que es pugui assolir durant aquesta legislatura respondrà al “mínim comú denominador” entre les diferents forces polítiques, en un debat complex que continua obert.
