L’Acord d’Associació s’està morint

Un seguit de fets provoquen que l’Acord d’Associació (AA) no pot tenir vida. Analitzem aquests fets:

1- El projecte inicial del AA era aconseguir les quatre llibertats de circulació entre Andorra (i també Mònaco i San Marino) i la UE. Un requisit previ per aconseguir dues de les quatre llibertats -llibertat de circulació de mercaderies i llibertat de circulació de bens- era que la UE homologués el nostre IGI del 4,5% com un IVA europeu. 

La nostra actual majoria parlamentària va defensar que serien capaços d’homologar el nostre IGI com a IVA amb l’argument que Liechtenstein tenia un IVA del 7,9%. Però la UE va dir que NO. El nostre IGI del 4,5% no era homologable com IVA. Fet que va tenir dos impactes greus:

 2.1. deixava en no res la lliure circulació de mercaderies atès que tots el camions s’hauran de parar a la Duana per fer papers per liquidar l’IVA o l’IGI segons sigui el cas
 2.2. Feia inviable dins la UE la lliure circulació de serveis prestats des d’Andorra, atès que les empreses andorranes no podrien tenir numero d’IVA intracomunitari amb el que facturar serveis des d’Andorra

2- Vist que no era viable el projecte inicial del AA centrat en les quatre llibertats -amb un IVA homologat-, els negociadors van començar a complicar el text del AA per donar-li contingut. Van afegir obligacions de cooperació fora de les quatre llibertats, concretament -com identifica el propi text del AA- en àrees de:
 a. Recerca i desenvolupament,
 b. Educació,
 c. Política social,
 d. Medi ambient,
 e. Protecció del consumidor,
 f. Cultura,
 g. Cooperació regional
 h. i -fins i tot- cooperació en fiscalitat (art 63)

3- El fet que l’AA contingui obligacions relatives a competències dels Estats membres que no han estat cedides a la UE fa que l’AA sigui -tècnicament- un acord mixt, és a dir, un acord que inclou matèria que és competència de la UE i matèria que es competència dels Estats Membre.

4- Els negociadors andorrans esperaven que els Estats Membre fossin benvolents i agafessin la decisió -política- de no considerar l’AA com mixt i considerar-lo com si la matèria fos de competència exclusiva de la UE. 

Però les tensions al voltant de l’Acord d’Associació entre la UE i Mercosur han fet que països -entre ells França- que defensen que Mercosur és un AA mixt (que requereix una ratificació per tots i cadascun dels parlaments del Estats Membre), s’han vist obligats a ser rigorosos i considerar que l’AA d’Andorra és el que és: un acord mixt. La benevolència política no ha estat possible en l’actual escenari de crispació i esquerdes dins la UE.

5- El Consell de la UE no és capaç d’aconseguir un consens ni per dir que l’AA és mixt. Està clar que no hi ha unanimitat dins del Consell de la UE per dir que l’AA és exclusiu de la UE, però és colpidor que no siguin capaços ni de consensuar que és mixt i tirar endavant. 

En tot cas, més tard que d’hora, el Consell de la UE haurà de confirmar que l’AA és mixt i que ha de ser ratificat pel Parlament Europeu, per cadascun dels parlaments dels Estats membre (inclosos parlaments regionals quan sigui el cas), pel parlament de San Marino i pel Consell General. Un procés que pot durar més de deu anys. Un procés que requereix la ratificació de tots i cadascun dels parlaments. 

Sols que un parlament digui NO, l’AA mor. És evident que un AA que sols pugui entrar en vigor d’aquí 10 anys -i amb un risc enorme de ser rebutjat per algun parlament d’un Estat membre- és un projecte mort, sense sentit.

6- Però quedaria un camí a estudiar: Mentre dura el procés de ratificacions parlamentàries, l’AA contempla un mecanisme anomenat “aplicació provisional”. Si un dels tres signants: San Marino, Andorra o la UE dipositen el seu document de ratificació davant el Secretariat General del Consell d’Europa (art 112) s’activa el mecanisme d’aplicació provisional del AA. Suposem -per un moment- que Andorra celebra un referèndum per decidir si el poble sobirà accepta l’AA amb aplicació provisional; imaginem que la majoria de votants diu que SÍ; i imaginem que es modifica la llei de tractats per poder acceptar una aplicació provisional del AA. És molta imaginació, però imaginem que passi.

7- Aleshores, en un escenari d’aplicació provisional, s’activaria l’article 112.7 del AA que diu que, la data “d’entrada en aplicació provisional” es considerarà com la data “d’entrada en vigor” als efectes de les disposicions del AA. I aleshores cal llegir el “Memoràndum Explicatiu” del AA quan diu:

 • A partir de l’entrada en vigor del AA -ara data d’aplicació provisional- l’Acord Duaner de 1990 deixarà de tenir efecte i serà anul·lat per l’AA.

És evident que Andorra no pot agafar el risc d’anar per la via de l’aplicació provisional per què implicaria deixar sense efecte, anul·lar, l’actual acord duaner (de 1990), de manera que si -finalment- qualsevol parlament d’un Estat Membre diu NO, aleshoresAndorra es quedaria sense AA i sense Acord Duaner (de 1990).

La conclusió és clara: entre els uns i els altres han fet un disbarat incompatible amb la vida futura d’Andorra. L’AA se’ns està morint.