Concòrdia alerta de l'augment de la despesa fins als 164 milions i critica la inèrcia expansiva de l’Estat
Bartolomé adverteix del perill de convertir ingressos extraordinaris en despesa estructural
Els darrers anys hi ha hagut un creixement substancial del personal adscrit a l’administració pública, en part, fruit de l’augment demogràfic i de la necessitat de modernitzar els serveis públics del país, especialment els relacionats amb la salut, l’educació i, més recentment, l’habitatge.
Ara bé, una altra part que explica aquest creixement, segons el conseller general de Concòrdia, Pol Bartolomé, és la inèrcia expansionista de l’administració de l’Estat, mitjançant la creació i ampliació d’estructures públiques que, sovint, superposen les seves funcions.
Augment notable de la despesa
I, darrerament, també amb un increment exponencial de càrrecs de designació política i de personal de relació especial. El conjunt fa que la despesa de personal de l’administració en el pressupost d’aquest any 2025 sigui de 164 milions d’euros, el que representa al voltant d’un 25% del pressupost global de l’Estat (688 milions d’euros), quan fa tot just cinc anys el pes del capítol 1 del pressupost era de 90 milions d’euros.
Per tot això, i subratllant la necessitat de promoure un model d’estabilitat pressupostària a llarg termini, Bartolomé ha formulat un seguit de preguntes per conèixer quina previsió de contractacions públiques ha fet el Govern fins al final de la legislatura.
El conseller general de Concòrdia vol saber els detalls del volum actual del cos de funcionaris d’Andorra (distribució per ministeris, mitjana d’edat, total de treballadors adscrits a les diferents parapúbliques, jubilacions previstes...) i la seva proporcionalitat respecte al nombre de treballadors assalariats, així com el volum total de personal adscrit a l’administració comunal.
L’objectiu és saber quin pes tindran, en el futur, els increments salarials acordats recentment.
Des del grup parlamentari es considera que caldria iniciar una reflexió transversal i honesta sobre el futur del sector públic d’Andorra, partint de la voluntat de promoure un pressupost equilibrat i de superàvit, complint, així, amb el deure de trobar un equilibri estable entre la provisió d’uns serveis públics de qualitat i el manteniment d’un pressupost equilibrat.
Pol Bartolomé recorda que “el risc més gran per a les finances públiques de l’Estat fa referència al desplegament d’una estructura administrativa que converteix ingressos extraordinaris (els provinents de l’especulació immobiliària i l’augment poblacional) en despesa ordinària”.
