França augmenta la pressió perquè Andorra despenalitzi la dona per avortar
Macron va reiterar la necessitat d’avançar en els drets reproductius el Dia de la Constitució d'Andorra
El president francès, Emmanuel Macron, ha mantingut avui una intensa agenda diplomàtica al Vaticà després de la seva trobada amb el Papa Lleó XIV, en una jornada marcada per les relacions bilaterals i els grans reptes internacionals.
Després de l’audiència, Macron es va reunir amb el secretari d’Estat, Pietro Parolin, acompanyat per monsenyor Paul Richard Gallagher.
Segons la Santa Seu, els “cordials col·loquis” van servir per reafirmar les bones relacions entre França i el Vaticà, així com per abordar qüestions internacionals rellevants, especialment els conflictes globals, amb l’esperança de promoure la pau mitjançant el diàleg i la negociació.
Pressió internacional sobre Andorra
La visita arriba en un context especialment delicat per a Andorra. El passat 14 de març, amb motiu del Dia de la Constitució, Macron va reiterar la necessitat d’avançar en els drets reproductius i va assenyalar que el Principat hauria de despenalitzar l’avortament.
Una reforma prevista inicialment per al novembre passat, tal com havia anunciat el ministre Ladislau Baró, però que es va veure frenada temporalment després de la polèmica generada per les declaracions públiques.
Un model limitat
Segons les darreres informacions, el text podria presentar-se aquest estiu, però amb limitacions importants: ni els metges quedarien plenament despenalitzats ni el procediment seria cobert per la CASS.
El model apunta cap a una solució intermèdia, orientada a eliminar la penalització de les dones sense permetre plenament la pràctica dins del territori andorrà.
L’origen del debat es remunta al 2019, sota el govern es va encarregar un informe jurídic clau. El document plantejava una despenalització parcial, buscant una solució assumible socialment i institucionalment, i destacava que molts ordenaments jurídics no consideren persona l’embrió en les primeres fases.
Diplomàcia discreta amb el Vaticà
Des de llavors, les negociacions han estat constants. Espot va alertar el 2021 davant el Papa Francisco la “impressionant pressió internacional” que rebia el país.
Segons fonts vaticanes, Francisco veia amb bons ulls retirar el càstig penal a les dones, en coherència amb la seva línia pastoral.
El paper de Parolin ha estat clau, posteriorment reforçat per Gallagher, qui ha liderat les converses més tècniques amb el Govern andorrà.
Gir amb el nou pontificat
La situació va canviar amb la mort de Francisco i l’elecció de Lleó XIV, que ha marcat una línia molt més intransigent respecte a l’avortament, defensant la “cultura de la vida”.
El canvi ha condicionat el ritme i l’abast de la reforma, obligant Andorra a explorar vies alternatives. Un altre element determinant ha estat el nomenament de Josep-Lluís Serrano Pentinat, amb un perfil més diplomàtic.
Les seves declaracions, apostant pel diàleg i l’acompanyament, han estat interpretades com un intent de rebaixar tensions en un debat especialment sensible.
Tal com va recordar la ministra Tor en el seu discurs de presentació de l’informe nacional davant del Consell de Drets Humans, el Govern contempla despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs durant aquesta legislatura, amb la previsió de presentar un projecte de llei al Consell General en els pròxims mesos.
Aquesta posició s’emmarca en un context institucional complex, especialment en relació amb l’altre copríncep. Concretament, tenint en compte que a França, des del 2 de març de 2022, la interrupció voluntària de l’embaràs (IVG) es pot practicar fins a la 14a setmana de gestació (16 setmanes després del primer dia de l’última menstruació).
Una ampliació que s’inscriu en l’evolució progressiva de la legislació francesa des de la històrica llei de 1975, que va suposar la primera despenalització de l’avortament al país.
