El Consell General flexibilitza temporalment els requisits lingüístics per pal·liar el dèficit de professionals sanitaris

El Consell General ha aprovat la modificació de la llei del 2022 reguladora de les professions titulades de la salut, amb l’objectiu de pal·liar el dèficit de professionals sanitaris i reforçar la planificació a mitjà i llarg termini del sistema de salut. 

La ministra de Salut, Helena Mas, ha destacat que “cal incorporar mesures per facilitar l'accés i la retenció dels professionals”. Mas ha explicat que, per pal·liar el dèficit de professionals sanitaris, es flexibilitzen temporalment els requisits de català per aquells professionals que acreditin deu anys d’escolarització a Andorra, amb l’obligació de certificar el coneixement de la llengua després de dos anys, i que es podrà prolongar el permís d’exercici en casos de força major si el professional demostra progressos en l’aprenentatge de la llengua. 

Simplificació dels tràmits

També ha destacat la simplificació dels procediments per a metges amb titulació homologada a la UE i professionals temporals, així com la introducció d’un informe anual de planificació estratègica sobre recursos humans en salut. 

“Aquesta legislació millora l'accés als serveis de salut, facilita la planificació dels professionals de la salut i dota el Govern de mecanismes flexibles per adaptar-se a les necessitats i situacions que puguin sorgir”, ha valorat.

La consellera d’Andorra Endavant, Noemí Amador, ha advertit que “està molt bé treure aquesta exigència del nivell de català per aquest sector de la sanitat, però altres sectors, com la construcció, també haurien de beneficiar-se de la reducció de requisits”. 

Ha fet una crida a la igualtat en l’aplicació de les normes per a tots els sectors professionals amb manca de mà d’obra qualificada.

La consellera socialdemòcrata, Laia Moliné, ha remarcat que la modificació legislativa neix de la necessitat d’adaptar la salut a una “realitat complexa” i ha subratllat que la flexibilització dels requisits lingüístics “ha de ser només una mesura excepcional, limitada en el temps i justificada per l'interès general”. 

Ha insistit que la confiança de la ciutadania només es manté si les autoritzacions especials es fonamenten en criteris clars i objectius i amb la participació del SAAS i els col·legis professionals. La consellera del grup Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha remarcat que la llei “no ha de ser només una norma d'urgència, sinó també una oportunitat per planificar a mitjà i llarg termini,” i ha subratllat que el coneixement de la llengua, com a mínim a nivell B2, ha de continuar essent un requisit ferm per a l’exercici mèdic en l’àmbit públic, garantint alhora una planificació estratègica dels recursos humans. 

Durant la intervenció del conseller general de Ciutadans Compromesos, Manuel Linares, ha estat contextualitzat amb dades sobre la manca de professionals sanitaris a Europa i Andorra. 

Segons informes citats per Linares, el 2022 hi havia un dèficit d’1,2 milions de professionals sanitaris a Europa, i s’estima que l’any 2030 la Unió Europea podria afrontar una manca de 4,1 milions de professionals, mentre que en l'àmbit global la xifra podria arribar a 11 milions. 

Entre les causes esmentades destaquen l’envelliment de la població i del col·lectiu sanitari, les jornades llargues, el 'burn out', la càrrega burocràtica, remuneracions no competitives i una planificació insuficient de places universitàries i especialitats. Pel que fa a Andorra, el 2023 es registraven 50 professionals d’atenció primària amb conveni amb la CASS, però el 42% combinaven aquesta activitat amb altres tasques, fet que situa la ràtio efectiva en uns 49,1 metges per 100.000 habitants, molt per sota de la mitjana europea.

La llei preveu mesures per atraure i retenir professionals, flexibilitzar els requisits quan les necessitats ho requereixen, facilitar pràctiques i estades formatives, i millorar aspectes com les voluntats anticipades, garantint una atenció més humana. 

Mas ha conclòs que el text proporciona “un balanç just entre la flexibilització dels requisits exigits per exercir en situacions justificades de necessitat sectorial i la preservació d'altres drets, com són la seguretat de l'atenció sanitària i la promoció i la protecció de la nostra llengua”.