L'Iran designa el fill d’Ali Jamenei com a líder suprem mentre el G7 es reuneix per l’impacte global de la guerra

Els ministres d’Economia del G7 debatran aquest dilluns la possibilitat d’utilitzar les reserves estratègiques de petroli per contrarestar l’impacte econòmic de la guerra amb l’Iran, que ha provocat un fort augment dels preus del cru als mercats internacionals.

El president francès, Emmanuel Macron, ha avançat que aquesta és una de les opcions que es troben sobre la taula. “S’està considerant una acció coordinada dels caps d’Estat i de Govern del G7”, ha afirmat, amb l’objectiu d’amortir l’impacte de la pujada del barril de petroli, que ha superat els 100 dòlars per primera vegada des de la guerra d’Ucraïna.

La reunió, convocada a les 13.30 hores, es farà per videoconferència i reunirà els ministres d’Economia de les set economies més avançades del món: Estats Units, Japó, Canadà, Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia.

El ministre francès d’Economia, Roland Lescure, que actuarà d’amfitrió des de París, ha assegurat que durant la trobada s’avaluaran “les respostes necessàries” davant l’escalada de tensions al Pròxim Orient. Segons diverses informacions, almenys tres països del G7, entre ells els Estats Units, donarien suport inicialment a l’ús de les reserves estratègiques.

Si finalment s’aplica aquesta mesura, es podria posar en circulació entre 300 i 400 milions de barrils, és a dir, entre el 25% i el 35% de les reserves disponibles, amb l’objectiu d’estabilitzar el mercat i reduir la pressió sobre els preus.

La Agència Internacional de l’Energia (AIE) exigeix als seus 32 països membres mantenir reserves equivalents a almenys 90 dies d’importacions de petroli per poder respondre a crisis energètiques. En el cas de França, les reserves actuals equivalen a 118 dies.

Una de les principals preocupacions dels governs i de les empreses energètiques és la situació a l’estret d’Ormuz, per on circula entre el 20% i el 30% del petroli mundial. El risc d’interrupció del trànsit marítim en aquesta zona clau podria agreujar encara més les tensions al mercat del cru.

En paral·lel, els Estats Units han posat en marxa un mecanisme de reassegurança de fins a 20.000 milions de dòlars per facilitar la cobertura dels riscos del transport marítim per aquesta ruta estratègica. Segons el secretari d’Energia nord-americà, Chris Wright, els primers vaixells comptaran amb protecció militar dels Estats Units.

Nou aiatol·là

L’elecció de Mojtaba Jamenei com a nou líder suprem de l’Iran arriba en un moment d’extrema tensió regional, en plena guerra amb els Estats Units i Israel, i representa un missatge de continuïtat del règim islàmic davant la pressió internacional.

Jamenei és fill de l’aiatol·là Ali Jamenei, que va governar el país durant gairebé quatre dècades i que va morir el 28 de febrer en un atac conjunt dels Estats Units i Israel. En aquella onada de bombardejos també van morir la seva esposa i altres familiars del nou líder.

El nou cap del règim iranià afronta ara el repte de garantir la supervivència de la República Islàmica en un dels moments més delicats de la seva història, alhora que haurà de demostrar la seva legitimitat per ocupar el càrrec. Diverses veus del sector reformista ja havien advertit que el seu nomenament podria acostar el sistema a una dinastia familiar, una crítica especialment sensible en un règim que històricament ha rebutjat la monarquia instaurada pels antics xa.

La designació correspon a la Assemblea d’Experts, un òrgan format per 88 clergues i juristes, que té la responsabilitat d’escollir el líder suprem del país. Segons la televisió estatal iraniana, el procés de selecció es va mantenir actiu malgrat els bombardejos contra les oficines de l’Assemblea, que van causar la mort de diversos membres i personal de seguretat.