“Ser donant de medul·la salva vides”: les campanyes del SAAS i la Creu Roja reforcen la cultura de la donació
Totes les proves prèvies es duen a terme a Andorra
“Si no fos per un donant de medul·la, la meva parella hauria mort de leucèmia”. Amb aquestes paraules, en David, resident a Andorra des de fa un any, expressa un agraïment que posa rostre a la importància de la donació de medul·la òssia. El seu testimoni s’ha escoltat aquests dies en el marc de la campanya de donació de sang de la Creu Roja Andorrana, celebrada els dies 21, 22 i 23 de gener a la Llacuna.
La iniciativa compta amb la participació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i s’emmarca dins del projecte de donació de teixits iniciat el 2025 a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Segons explica en Víctor García, infermer i gestor de donacions del SAAS, aquestes campanyes han permès incrementar el nombre de donants tant de medul·la òssia com de còrnia al país. “Ser donant de medul·la salva vides”, remarca.
Trencar mites sobre la donació de medul·la
Un dels principals reptes continua sent el desconeixement. Així ho assenyala la infermera i llevadora Tina Mirpuri, que insisteix que el procés actual és senzill i segur. “Encara hi ha molta gent que pensa que donar medul·la vol dir entrar a quiròfan i punxar la cresta ilíaca, però això ja no es fa”, explica.
Avui dia, la donació es realitza majoritàriament mitjançant una tècnica poc invasiva: “És una punxada al braç, com una diàlisi. La sang passa per una màquina, s’extreuen les cèl·lules mare i es retorna la resta de sang al donant”. Les mostres obtingudes s’envien al Banc de Sang i Teixits de Barcelona, amb qui Andorra manté una col·laboració constant.
Tot i que l’extracció final de cèl·lules mare es fa a Barcelona, totes les proves prèvies es duen a terme a Andorra i el procés està cobert per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Segons Mirpuri, una de les claus de l’èxit és aprofitar les jornades de donació de sang per captar nous donants de medul·la sense necessitat de visites addicionals.
La mostra extreta permet obtenir el perfil genètic del possible donant mitjançant la proteïna HLA, que s’incorpora a una base de dades internacional. Si en algun moment apareix un pacient compatible, el donant és contactat directament.
Donar després de morir, regalar visió
La donació de còrnia és un altre dels pilars del projecte. Es tracta d’un acte post mortem que pot retornar la visió a persones amb patologies oculars greus, com despreniments de còrnia, cremades químiques o infeccions com l’herpes ocular. “La donació ha de formar part de la cultura del país”, defensa García, que destaca els bons resultats inicials del programa.
A diferència de la medul·la, la donació de còrnia requereix que la persona donant hagi expressat la seva voluntat en vida, mitjançant el document de voluntats anticipades. Aquest tràmit es pot fer a través del ministeri de Salut, del Col·legi de Metges d’Andorra o del web salut.ad. “Quan aquest document existeix, es dona tranquil·litat a la família en un moment molt delicat”, assenyala el gestor de donacions.
En cas que no hi hagi constància escrita, la decisió recau en la persona més propera al difunt, fet que sovint dificulta el procés per la càrrega emocional del moment.
Històries que ho canvien tot
L’impacte real de la donació de còrnia queda reflectit en casos com el d’en Raül Llobet, professional de l’hospital, que fa vuit anys va perdre gairebé tota la visió d’un ull a causa d’un herpes ocular. Després d’anys sense alternatives mèdiques, un trasplantament de còrnia a la primavera del 2023 li va permetre recuperar la visió. “Té un impacte directe en la qualitat de vida de les persones”, subratlla García.
