Prorrús, exmilitar i crític amb la UE: així és Rumen Radev, el líder del nou govern búlgar que ha frenat l’acord amb Andorra

Fa un mes, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va felicitar públicament Rumen Radev després de la seva victòria a les eleccions anticipades al Parlament búlgar, destacant la importància de Bulgària dins de la Unió Europea i expressant la voluntat de treballar conjuntament per la “prosperitat i seguretat d’Europa”.

En la mateixa línia, el president del Consell Europeu, António Costa, va celebrar el resultat electoral i va reafirmar la cooperació institucional amb Sofia en el marc dels objectius comuns de la UE.

Aquestes mostres de suport des de Brussel·les contrasten amb la lectura que en fa Moscou. El portaveu del Kremlin, Dmitry Peskov, va afirmar que Rússia està “impressionada” per les declaracions de Radev a favor d’un diàleg pragmàtic amb la Federació Russa, insistint en la necessitat de resoldre els conflictes mitjançant negociacions.

Al mateix temps, els resultats electorals situen la formació de Radev, Progressive Bulgaria, com a primera força amb el 44,7% dels vots, mentre que GERB–SDS queda en segona posició. L’entrada de PP–DB com a tercera força consolida un nou escenari polític fragmentat.

En el seu discurs, el Radev va subratllar la necessitat d’estabilitzar el país després d’un llarg període de crisi política, marcat per coalicions fràgils, protestes contra la corrupció i una gran desconfiança ciutadana envers les elits tradicionals. Entre les seves prioritats immediates hi ha l’elaboració del pressupost de 2026, el control de la inflació i la reforma del sistema judicial.

Excomandant de la Força Aèria, Radev va iniciar la seva carrera militar el 1987 i es va formar també als Estats Units abans de fer el salt a la política. Va ser elegit president el 2016 i va revalidar el càrrec el 2021, consolidant-se com una figura clau de l’escenari polític búlgar, especialment pel seu enfrontament amb l’exprimer ministre Boyko Borisov i pel seu discurs anticorrupció.

En política exterior, Radev manté una posició que combina la pertinença a la Unió Europea i a l’OTAN amb un enfocament crític envers les sancions a Rússia. Defensa mantenir el diàleg amb Moscou i s’oposa a l’enviament d’ajuda militar a Ucraïna, fet que li ha valgut l’etiqueta de líder “prorrús” .

Més enllà dels resultats, diversos mitjans europeus analitzen el perfil polític de Radev i el seu posicionament dins de la UE. Segons un article de EU Observer, el líder búlgar no es pot equiparar directament al primer ministre hongarès Viktor Orbán, malgrat certes similituds en el discurs crític amb algunes polítiques europees.

L’anàlisi apunta que Radev combina una retòrica crítica amb el sistema polític tradicional, un discurs contra les elits i una defensa d’una política exterior més “pragmàtica” cap a Rússia. Tanmateix, a diferència d’Hongria, Bulgària continua sent altament dependent dels fons europeus i manté una estructura institucional menys confrontativa amb Brussel·les.

En aquest context, el futur govern búlgar apareix com un equilibri complex: integrat dins del marc de la UE i l’OTAN, però amb una possible línia més flexible en política exterior i en les relacions amb Rússia. Brussel·les observa amb atenció si aquesta nova etapa derivarà en continuïtat institucional o en un gir més ambigu dins del bloc europeu.

Contactes amb Trump

Aquesta setmana, el primer ministre de Bulgària, Rumen Radev, ha anunciat que el país espera que els Estats Units ampliïn la presència militar al aeroport de Sofia.

Després de converses amb Washington, Radev ha explicat que preveu una possible pròrroga de l’estada d’avions militars nord-americans a la base aèria de l’aeroport Vasil Levski, on actualment hi ha avions cisterna de la Força Aèria dels EUA, un aliat estratègic de Bulgària.

Segons el govern búlgar, aquests avions formen part d’operacions militars rotatòries i podrien continuar desplegats més enllà del termini previst. La seva presència inclou avions cisterna i de transport utilitzats en missions conjuntes dels Estats Units amb aliats a la regió.

Paral·lelament, Radev també ha demanat a Washington avançar en la supressió del requisit de visat per als ciutadans búlgars que viatgen als Estats Units, una qüestió que considera prioritària en les relacions bilaterals.