El debat de les torres exagera l’impacte d’edificis comparables a d’altres zones d’Andorra
La diferència amb les torres d’Escaldes-Engordany rau en el fet que aquestes s’alcen sobre terreny completament pla
Poques construccions a Andorra dels darrers 50 anys han generat tanta polèmica com les torres d’Escaldes-Engordany, ja acabades o encara projectades al Clot d’Emprivat.
Amb només cinc plantes més que molts altres edificis del país aixecats durant les dècades dels 70 i 80, aquestes torres han encès el debat sobre l’impacte visual i urbanístic de les alçades en zones planes, un tema especialment sensible en un país on la majoria de construccions no superen les sis o set plantes.
Si es comparen amb edificacions emblemàtiques d’Andorra la Vella, la Massana o Sant Julià de Lòria, és fàcil veure com la percepció de l’alçada depèn tant del terreny com del disseny arquitectònic.
Molts dels edificis construïts fa més de quatre dècades aprofiten els desnivells naturals, fet que els permet arribar a catorze o quinze plantes en una cara mentre, a l’altra, només se’n perceben sis o set.
L’alçada, una qüestió de perspectiva i terreny
La diferència amb les torres d’Escaldes-Engordany rau en el fet que aquestes s’alcen sobre terreny completament pla, sense els avantatges que ofereixen els vessants muntanyencs.
Això fa que, encara que el nombre de plantes sigui només moderadament superior al d’altres edificis, l’efecte visual sigui molt més impactant per als veïns i visitants.
Un exemple clar és la zona de la Baixada del Molí a Andorra la Vella, on edificis construïts a partir de 1978 mostren 15 plantes per aquest carrer, però només 6 o 7 plantes per l’avinguda Príncep Benlloch, situada a l’altre costat del mateix edifici. Situacions similars es poden observar a Sant Julià de Lòria, amb el conjunt Súper Laurèdia a la carretera de la Rabassa, i a la Massana, amb blocs situats entre l’avinguda de Sant Antoni i el Camí Ral, aprofitant les diferències de nivell.
Edificis emblemàtics que marquen precedent
Altres construccions que han cridat l’atenció per la seva alçada en un país on les edificacions residencials rarament superen les set plantes són Caldea, amb 18 plantes sobre rasant, i l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, que arriba fins a 12 plantes si es compten els tres nivells destinats a aparcament i els nou nivells dedicats a serveis hospitalaris, consultes i hospitalització. Tot i no ser gratacels, aquests edificis continuen generant controvèrsia i debat ciutadà.
En aquest context, les torres d’Escaldes-Engordany no només representen un repte arquitectònic, sinó que també posen sobre la taula preguntes sobre urbanisme, planificació i impacte paisatgístic, elements clau en un país densament habitat i amb un territori tan característic com Andorra.
L’efecte sobre la percepció urbana
El debat sobre les torres d’Escaldes-Engordany va més enllà del simple número de plantes. Representa la tensió entre creixement urbanístic i preservació del paisatge urbà. Els veïns observen amb preocupació com aquestes noves alçades poden modificar la fisonomia de la parròquia, mentre que els promotors defensen la necessitat de projectes que aprofitin l’espai i ofereixin serveis moderns.
Així, Escaldes-Engordany es converteix en un exemple de com l’urbanisme i la topografia poden alterar la percepció d’una ciutat, i com el debat sobre edificis alts continua sent tan rellevant avui com ho era fa més de quaranta anys.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades
El Pas, gairebé buit de turistes per les protestes a França: “com en temps de Covid”
Els ingressos del sector públic creixen un 9,2% i impulsen el superàvit del segon trimestre
Andorra registra una ocupació del 50,13% a l’octubre, la millor des dels registres del 2018
El Govern redueix l’endeutament fins al 30% del PIB, el nivell més baix en més d’una dècada
AR+i i el Barcelona Supercomputing Center, plegats per impulsar el català a l'àmbit digital
La CEA afirma que Govern estudia una quota única que uniria les temporades d'hivern i estiu
