Poy publica un llibre amb el contacte de Villarejo que va enviar Rosell a presó i que té "fràgil estat de salut mental"

La publicació feta amb IA de La caída de banca privada d'andorra: los emails delatores, signada pel l'assessor de Demòcrates, Ricard Poy i José Luis Pérez, arriba en un moment especialment sensible dins del debat públic sobre el cas BPA i torna a situar al centre de la discussió la manera com s’ha construït i difós el relat sobre la intervenció de la banca andorrana.

L’obra, presentada com una reconstrucció dels esdeveniments que van envoltar el col·lapse de Banca Privada d’Andorra, no ha estat rebuda únicament com un exercici editorial, sinó com una nova peça dins d’un ecosistema comunicatiu on els límits entre informació, opinió i participació activa en el relat del cas han estat reiteradament qüestionats.

José Luis Pérez: de l’entorn de contactes de Villarejo al neguit de la seva salut

José Luis Pérez (La Mano Negra a X @getafegate)  apareix en diverses investigacions periodístiques relacionades amb la denominada Operació Catalunya com una figura civil que hauria mantingut contactes amb l’entorn del comissari José Manuel Villarejo en el període 2014, en el marc d’un conjunt de reunions i interaccions no institucionals destinades a obtenir o canalitzar informació sobre diversos actors polítics i econòmics.

Segons aquestes informacions, el seu nom figura vinculat a converses i trobades en què s’haurien tractat qüestions relacionades amb l’entorn de l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell, així com altres noms connectats indirectament amb el cas BPA.  

Pérez apareixia com un contacte civil de l’entorn de l’excomissari José Manuel Villarejo que hauria facilitat informació sobre Rosell en els primers moments del cas. El seu nom figurava en anotacions de l’agenda de Villarejo l’any 2014, on es feien referències explícites al “tema Rosell”, fet que el situava com un interlocutor dins del circuit informal d’informació que es movia al voltant de l’expresident blaugrana. 

El punt més delicat és que, segons algunes informacions, Pérez hauria traslladat dades o acusacions que posteriorment van acabar integrades en l’entorn de la investigació que va portar Rosell a passar gairebé dos anys en presó preventiva abans de ser absolt. Més tard, la justícia va reconèixer que aquella presó provisional havia estat injustificada i Rosell va ser indemnitzat per l’Estat.

L’Audiència Nacional va acordar indemnitzar l’expresident del FC Barcelona, Sandro Rosell, amb 232.500 euros per la presó provisional que va complir durant 645 dies, entre maig de 2017 i febrer de 2019, en el marc d’una causa per presumptes delictes de blanqueig de capitals i organització criminal de la qual va ser absolt el 2022.

Rosell havia reclamat inicialment prop de 30 milions d’euros en concepte de danys morals, econòmics, reputacionals i pèrdua de contractes.  

La resolució va fixar 50.000 euros per dany moral, 120.000 euros per la pèrdua d’un contracte amb Ernst & Young i 62.500 euros per despeses familiars derivades de les visites a la presó.  

La sentència també va recordar que, en aquests casos, correspon al demandant demostrar de manera efectiva els danys causats per la presó provisional, i va limitar la indemnització als perjudicis que va considerar degudament justificats.

Pues tenemos libro!!!

En breve mas detalles...#casBPA pic.twitter.com/m26aeQRJlu

— La Mano Negraᅠ (@GetafeGate) April 23, 2026

Aquestes referències situen Pérez dins d’un circuit informal d’intercanvi d’informació que ha estat objecte d’anàlisi periodística durant anys, especialment en el context de les investigacions sobre les anomenades “cloques policials”.

Amb posterioritat, Pérez ha mantingut una activitat constant en l’àmbit digital a través de blocs i xarxes socials (La Mano Negra a X)  , centrada de manera recurrent en el cas Rosell, l'Operació Catalunya i les derivades judicials i mediàtiques del cas BPA 

En algunes informacions periodístiques s’han recollit referències al seu perfil personal en termes de fragil estat de salut mental i emocional en el context de la seva activitat pública.

Ricard Poy: el fontaner de DA

Ricard Poy és un periodista i comunicador amb experiència en l’àmbit de la comunicació política a Andorra, on ha participat en projectes vinculats a l’entorn de la comunicació institucional i electoral, incloent les campanyes associades a Demòcrates per Andorra en les darreres cites electorals.

En el debat mediàtic del país, la seva trajectòria s’inscriu en un ecosistema especialment reduït, on la distància entre comunicació política, producció de continguts i activitat periodística sovint és limitada.

 Diverses fonts del sector apunten que aquest tipus d’estructures afavoreixen la coexistència de rols entre assessorament, narrativa política i generació de contingut informatiu.

En aquest context, també s’ha assenyalat en l’àmbit del debat públic que alguns dels projectes mediàtics en què ha participat s’han desenvolupat amb estreta vinculació a actors polítics i econòmics del país, en paral·lel a un relat favorable a determinades posicions institucionals en el marc del debat sobre el cas BPA. 

Al mateix temps, la seva activitat s’ha desenvolupat en un ecosistema on conviuen projectes editorials i digitals diversos, en un context en què la viabilitat econòmica dels mitjans i la seva estructura de finançament han estat objecte de debat recurrent dins del sector.

BPA: un cas convertit en camp de disputa narrativa permanent

La intervenció de Banca Privada d’Andorra continua sent un dels episodis més complexos i polaritzats de la història recent del Principat. Des de la seva intervenció, el cas ha generat procediments judicials, investigacions internacionals i interpretacions divergents sobre les causes i conseqüències dels fets.

Mentre una part del relat el vincula a mecanismes de supervisió financera i cooperació internacional en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, altres interpretacions han posat l’accent en el context polític i institucional en què es va produir la intervenció, així com en l’impacte posterior sobre l’entorn bancari andorrà.

Aquesta manca d’un relat únic i consensuat ha consolidat BPA com un espai de disputa narrativa contínua, on la producció de nous continguts editorials contribueix a mantenir o reactivar interpretacions ja existents.

Un ecosistema mediàtic de fronteres difuses

La coincidència de trajectòries com les de Poy i Pérez en un mateix projecte editorial ha reobert el debat sobre el funcionament del sistema mediàtic en contextos reduïts com l’andorrà, on la proximitat entre comunicació política, producció periodística i activitat editorial és estructuralment elevada. 

El resultat és un ecosistema en què els relats no només s’informen, sinó que també es construeixen, es disputen i es perpetuen, convertint casos com el de BPA en espais narratius oberts més que en processos tancats.

De moment, la publicació del llibre no ha anat acompanyada de reaccions oficials per part dels seus autors més enllà de la seva difusió editorial, però sí que ha contribuït a reactivar un debat que transcendeix l’obra i torna a situar el focus en una qüestió central: qui té la capacitat de definir el relat del cas BPA i amb quina legitimitat es construeix aquesta narrativa en l’espai públic.