Acord d'associació: un nou text amb trenta contractants
Article d'opinió del notari, Joan Carles Rodríguez Miñana
ARXIU
per l’autor
Joan C. Rodríguez Miñana
6
minuts de lectura
Publicat el
diumenge, 12 juliol 2026 - 21:22
Si accediu a la web Govern d’Andorra – Andorra Unió Europea podeu llegir, escrit en negreta:
“Les negociacions per a l’Acord d’associació s’inicien al març del 2015 i finalitzen al desembre de 2023”.
El 26 d’abril de 2024, El Periòdic d’Andorra titulava:
“El text oficial de l’Acord d’associació ja es pot consultar en anglès. S’espera que la versió en català estigui disponible a l’estiu.
Avui a la tarda s’han fet públics els 14 documents que conformen el text oficial de l’Acord d’associació. Aquesta primera entrega està disponible en anglès i es pot consultar clicant en aquest enllaç i a través de la pàgina web andorraue.ad.
Tanmateix, la Comissió Europea ha acceptat el text després que hagi finalitzat la revisió tècnica i jurídica del document (...). D’aquesta manera, els 27 estats membres de la UE ja compten amb la publicació íntegra del document. (...) Cal destacar que el cap de Govern, Xavier Espot, viatjarà a Brussel.les el pròxim 7 de maig (2024) per donar comptes d’aquest pas, a més de treballar en la consulta vinculant a la ciutadania, prevista pel 2025.”
Altres mitjans se’n feren igualment ressò.
Deixant de banda els evidents excessos de confiança del text:
la traducció completa del text al català no arribà ni l’estiu del 2024, ni al del 2025 ni al 2026, tot i que encara algun ingenu potser l’espera; s’han traduït només 11 dels 25 annexos (només l’Annex 1, no traduït encara, té més de 1.000 pàgines en cadascuna de les altres 23 llengües).
no s’ha “treballat en la consulta vinculant a la ciutadania”, perquè la consulta -que aquest Govern tant ha promès i que, com dic des de l’any 2024, no gosarà dur a terme- NO serà vinculant. Que una consulta sigui vinculant o no ho sigui ho estableix la llei, no el polític qui en demana la convocatòria, que pot considerar-la “vinculant”... fins que deixa de considerar-la així. I la llei diu que no seria vinculant. Cap pas ha dut a terme aquest Govern per tal de modificar la llei.
de la previsió del 2025 com a data de la consulta millor ni en parlem, oi?.
El que l’article deixa clar és que hi ha un “text oficial de l’Acord d’associació” que “ja es pot consultar en anglès (...) a través de la pàgina web andorraue.ad”.
Afirma també, literalment, que “la Comissió Europea ha acceptat el text després que hagi finalitzat la revisió tècnica i jurídica del document (...). D’aquesta manera, els 27 estats membres de la UE ja compten amb la publicació íntegra del document.”
Efectivament, aquest és el text, oficial, complet i revisat tècnicament i jurídica, que apareix ENCARA AVUI a la pagina OFICIAL www.andorraue.ad.
Sobre aquest text s’han bastit estudis, s’han omplert diaris i tertúlies, s’ha comentat en llocs de treball, en parcs i a l’hora del vermut, s’han fet debats parlamentaris, s’ha demanat l’opinió a la gent en enquestes públiques, s’han muntat eines d’intel.ligència artificial, s’han fet xerrades, trobades i reunions, s’ha discutit prolixament aquest o aquell punt concret, s’han esmerçat almenys centenars de milers d’euros públics suposadament per atansar el text a la població...
I sobtadament el Sr. Secretari d’estat ens sorprèn a xarxes amb el següent comentari:
“No és correcte dir que des del 04/2024 el text de l’AA no ha canviat “ni una coma”.”
Tot i que els textos publicats a la web andorraue.ad i els enllaços a la web de la Comissió Europea son els mateixos des del 04/2024 (estrictament doncs, no han canviat “ni una coma”), el Sr. Secretari d’estat hi afegeix:
“El Consell de la UE ha publicat diverses versions revisades des de llavors. La darrera aquest maig.”
I adjunta l’enllaç on efectivament apareix un text nou, en anglès, datat a 30 de març 2026 i constant de 191 pàgines inèdites per a tothom (gràcies a Déu que vam insistir per xarxes).
191 pàgines noves que, suposadament, substitueixen les 179 pàgines del Protocol Marc que, a data d’avui, encara apareixen a la web OFICIAL andorraue.ad (com hi apareix encara l’enllaç a la web de la UE a un text superat, un text que NO és amb el què el Sr. Secretari d’estat treballa amb les altres parts).
I quines son aquestes “altres parts”?
Doncs si fins ara eren la UE i San Marino -recordem que es tractava d’un Acord des del principi TRILATERAL: per això Bulgària l’ha pogut aturar també per a Andorra i per això si San Marino digués que sí, l’Acord hauria d’aplicar-se “provisionalment” per a Andorra, llevat de negativa explícita d’aquesta (art. 112 de l’Acord)-, ara els contractants de l’Acord s’ha incrementat fins a TRENTA: els fins ara 3 (Andorra, San Marino, UE), MÉS els 27 estats membres de la UE.
Així apareix al nou text de l’Acord.
Recordeu el culebrot “mixt-no mixt” que ha aturat el procés dos anys?
Doncs ara no hi ha discussió: els 27 estats membres s’han incorporat a l’Acord.
L’Acord, de completar-se, no tindria 3 signants, en tindria 30.
Amb tot el què això significa de negociacions, de consensos, de ratificacions...
Paradoxalment, però, si al text amb “la revisió tècnica i jurídica finalitzada” des d’abril de 2024 i que, al juliol 2026, és L’ÚNIC que apareix a la web oficial www.andorraue.ad, text amb només 3 subjectes contractants: Andorra, San Marino i UE, es proposava “l’aprovació del text i la seva aplicació provisional”, ara que hi ha 30 subjectes contractants, la menció “aplicació provisional” ha desaparegut del títol (on era des del principi, tot i que aquí tothom es mostrava molt “sorprès” per tal possibilitat).
He anat a cercar en el nou text si Andorra, com San Marino té des de sempre al seu Protocol, ha fet introduir limitacions a la lliure circulació de capitals que estableix explícitament l’article 27 de l’Acord, almenys en el sentit del possible compromís manifestat en la famosa carta de la UE, conseqüència de les queixes de diversos polítics i tècnics andorrans en el sentit que Andorra NECESSITA una tal limitació.
Res de res. Tot com abans.
Si un text que definiria el futur d’Andorra és qualificat per una altra part “d’innegociable”... per a Andorra o San Marino, mentre que la UE continua promovent els canvis que li convenen, és sense dubte moment d’aturar màquines i donar veu al poble.