La UDEF sosté que 300 milions de pessetes van acabar en un compte andorrà de Pujol Ferrussola a través de Panamà i Suïssa

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha defensat aquest dimecres davant l’Audiència Nacional les conclusions de la investigació contra la família Pujol, assegurant que els acusats haurien comès nombroses irregularitats relacionades amb comissions d’intermediació, fons en paradisos fiscals i inversions sospitoses.

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici contra Jordi Pujol Ferrusola i altres membres de la família, l’inspector ha afirmat que els investigadors van detectar indicis de presumptes delictes de blanqueig de capitals i possibles mecanismes de finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Malgrat això, el comandament policial ha reconegut davant el tribunal que sent una certa “animadversió” cap a la família Pujol, després que aquests el denunciessin per la incorporació a la causa d’un llapis de memòria amb informació bancària.

Origen dels fons a Andorra

Segons el testimoni, part important del patrimoni familiar tindria origen en comptes bancaris a Andorra i en moviments internacionals de capital. 

L’inspector ha detallat que la major part de les investigacions s’han centrat en les operacions d’inversió i intermediació atribuïdes al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola.

La policia sosté que una comissió de 300 milions de pessetes cobrada l’any 1990 per una operació immobiliària hauria acabat en un compte andorrà a través d’una societat instrumental a Panamà i transferències via Suïssa. Aquesta hipòtesi descartaria que l’origen dels fons fos l’herència familiar coneguda com la “deixa” de Florenci Pujol.

Una estructura familiar coordinada

El comandament de la UDEF ha assegurat que Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès, haurien gestionat els fons i els haurien distribuït entre diversos membres de la família, inclosa Marta Ferrusola. Segons la seva versió, el clan funcionava com una “estructura coordinada” que utilitzava comptes de tercers per moure els diners.

L’inspector ha estimat que almenys 29 milions d’euros continuarien a l’estranger sense declarar, procedents de negocis ficticis, inversions no repatriades i plusvàlues no reconegudes.

Suposades comissions i societats pantalla

Durant la declaració també s’han esmentat presumptes comissions cobrades a través de societats com Imisa, Project Marketing o Active Translation, que segons la investigació tindrien poca activitat real. Aquestes operacions, segons el testimoni, haurien servit per justificar ingressos procedents d’intermediacions o contractes.

Entre altres moviments investigats figuren operacions immobiliàries, projectes empresarials i transferències vinculades a comptes bancaris a Andorra.