Bèlgica diu adeu a la prestació d’atur
La nova normativa s’aplicarà a totes les sol·licituds de prestació presentades a partir del març
El Govern federal de Bèlgica ha posat fi aquest diumenge al cobrament indefinit de la prestació d’atur, que a partir d’ara quedarà limitada a un màxim de dos anys.
La reforma, impulsada per l’executiu liderat pel primer ministre Bart De Wever, preveu una aplicació progressiva fins al 2027 i ha generat un fort rebuig sindical.
La nova normativa s’aplicarà inicialment a totes les sol·licituds de prestació presentades a partir del març del 2026, mentre que les persones que ja percebien l’atur abans d’aquesta data quedaran subjectes a un règim transitori amb una retirada progressiva del dret.
El dret a cobrar la prestació de manera indefinida ja va desaparèixer el 31 de desembre passat per a les persones que feia més de 20 anys que rebien el subsidi, mentre que per a la resta de beneficiaris el canvi entra en vigor a partir d’ara.
Retirada progressiva fins al 2027
La supressió de l’atur indefinit es farà en diverses fases, en el que l’Oficina Nacional d’Ocupació belga ha anomenat "ones" d’aplicació, que poden arribar fins a sis. Les primeres afectaran les persones amb més de 20 anys acumulats de desocupació completa, així com alguns beneficiaris de prestacions d’inserció.
Segons el calendari previst pel Govern belga, l’1 de juliol del 2027 el sistema d’atur indefinit haurà desaparegut completament, tot i que es mantindran algunes excepcions per a determinats col·lectius, com ara artistes, pescadors o persones majors de 55 anys amb almenys 30 anys de cotització.
També es contempla una continuació temporal del subsidi per a treballadors a temps parcial i per a persones aturades que hagin iniciat formació en sectors amb manca de mà d’obra abans de l’1 de gener del 2026.
La reforma també modifica les anomenades prestacions d’inserció, destinades principalment a joves o persones amb poca experiència laboral. Aquest ajut quedarà limitat a 12 mesos, tot i que es preveuen excepcions per a alguns perfils concrets.
El Govern defensa que la reforma és necessària per combatre la manca de mà d’obra i garantir la sostenibilitat del sistema de seguretat social, mentre que els sindicats la consideren un retrocés històric en drets socials.
El Constitucional rebutja el recurs sindical
Els principals sindicats del país —CSC, FGTB i CGSLB— van presentar recursos davant el Tribunal Constitucional de Bèlgica per intentar suspendre la reforma, que qualificaven d’"atac sense precedents a un dels pilars de la seguretat social belga".
Finalment, el tribunal va rebutjar el 15 de gener la petició de paralitzar la norma en considerar que els demandants no havien demostrat l’existència d’un perjudici greu i irreparable derivat de la seva aplicació immediata.