El segon pilar pren força a Andorra, el model suís que pot garantir el futur de les pensions

El sistema de pensions d’Andorra entra en una fase decisiva de reforma amb la proposta d’introduir un segon pilar de capitalització individual que complementi l’actual model de repartiment. 

El segon pilar és un sistema de previsió social complementària que funciona amb aportacions individuals que es capitalitzen al llarg de la vida laboral. Aquest model permet que els treballadors, amb el suport de l’empresa i la gestió pública, construeixin un fons propi que complementi la pensió pública del primer pilar. 

Mirada a Suïssa

El sistema suís de Previsió Professional  ofereix prestacions de jubilació, viduïtat, orfenesa i invalidesa. Cada empresa pot ampliar les condicions mínimes establertes per la llei. Alguns treballadors poden tenir més d’una compte o capital, segons les cotitzacions obligatòries o voluntàries.

A Suïssa els treballadors només aporten un 12,8%, tot i que el país compta amb un dels millors sistemes de pensions del món. La clau és el seu model de tres pilars —públic, professional i privat— que combina repartiment i capitalització, diversifica riscos i garanteix que els jubilats ingressin prop del 60% del seu salari previ. A Suïssa la pensió estatal només cobreix entre un 16% i un 31% del salari mitjà, i la resta es complementa amb estalvi obligatori i voluntari, fent el sistema més estable davant crisis i envelliment demogràfic.

Segons han explicat representants de Demòcrates per Andorra i Andorra Endavant, l’objectiu és avançar cap a model semblant, on cada treballador tingui un compte propi, però amb mecanismes de solidaritat per evitar desigualtats.

A més de les reformes estructurals, s’estan estudiant mesures paramètriques com l’augment de les cotitzacions, l’allargament progressiu de l’edat de jubilació i la definició de topalls de pensions màximes i mínimes, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del sistema a llarg termini.

Segons Jordana, “ara es tracta de centrar-nos a preparar el text amb les línies que creiem adequades”, després de diverses conferències tècniques sobre possibles models.

Les pensions, en dades

Segons les dades de la CASS, els ingressos per cotitzacions destinats a la branca de jubilació han crescut un 7,8%, sumant 107,5 milions d’euros, amb aportacions addicionals de 3 milions d’euros de prestacions econòmiques i 3,5 milions transferits pel Govern per a pensions no contributives.

Les despeses en pensions de jubilació han pujat un 12%, amb les pensions contributives ascendint a 90,5 milions d’euros (+12,6%), mentre que les pensions no contributives han baixat lleugerament fins a 3,5 milions d’euros (-2%).

El nombre de pensionistes de jubilació ha crescut un 4,8% respecte al 2024, fins a 18.027 persones, de les quals 16.319 són de jubilació i 3.587 de viduïtat (incloent 75 temporals). La taxa de dependència es manté en 2,97 assegurats actius per cada pensionista, lleugerament inferior a la registrada l’any anterior.