L’exèrcit israelià es retira parcialment de Gaza i comença l’intercanvi d’ostatges
Tel-Aviv permetrà l’entrada de 600 camions d’ajuda humanitària cada dia
Aquest divendres ha entrat en vigor l’alto el foc a Gaza, permetent que milers de residents desplaçats durant la guerra puguin tornar a casa seva.
Segons Al-Jazeera, carreteres cobertes de runa s’han convertit en riuades de persones que caminen cap al nord i altres zones de la Franja, amb prop de 700.000 desplaçats esperant poder recuperar els seus habitatges.
L’exèrcit israelià s’ha retirat parcialment a la “línia groga”, controlant ara el 53% del territori, i s’inicia el compte enrere per a l’intercanvi de 48 ostatges israelians per presos palestins.
Una regió en ruïnes
Tot i la pausa dels bombardejos, la destrucció és massiva: equips de Defensa Civil busquen cossos sota la runa mentre el ministeri de Salut de Gaza reporta almenys 17 morts i 71 ferits només en les últimes 24 hores.
De fet, Tel-Aviv permetrà l’entrada de 600 camions d’ajuda humanitària cada dia, i el pas de Rafah, amb Egipte, es reobrirà el 14 d’octubre per facilitar moviments de persones i mercaderies, supervisats per una missió de la Unió Europea amb Espanya i França.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar el passar dijous que Israel i Hamas havien signat la primera fase del pla de pau, un acord que preveu l’alliberament immediat de tots els ostatges, inclosos els 20 encara vius segrestats des de l’atac islamista de fa dos anys al sud d’Israel. La signatura del pacte està prevista per aquest mateix dijous, mentre que la tornada dels ostatges als seus familiars es realitzaria dilluns.
El president palestí, Abu Mazen, va aplaudir l’acord, que tot i ser un cop per a Hamas, podria permetre als habitants de Gaza gaudir d’una realitat sense bombes ni desplaçaments i obrir el camí cap a la reconstrucció del territori.
Trump podria viatjar aquest cap de setmana a Orient Mitjà per certificar el pacte, que es va gestar després d’un procés de negociació indirecta a Sharm el Sheij i amb el suport del primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, així com dels principals països àrabs i musulmans.
