Educar en la llibertat

Fa uns dies vam poder veure la noticia de que Andorra formarà als alumnes sobre pensions i educació financera, un fet que pot ser clau per al futur, pot ser la primera pedra cap a una reforma educativa que necessita el país. 

Hi ha moments on sembla que ensenyar a pensar suposa un problema per a certes persones que nomes saben governar seguint un manual ideològic… Quan es va presentar aquesta proposta per part d’AE, tots els partits hi van estar d’acord excepte un. Estic segur que el lector es pot imaginar quin: el PS, aquell partit on es governa per a la pancarta política i no per a respondre a les necessitats reals. 

És curiós (per no dir preocupant) que l’esquerra andorrana s’oposi amb tanta determinació a l’educació financera a les escoles. Argumenten que és una matèria “difícil”, “massa tècnica” per als estudiants o que hi ha motius ideològics d’arrere, com si ensenyar a un jove què és l’interès compost o com funciona un sistema de pensions fos més complicat que explicar-li el funcionament de la fotosíntesi o l’estructura d’un poema. Aquesta excusa projectada d’una manera paternalista revela el que realment s’amaga al darrere: una resistència ideològica profunda al fet que la gent aprengui a pensar de manera independent sobre els diners, l’estalvi, la inversió i l’emprenedoria.

Perquè, siguem clars, entendre com funciona l’economia no és elitista, el que és elitista és voler mantenir la ciutadania en la ignorància financera, dependent dels discursos polítics i de les promeses de subsidis eterns. A l’esquerra li fa massa por que una població que entén d’economia personal sigui menys manipulable, menys propensa a creure’s la idea que l’Estat pot i ha de solucionar-ho tot. Per això disfressen la seva oposició de preocupació pedagògica, quan en realitat el que els espanta és perdre el monopoli del relat econòmic...

Deixant de banda els factors partidistes e ideològics, m’agradaria destacar que aquest avanç en l’educació podria ser la primera pedra cap a una reforma educativa, podria ser el primer pas cap a aquesta canvi de mentalitat. Andorra es un país petit, sense una industria comparable amb la dels grans països per lo que l’educació ha de ser una actiu que en aquests moments no s’està potenciant, esta molt be que els joves sàpiguen analitzar una frase morfològicament o conèixer les parts d’una cèl·lula, però de que serveix tot això si al sortir al mon real no tenen coneixements sobre finances personals, oratòria, alfabetització digital... Si mirem exemples internacionals, com Corea del Sud, un país asiàtic (i democràtic) on veiem clarament per què la societat li dona tanta importància a l’educació. Allà, estudiar no és només una obligació escolar: és un projecte de país. La cultura de l’esforç i el mèrit, combinada amb un sistema competitiu ha convertit un país que després de la guerra era pobre i agrícola en una potència tecnològica mundial, i tot gracies a que van apostar per l’educació, per començar be, per construir una societat productiva des de ven petits. Els estudiants sud-coreans passen hores a l’escola estudiant matèries realment útils, tot orientat a assolir el màxim nivell de coneixement i preparar-se per accedir a les universitats més prestigioses. El resultat? Una població preparada, competitiva i capaç de generar valor econòmic i social.

Andorra, es diferent si, és un país molt mes petit, amb una economia molt dependent del turisme i dels serveis financers però això no vol dir que no puguem aspirar a créixer i innovar, tot el contrari. Precisament per això, potenciar l’educació és clau. Un sistema educatiu sòlid, exigent i orientat al coneixement real no només prepara ciutadans crítics i competents, sinó que també és l’única manera de construir sectors econòmics més diversificats i competitius. No podem esperar que la prosperitat caigui del cel. Cal invertir en les persones, en el talent i en la capacitat de pensar de manera independent, això ha de ser un projecte de país. Andorra ha de mirar cap a models que funcionen i adaptar-los a la seva realitat, aplicar assignatures en formació financera avançada, oratòria i gestió d’emocions, tecnologia i innovació com a eixos principals. L’educació ha de ser la palanca per convertir un país petit en una societat gran de pensament, coneixement i competitivitat global.

S’ha de donar als joves les eines útils, perquè esta molt be que s’apaguin analitzar frases en llatí però estaria millor que s’apaguessin com funciona un crèdit, el procés de com crear una empresa, com gestionar unes finances personals… en fi, que s’apaguessin caminar per el mon real partint amb bona base. L’educació actual esta obsoleta a la majoria de països de Europa, s’han de crear ciutadans que quan surtin al mon real sàpiguen ser conscients y saber com actuar sense caure en el intent, no anar a cegues i dependre de altres o del Estat (al pur estil socialista).

S’ha de educar en coneixements amb valor real per poder construir un futur lliure.