"La nova llei no és només de rampes, sinó de garantir la igualtat de participació per a tothom"

El Consell General ha aprovat aquest dijous el projecte de llei d’Accessibilitat Universal, marcant un pas significatiu cap a una Andorra més inclusiva. Tot i el consens general, diversos grups parlamentaris han expressat preocupacions sobre l’aplicació efectiva de la norma, com les esmenes, finalment descartades, del grup parlamentari socialdemòcrata.

El PS veu el text més fluix

El president del grup, Pere Baró, ha titllat que el text final ha "perdut força pel camí", tot considerant que la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat, conformada per persones d’associacions i tècniques de l’accessibilitat, és un òrgan "buit de contingut". 

Baró defensa que ha d’anar més enllà, mentre que Demòcrates defensa que aquest només pot ser un ens "consultiu" i que no ha de ser d’obligat compliment comptar amb un informe acreditatiu de l’òrgan per dur a terme les modificacions d’accessibilitat, ja que "incrementaria la burocràcia".

"No es tracta només de rampes o ascensors"

El projecte de llei regula l’accessibilitat en entorns naturals i urbans, transports, comunicació, serveis públics i activitats culturals, esportives i de lleure. També estableix plans d’accessibilitat, distintius de qualitat i un règim sancionador amb inspecció i supervisió.

La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha destacat la rellevància social i econòmica de la norma. "No es tracta només de rampes o ascensors, sinó de garantir que tothom pugui participar en tots els àmbits de la vida en igualtat de condicions. Més enllà d’aquest repte, ha d’aportar més autonomia a les persones i consolidar un model de país més modern i responsable", ha expressat Marín. Entre les novetats destaca un distintiu de qualitat per aquells negocis que vagin més enllà dels requisits bàsics del text.

En aquest sentit, Andorra Endavant ha apuntat que l’obligatorietat de fer accessibles negocis en edificis "vells" pot suposar el tancament dels petits comerços que no puguin costejar les despeses i que cal "promoure l’accessibilitat sense posar en risc els petits propietaris". La ministra ha acusat la consellera general Noemí Amador d’"alarmista", donat que el ministeri ajudarà als negocis que així ho requereixin.

Marín ha defensat que la llei preveu terminis amplis —tres anys per elaborar els plans d’accessibilitat i set anys per fer les modificacions— i programes de formació i assessorament gratuïts. "Els comerços tindran suport del ministeri i els terminis són amplis. No és una qüestió d’alarmisme, sinó d’aplicar la llei amb responsabilitat", ha apuntat la ministra.

El Partit Socialdemòcrata (PS) també ha lamentat que algunes esmenes clau, que proposaven fer obligatori el finançament governamental de l’adaptació d’espais i la imposició del tancament del negoci davant la reincidència de la no adequació, han estat rebutjades. En paraules de Baró, buscaven que la llei fos "útil en la pràctica, no només exemplar sobre el paper", tot considerant que la llei és un pas endavant, però insuficient en recursos, aplicació i efectivitat.