"L’acord UE és mixt, un cop més Andorra Endavant tenia raó"

Alfons Clavera, secretari general d’Andorra Endavant i advocat, afirma que si l’Acord és mixt, o el Govern s’ha equivocat greument o ha volgut enganyar els ciutadans per estratègia política. En tots dos casos, és greu.

França assegura via carta al Govern d'Andorra que l'Acord UE és “mixt” —tal com el seu grup havia defensat des de fa dos anys— i que això obligarà a una ratificació per part de tots els parlaments europeus, un procés que pot allargar-se anys. Per aquest motiu reclama que el referèndum a Andorra es convoqui abans que la UE iniciï la ratificació, per evitar un escenari diplomàtic “desastrós” en cas que la ciutadania acabi rebutjant-lo.

Clavera també critica la gestió del Govern en relació amb la despenalització de l’avortament i la negociació amb el Vaticà, que considera més una “política d’anunci” que no pas una realitat. Acusa Demòcrates de governar d’esquena al seu programa electoral i afirma que ha perdut identitat i confiança. Afegeix que percep un augment de la inseguretat ciutadana i defensa que Andorra no pot tornar a ser “instrument” de cap estat estranger, en referència al cas BPA.

Quan creu que se celebrarà el referèndum sobre l’Acord d’Associació amb la Unió Europea? Considera que el Govern està preparant prou bé la ciutadania per a una decisió tan rellevant?

L’acord UE és mixt. Andorra Endavant tenia raó. i Això contradiu les afirmacions del Govern andorrà, que assegurava fins ara que l’acord no seria mixt. Ja ho havia dit com advocat i professor dret europeu en un article a un mitjà del país fa gairebé dos anys i com ho havien confirmat els assessors del gabinet Gide contractat pel nostre grup parlamentari Andorra Endavant. Ara tenim la certesa que ho és i  implica que haurà de ser ratificat per cada país membre de la Unió Europea, un procés que pot durar anys. Per això, demanem al Govern que convoqui un referèndum abans que comenci el procés de ratificació, per tal que el poble andorrà sigui escoltat primer. 

L’ enfocament de Govern és, al nostre entendre, un error diplomàtic greu: si Andorra fa el referèndum després que cada país de la Unió Europea hagi dit que sí, i el poble andorrà diu que no a posteriori el missatge que s’envia a Brussel·les és de rebuig. És molt més assenyat fer-ho a l’inrevés: primer demanar a casa. Així la UE pot dir si Andorra ho rebutja, “tampoc el voliem” en cas de referèndum negatiu i ningú no queda desautoritzat. És el que va fer Mònaco, que va saber aturar,  de manera elegant de cara a la UE, les negociacions d’un comú acord amb la UE quan la seva sobirania estava en joc. Va ser un error de Govern anunciar que farien un referèndum sense haver analitzat, que el que s'estava negociant és un acord mixt.

Pensem que el Govern d’Andorra ha triat aplicar una estratègia per dilatar el referèndum per evitar una possible sacsejada política interna a un any de les eleccions. Té por d’afrontar les urnes i del cost electoral.  Des d’Andorra Endavant pensem que un acord UE no és la solució per Andorra i que hem de fer com ara adoptar directives UE a poc a poc en els sectors que haurem triat i guardar la nostra sobirania sobretot a nivell del nostre model de immigració. Avui en dia podem decidir si s’obra o no la porta i a qui …amb l’Acord UE no podrem. 

Com valora la negociació oberta amb el Vaticà sobre la possible despenalització de l’avortament a Andorra? Creu que el país hauria d’avançar cap a una sobirania plena en matèria de drets individuals?

El que hem vist és més aviat una política d’anunci del Govern. Primer es diu que la despenalització seria ràpida i que tot estava ben encarat amb el Vatica. Però quan des d’Andorra Endavant diem: “ho comprovarem directament amb el Vaticà”, el Govern canvia el discurs “L’encaix amb la despenalització no serà fàcil”. 

Això fa pensar que hi havia més voluntat de sumar vots que no pas una negociació realment tancada. És penós sobretot per un tema tan seriós que té implicació directa sobre la continuïtat del nostre model d’estat el Coprincipat amb totes les aportacions econòmiques institucionals que hi ha darrera com l'escola francesa gratuïta. 

Andorra Endavant defensa una posició clara respecte a Demòcrates per Andorra (DA)? Diria que DA és avui un partit de centre esquerra o considera que ha perdut la seva identitat ideològica?

El problema de DA no és només on se situa a l’eix dreta–esquerra; el problema és de coherència. Es van presentar amb un programa i després han fet el contrari: intervencionisme excessiu amb la Llei Òmnibus que han inquietat molts propietaris i inversors, i una manera de governar a cops de volant que no és la que els seus votants esperaven. Això és “enganyar” l’elector: demanar el vot per una cosa i governar amb un altre rumb.
Per això pensem que DA ha perdut gran part dels seus votants sobretot, ha perdut confiança. Quan un partit governa d’esquena al seu propi programa, més que desplaçar-se al centre esquerra, el que fa és perdre identitat.

Té la percepció que ha augmentat la inseguretat?

Sí, hi ha una percepció d’augment de la inseguretat. A Andorra Endavant ens arriben moltes més reclamacions que fa uns anys. La nostra líder, Carine Montaner , no havia rebut mai tantes queixes ciutadanes com ara, i això és un indicador seriós.
La diferència amb la manera de fer del Govern és que nosaltres no fem la política de l’estruç ni la política de la medalla. Mirem el problema de cara, reconeixem que hi ha més malestar i demanem mesures. Negar-ho sense actuar només fa créixer la ràbia, la desconfiança i posa en perill la seguretat ciutadana.

Com a advocat de Drets Humans, quin balanç fa del cas BPA una dècada després? L’excap de Govern Pintat i el ministre Lladós afirmen que ja no és un tema d’actualitat i que hi ha interessos privats.

Aquí cal separar els rols. Com a advocat, estic subjecte a deures de confidencialitat i a procediments que, a més, han estat a porta tancada; per tant, no és el terreny per fer declaracions polítiques ni per alimentar especulacions. Aquesta entrevista m’interpel·la com a militant i com a secretari general, i en aquest rol mantindré el respecte a la feina que es fa als tribunals.
Ara bé, políticament, el cas BPA va sacsejar el país i el seu sistema financer i n’hem d’extreure lliçons: tenir governs forts i ferms en la protecció del país. És important tenir un Govern fort que defensi la nostra sobirania enfront de eventuals ingerències externes. 

Diverses informacions apunten que hi hauria vincles entre el cas BPA, l’executiu de Mariano Rajoy i l’anomenada “operació Catalunya”. Des del seu punt de vista jurídic i polític, fins a quin punt creu que Andorra va ser utilitzada en aquell context?

Des d’un punt de vista polític, sí que puc dir una cosa: Andorra ha d’evitar ser mai més un instrument en dinàmiques polítiques o policials d’altres estats. I això passa per tenir institucions fortes, una justícia realment independent i una política exterior que sàpiga dir “no” quan cal. El cas BPA ens ho recorda: un país petit ha de protegir-se millor i ha de sortir-ne amb institucions més robustes, no més febles.