143 dones d'Andorra van avortar a Catalunya durant el 2024
El projecte de llei que ha de reformar el Codi Penal s’entregarà als grups parlamentaris el mes de novembre

El nombre de dones andorranes que es traslladen a Catalunya per interrompre l’embaràs continua augmentant. Segons les darreres dades facilitades pel Departament de Salut de la Generalitat, 143 dones residents al Principat van avortar en centres públics catalans durant el 2024, una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior però que confirma una tendència a l’alça en els darrers anys.
Segons avança Laura Cugat a RTVA, Tot i l’estabilitat aparent entre el 2023 i el 2024, l’increment és clar si s’observa amb perspectiva històrica. El motiu principal continua sent la prohibició de l’avortament a Andorra, on la interrupció voluntària de l’embaràs segueix recollida com a delicte dins del Codi penal.
Franges d’edat i tendències
Les dades mostren que la franja d’edat amb més casos sol ser la d’entre 25 i 29 anys, però el 2024 aquesta xifra —39 casos— es va igualar amb les dones d’entre 30 i 34 anys. En canvi, es redueixen de manera notable els avortaments de menors de 20 anys.
A diferència d’Andorra, a Espanya és possible interrompre l’embaràs de manera voluntària a partir dels 16 anys sense autorització. Per sota d’aquesta edat, cal el consentiment d’un tutor. La legislació espanyola permet decidir lliurement fins a les 14 setmanes de gestació, i posteriorment només per motius mèdics.
Mètodes utilitzats: el farmacològic domina
La major part dels processos es realitzen amb el mètode farmacològic, que consisteix en l’administració de mifespristona i misoprostol. El primer fàrmac no es pot prendre en territori andorrà, i el centre més pròxim on s’ofereix és el de la Seu d’Urgell, amb el cost assumit per la pacient.
Paral·lelament, 65 casos s’han dut a terme amb el mètode instrumental, basat sobretot en la dilatació i l’aspiració. Aquesta tècnica, però, no està disponible per a residents andorranes a la Seu, fet que obliga a traslladar-se a altres centres catalans.
Malgrat el buit legal, les dones del Principat disposen de serveis d’assessorament i derivació. Des del 2020, el Servei Integral d’Atenció a la Dona (SIAD) ofereix informació i suport, però abans d’això l’entitat Stop Violències ja havia activat la Xarxa La Meri, que coordina l’acompanyament amb centres i entitats de Barcelona.
Situació legislativa
El debat sobre l’avortament entra en una fase decisiva al Consell General. El president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra, Jordi Jordana, ha confirmat a La Veu Lliure que el projecte de llei que ha de reformar el Codi Penal s’entregarà als grups parlamentaris el mes de novembre.
Segons va explicar, el text encara s’està ultimant sota la direcció jurídica de Federico de Montalvo, mentre que el ministre Ladislau Baró ha insistit que només queden per tancar “els últims detalls” abans de la seva presentació formal. La futura llei preveu eliminar les penes de presó i la inhabilitació professional per a les dones i professionals que intervinguin en la interrupció voluntària de l’embaràs, posant punt final a una penalització vigent des de fa dècades i àmpliament criticada per organismes internacionals de drets humans.