Escalé demana fer complir la llei del català i Naudi no radicalitzar-se
Escalé ha denunciat que la normativa no s’aplica i demana més contundència
En un debat organitzat per RTVA amb els presidents de grups parlamentaris, s’ha discutit la protecció de la llengua i el paper de la immigració en la cultura andorrana, amb intervencions destacades de Carles Naudi (CC) i Cerni Escalé (Concòrdia).
Naudi ha posat l’èmfasi en la integració lingüística a llarg termini, recordant la trajectòria de la immigració portuguesa a Andorra: “Aquestes persones que venien de Portugal avui dia ja estem parlant de segones i terceres generacions andorranes que parlen millor que nosaltres”, ha destacat.
Per què els andorrans parlen més castellà?
De fet, ha afegit que la majoria dels nous residents provenen de Sud-amèrica i que, tot i les mesures que obliguen a parlar català amb el temps, el problema real són els mitjans que arriben a les llars: Netflix, cinema, televisió i ràdios internacionals.
Segons Naudi, aquestes emissions en castellà, francès, anglès i altres llengües actuen com a “principals promotors de la cultura no catalana” dins les llars andorranes, més que el primer contacte dels immigrants amb la llengua catalana. Malgrat la radiografia Naudi demana no "radicalitzar-se" i ser conscients de les dificultats que poden travessar alguns nouvinguts.
Escalé esclata per la manca de compliment
Per la seva banda, Cerni Escalé ha insistit en la necessitat de complir estrictament la legislació sobre el català. “Tota persona que és atesa al país té dret a ser atesa en la seva llengua, per tant, si es parla en català, s’ha de respondre en català”, ha afirmat.
Escalé ha denunciat que la normativa no s’aplica de manera sistemàtica, ni en l’atenció al públic ni en documents oficials, i que fins ara només s’han imposat dues multes pel seu incompliment:
“No es compleix a l’atenció en públic, tampoc amb les cartes dels restaurants”, ha remarcat, reclamant revisions i controls més efectius des del Ministeri competent.
El debat evidencia les tensions entre la voluntat de preservar la llengua i cultura pròpia d’Andorra i els efectes de la globalització i la immigració, així com la dificultat de fer complir la legislació lingüística de manera efectiva a tots els àmbits.
