Andorra Endavant vol endurir l’accés a la nacionalitat: “Ser andorrà s’ha de guanyar amb esforç i integritat”

Andorra Endavant ha presentat aquest divendres al Consell General un conjunt d’esmenes a la reforma de la Llei qualificada de la nacionalitat. La formació, liderada per Carine Montaner, defensa que ser andorrà “ha de ser un honor guanyat per filiació o per un arrelament real”, fonamentat en el compromís i el comportament exemplar.

Les esmenes, registrades per la presidenta suplent del grup, Noemí Amador, pretenen —segons el comunicat— “posar fi a les incoherències que han desvirtuat el concepte de nacionalitat” i reafirmar els valors essencials del país: l’honestedat, la lleialtat i el compromís real amb Andorra.

“Ser andorrà és un compromís, una lleialtat i un acte d’amor cap a aquesta terra”, ha expressat Amador. “No és només una condició legal, sinó una tria profunda: la de pertànyer, cuidar i defensar Andorra cada dia.”

Nacionalitat per filiació i arrels familiars

La proposta reconeix com a andorrà el fill o el nét d’un ciutadà del país, independentment del lloc de naixement. Amb això, es vol permetre que els descendents recuperin les seves arrels familiars i tornin a formar part del teixit nacional. “La sang, la cultura i les arrels són el primer vincle amb Andorra”, afirma el text.

Tolerància zero amb els delictes

Andorra Endavant proposa excloure de la nacionalitat qualsevol persona amb antecedents penals o causes judicials obertes. “Qui no respecta la llei no pot representar els valors d’Andorra”, subratllen, destacant que aquesta mesura situaria el país entre els més exigents d’Europa en matèria d’integritat i exemplaritat pública.

Fi als 10 anys d’escolarització com a via d’accés

El partit vol eliminar la fórmula que permetia obtenir la nacionalitat després de deu anys d’escolarització al país. En el seu lloc, proposa 18 anys de formació a Andorra, amb un màxim de tres a l’estranger.
“Estudiar uns anys aquí no és el mateix que créixer com a andorrà. La nacionalitat s’ha de guanyar amb anys de vida, educació i participació al país”, defensen.

Residència real i arrelament efectiu

Les esmenes estableixen que caldrà 20 anys de residència per demanar la naturalització, amb cinc d’aquests immediatament anteriors com a residència principal i efectiva. L’objectiu és descartar les residències nominals o temporals i reconèixer només aquells que “viuen, treballen i contribueixen de veritat” al país.

Creació de la “nacionalitat per mèrit”

Una de les principals novetats és la creació de la nacionalitat andorrana per mèrit, destinada a reconèixer persones que hagin contribuït al progrés o al prestigi d’Andorra en àmbits com l’economia, la cultura, la ciència, l’esport o la tecnologia.
Els aspirants hauran d’acreditar cinc anys de residència efectiva i la concessió requerirà una majoria qualificada de dues terceres parts del Consell General, a proposta del Govern.

“Volem que la nacionalitat andorrana sigui sinònim d’orgull, mèrit i excel·lència. Ser andorrà ha de voler dir alguna cosa gran”, ha declarat Carine Montaner.

Una nacionalitat d’arrelament i de valors

El model proposat per Andorra Endavant posa fi a les vies fàcils i als abusos, i aposta per una nacionalitat que premiï qui estima el país, hi viu i en comparteix els valors.

“Andorra és un país d’arrels i de valors, no d’oportunitats passatgeres”, ha remarcat el conseller Marc Monteagudo. “Ser andorrà és servir el país, respectar-lo i fer-lo créixer.”