Trump anuncia una treva temporal amb l’Iran però Teheran ho desmenteix

El president dels Estats Units, Donald Trump, va comparèixer aquest dilluns al matí al mateix Aeroport de Palm Beach (Florida) per anunciar que Washington posposa durant cinc dies el seu ultimàtum a l’Iran. 

Segons Trump, després d’un cap de setmana de “converses molt positives i productives”, els EUA suspenen temporalment l’amenaça de bombardejar les principals infraestructures energètiques iranianes.

El mandatari va assegurar que veu “més a prop” un acord total amb Teheran per posar fi a les hostilitats a l’Orient Mitjà, tot i que no va aclarir la naturalesa d’aquest suposat pacte ni els avenços concrets. 

El mercat, nerviós des de diumenge, va reaccionar amb eufòria immediata a l’obertura, en un episodi que alguns analistes ja situen en el context d’estranys moviments financers previs a l’anunci.

L’Iran ho nega categòricament

Teheran va trigar pocs minuts a tombar el relat de la Casa Blanca. El Ministeri d’Afers Estrangers iranià va negar l’existència de converses directes i va assegurar que només hi ha hagut intercanvis de missatges a través de mediadors com Egipte, Oman, el Pakistan o Turquia. Segons el portaveu Esmaeil Baqaei, va ser Washington qui va demanar apropar posicions, especialment entre el vicepresident JD Vance i el president del Parlament iranià, Mohammad Baqer Qalibaf, després que els aiatol·làs rebutgessin Steve Witkoff com a interlocutor.

Fonts iranianes van ridiculitzar les afirmacions de Trump i les van qualificar de “soroll per manipular el preu del petroli”. Les autoritats de Teheran mantenen que no han modificat cap postura i que no contemplen cessions sota amenaça militar.

Ombres de manipulació financera

Abans fins i tot de les negatives iranianes, ja havien emergit sospites als EUA sobre una possible maniobra especulativa. La retirada del to bel·licista per part de Trump es va produir minuts abans de l’obertura dels mercats, després d’un diumenge marcat per advertiments apocalíptics: el president havia amenaçat de destruir les centrals elèctriques iranianes si en 48 hores no s’obria “TOTALMENT” l’Estret d’Ormuz.

Els demòcrates denuncien que podria tractar-se d’una invenció més del president —qui acumula acusacions per operacions sospitoses del seu entorn en episodis de tensió comercial o geopolítica.

Declaracions confuses i improvisades

Davant la premsa, Trump va afirmar que els EUA “negocien amb algú molt important” però es va negar a identificar-lo “perquè no el matin”. No va ser capaç de concretar els suposats punts d’acord amb Teheran, més enllà d’insistir que l’Iran “no tindrà armes nuclears”. Va parlar de “15 punts” sense especificar-ne cap.

Aquest estil erràtic i contradictori reforça, per a molts analistes, la idea que el president torna a aplicar la seva estratègia de negociació habitual: un primer xoc contundent, amb amenaces desmesurades, seguit d’un gir sobtat que li permet presentar qualsevol reculament com una victòria.

Un president atrapat en la seva pròpia retòrica

Els experts recorden que en aquesta segona etapa a la Casa Blanca Trump ha repetit patrons del seu passat empresarial i de la guerra comercial amb la Xina: anuncis fulminants i imprevisibles que sacsegen mercats i aliats, seguit d’un relat en què ell sempre apareix com l’home decisiu que obliga els altres a negociar.

Mentrestant, els mercats continuen adaptant-se a la volatilitat presidencial. Malgrat les amenaces de guerra oberta i els continus girs narratius, les caigudes borsàries ja no són tan brusques com abans; els inversors s’aferren a qualsevol indici de “bona notícia”, encara que sigui mínima o poc creïble.

Amb l’ultimàtum suspès i les versions dels dos països completament oposades, la situació continua envoltada d’incertesa.