Le Pen podrà optar a la Presidència de França malgrat haver estat condemnada
El president del partit, Jordan Bardella, va expressar públicament el seu suport a Le Pen
La líder de l'Agrupació Nacional, Marine Le Pen, manté obertes les portes per presentar-se a les eleccions presidencials franceses del 2027 després que el Tribunal d'Apel·lació de París hagi rebaixat aquest dimarts la condemna imposada pel cas de malversació de fons europeus.
La resolució fixa una inhabilitació de 15 mesos, un termini que, tenint en compte el calendari electoral, no impedeix la seva candidatura a l'Elisi.
El tribunal també ha reduït la pena de presó de quatre a tres anys, dels quals la part de compliment efectiu s'executarà mitjançant un any amb braçalet electrònic. La mateixa Le Pen havia sostingut en diverses ocasions que aquesta mesura era incompatible amb una campanya electoral de primer nivell.
En la lectura de la sentència, la presidenta del Tribunal d'Apel·lació, Michèle Agi, ha remarcat que "els fets són greus", tant per l'import dels diners públics desviats com perquè els responsables eren càrrecs electes obligats a vetllar per l'interès general. Tot i aquesta valoració, el veredicte final ha estat més favorable del que molts analistes havien previst.
La decisió judicial elimina el principal obstacle que podia deixar fora de la cursa presidencial la dirigent de la dreta nacional francesa. Així, Le Pen podrà optar per quarta vegada a la Presidència de la República després d'haver arribat a la segona volta en els comicis del 2017 i del 2022.
Abans de conèixer el veredicte, la líder de l'Agrupació Nacional havia reiterat que afrontava el procés amb prudència i havia denunciat reiteradament el que considera una persecució política. "Passi el que passi, continuaré defensant les meves idees", va afirmar abans de la resolució.
El president del partit, Jordan Bardella, va expressar públicament el seu suport a Le Pen i va destacar "la seva fortalesa i resiliència" durant un procediment judicial que ha condicionat el debat polític francès dels darrers mesos.
Un cas que s'arrossega des del Parlament Europeu
La causa té el seu origen en l'etapa de Marine Le Pen com a eurodiputada. La justícia francesa considera acreditat que es van utilitzar de manera irregular fons del Parlament Europeu destinats a assistents parlamentaris, que, segons l'acusació, desenvolupaven en realitat tasques per a l'aleshores Front Nacional.
En la sentència de primera instància, dictada el març del 2025, Le Pen va ser condemnada per apropiació indeguda de fons públics a quatre anys de presó —dos dels quals de compliment efectiu—, una multa de 100.000 euros i cinc anys d'inhabilitació amb aplicació immediata, una decisió que posava seriosament en dubte la seva presència a les presidencials.
Durant el judici d'apel·lació, celebrat aquest any, la Fiscalia va mantenir les principals acusacions, tot proposant una lleugera reducció de la pena de presó però mantenint els cinc anys d'inhabilitació.
Finalment, el Tribunal d'Apel·lació ha optat per una resolució intermèdia que rebaixa l'impacte polític de la condemna i permet a Le Pen mantenir viu el seu projecte presidencial.
