Trump assegura que “no necessitem” l’ajuda britànica “en una guerra que ja hem guanyat”
La polèmica té origen en la decisió inicial del govern britànic de prohibir als Estats Units utilitzar les seves bases
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha afirmat que Washington “no necessita” l’ajuda del Regne Unit en la guerra contra l’Iran, en un missatge dirigit al primer ministre britànic, Keir Starmer, publicat a la seva xarxa social.
Les declaracions arriben el mateix dia que els Estats Units han iniciat bombardejos sobre objectius iranians des d’una base aèria al nord de Londres. En el seu missatge, Trump també ha llançat una advertència velada al govern britànic amb la frase: “No oblidem”.
Amb el seu característic ús de majúscules, el mandatari nord-americà va escriure que “el Regne Unit, que una vegada va ser el nostre Gran Aliat, potser el més gran de tots, finalment està considerant enviar dos portaavions a l’Orient Mitjà”.
Tot seguit, però, va minimitzar la possible participació britànica: “Està bé, primer ministre, no els necessitem… No necessitem gent que s’afegeixi a guerres que ja hem guanyat”.
Tensió diplomàtica per les bases militars
La irritació de Trump té origen en la decisió inicial del govern britànic de prohibir als Estats Units utilitzar les seves bases militars de Diego Garcia, a l’oceà Índic, i RAF Fairford, a Anglaterra.
Segons Londres, els primers atacs conjunts d’Israel i els Estats Units contra l’Iran podrien vulnerar el dret internacional. No obstant això, després de 36 hores de bombardejos, el govern britànic va acabar autoritzant l’ús d’aquestes instal·lacions perquè avions nord-americans poguessin atacar centres iranians de llançament de míssils i drons.
Bombarders nord-americans desplegats al Regne Unit
Dijous a la tarda van arribar els tres primers bombarders estratègics B-1 a la base de Fairford. Des d’allà haurien executat el primer atac contra objectius iranians. Posteriorment, almenys un altre aparell es dirigia cap a aquesta instal·lació des dels Estats Units.
La base britànica ofereix un avantatge logístic important: la distància entre Fairford i Teheran és d’uns 4.250 quilòmetres en línia recta, aproximadament una tercera part de la que separa la capital iraniana de la base de Dyess, a Texas, on es troba la majoria d’aquests bombarders.
Per ara no s’ha informat d’operacions militars nord-americanes llançades des de Diego Garcia.
El paper de la marina britànica
Trump també feia referència als preparatius perquè el portaavions britànic HMS Prince of Wales pugui sortir a la mar. El govern britànic no ha explicat oficialment els motius d’aquests treballs, però diversos analistes interpreten que podria ser desplegat al Pròxim Orient.
El seu vaixell bessó, el HMS Queen Elizabeth, es troba actualment en dic sec a Escòcia en un procés de modernització que no finalitzarà fins d’aquí a diversos mesos.
