Dimissió bomba a Protecció de Dades: Resma Punjabi denuncia control polític i porta el cas a la Fiscalia

La directora de l’Agència de Protecció de Dades (APDA) Resma Punjabi ha dimitit pel "control polític" i ingerències, a més de demanar que es pregunti als responsables d’aquestes accions que han causat la seva renúncia.

Comunicat:

Durant aquest mandat, he assumit la responsabilitat de dirigir l’Agència Andorrana de Protecció de Dades amb un sol objectiu: garantir que els drets fonamentals de les persones siguin respectats, i que cap poder, ni públic ni privat, pugui utilitzar la informació personal al marge de les garanties que protegeixen la ciutadania.

Però una autoritat no pot protegir drets si no se la protegeix a ella mateixa. I la meva experiència ha estat una altra.

He intentat preservar l’equilibri institucional, amb lleialtat i voluntat de diàleg. Però l’equilibri no pot confondre’s amb submissió, ni el respecte pot ser unidireccional. Malgrat els intents de col·laboració i les advertències formulades des de l’Agència, es va optar per deslegitimar la seva tasca, impulsar una reforma legal sense consens i augmentar-ne el control polític.

He viscut situacions que traspassen els límits del que és acceptable en un estat de dret.

La modificació de la LQPD del juliol del 2024 no es va fer per reforçar la protecció dels drets dels ciutadans, com exigeix el Reglament Europeu de Protecció de Dades (RGPD), sinó per consolidar el control polític sobre l’Agència. Tot i que es va justificar com una adaptació als estàndards europeus i una voluntat d’homogeneïtzar els òrgans adscrits al Consell General, la realitat és que l’APDA no és comparable a altres institucions: és l’única amb funcions sancionadores i amb la missió de garantir un dret fonamental que sovint entra en conflicte amb interessos públics i privats. Equiparar-la a òrgans que no tenen aquest paper implica desprotegir aquest dret. Aquesta reforma blanqueja ingerències prèvies i consagra un model on l’Agència deixa de ser independent per convertir-se en una peça més dins de l’engranatge institucional. Això, en una democràcia, és un error greu.

Tot això passa mentre Andorra està immersa en negociacions com l’Acord d’associació amb la Unió Europea. Un país sense una autoritat de protecció de dades independent no és un país fiable en l’entorn europeu. Si no som capaços d’adequar-nos a un Reglament Europeu de Protecció de Dades, què farem amb el miler de directives que s’hauran d’implementar? La confiança internacional no es manté amb discursos, sinó amb garanties reals.

Cap autoritat hauria de treballar en aquestes condicions sent constantment obstaculitzada políticament. I cap ciutadà hauria d’acceptar que els seus drets depenguin d’una institució afeblida o sotmesa als interessos d’uns quants.

La protecció de dades no és un tema menor. Avui, les dades mouen el món. Qui les controla, té poder. I si no hi ha una autoritat forta, professional, i amb recursos suficients, aquest poder s’utilitza sense límits: per vigilar o per prendre decisions que afecten les persones sense que ningú ho pugui impedir.

No parlo només com a directora. Parlo com a ciutadana. Veig amb preocupació com es consolida un sistema perillós, on el que hauria de ser un òrgan independent es polititza, es buida de contingut i es desmantella. El país necessita una autoritat de control amb autonomia real, amb criteris tècnics clars, amb personal qualificat i amb recursos suficients per fer la seva feina.

He intentat actuar amb criteri i responsabilitat, fins i tot quan les condicions no ho posaven fàcil. Però mentre dins alertàvem de problemes reals, a fora es va imposar un relat simplista i totalment injust, centrat en la meva figura, que va servir per desviar l’atenció del que realment està en joc.

Ha arribat el moment d’obrir un nou debat. De deixar de parlar de persones per parlar de sistema. No podem normalitzar un model institucional basat en la subordinació, la por i el silenci. El país necessita una autoritat forta, tècnica, i lliure d’influències.

He de dir que durant aquest mandat he tingut por, sí. Però la por mai pot justificar el silenci.

I per això, us informo que he posat aquests fets en coneixement de la Fiscalia, perquè crec fermament que el que ha passat no es pot normalitzar, amb la confiança que aquesta institució actuarà amb imparcialitat i responsabilitat per preservar l’Estat de dret i les garanties que protegeixen tota la ciutadania.

També, que, en acabar aquesta roda de premsa, presentaré formalment la meva renúncia com a Cap de l’Agència.

No espero unanimitat ni aprovació. Però sí que faig una crida a que no es continuï banalitzant la qüestió amb judicis personals.

A partir d’ara, les explicacions corresponen a qui ha decidit, qui ha actuat i qui ha avalat.

Me’n vaig amb la consciència tranquil·la. No dimiteixo per cansament, dimiteixo perquè ningú hauria de callar o acatar per por i més si el seu mandat consisteix en protegir un dret fonamental. I perquè davant d’un abús de poder, hi ha una cosa pitjor que mirar cap a una altra banda, és ser partícip del sistema.