Horari d’hivern: com afecta el canvi d'hora al nostre cos i estat d’ànim?

Cada primavera i cada tardor, milions de persones a tot el món ajusten els seus rellotges una hora endavant o enrere. Aquesta pràctica, coneguda com el canvi d’hora, tenia com a objectiu estalviar energia aprofitant millor la llum solar. Tot i això, cada cop hi ha més veus que qüestionen aquesta mesura, assenyalant possibles efectes negatius sobre la salut i el benestar emocional.

El canvi d’hora: benefici o perjudici?

Aquest cap de setmana, l’últim diumenge d’octubre, es retarda el rellotge una hora per tornar a l’horari d’hivern. Quan siguin les 3 de la matinada, es passarà a les 2 hores, cosa que significa que es guanyarà una hora de son.

Impacte sobre el rellotge biològic i la salut

Experts alerten que el canvi d’hora pot alterar el nostre ritme circadiari, és a dir, el rellotge biològic intern del cos. Segons la psicòloga Margarita Albós, “el canvi d’horari ens afecta a tots perquè hi ha una afectació en el ritme circadiari”, que regula la temperatura corporal, la gana, l’energia i la concentració.

Canviar l’hora pot causar fatiga, irritabilitat i fins i tot desajustos digestius. Tot i que aquests efectes són transitoris i duren unes setmanes, també es veu que els dies més curts afecten l’estat d’ànim d’algunes persones sensibles.

Segons la professora Beth Ann Malow, passar de l’horari d’estiu a l’horari estàndard al novembre és relativament inofensiu, tot i que algunes persones necessiten setmanes per adaptar-se. En canvi, a la primavera, quan el rellotge s’avança, el cos ho nota més, ja que es desregula l’exposició a la llum del matí, essencial per regular els ritmes naturals i millorar l’alerta i l’estat d’ànim.

Possible fi del canvi d’hora a Europa

La catedràtica Ana Adan considera que l’horari d’hivern és més sincronitzat amb el cicle solar, beneficiant el rendiment físic i mental. En aquest context, el canvi d’hora podria tenir els dies comptats. El president d’Espanya, Pedro Sánchez, va demanar recentment eliminar la mesura, argumentant que gairebé no ajuda a estalviar energia i té un impacte negatiu en la salut. Altres països, com Finlàndia i Polònia, s’han sumat a aquesta proposta a nivell europeu.