Demostren l’existència de mines d’or de l’època romana al Pirineu Oriental
Els romans extreien l’or al·luvial erosionant els dipòsits aurífers amb aigua
Un estudi de la UAB i la Universidade da Coruña ha aconseguit demostrar l’existència de mines d’or al·luvials de l’època romana al Pirineu Oriental.
El descobriment ha estat possible gràcies a la datació amb noves tècniques de luminiscència (OSL) de dues mostres dels nivells d’amortització de les estructures hidràuliques de les mines de les Guilleteres d’All, amb una cronologia al voltant dels segles I-IV dC. Aquest càlcul confirma per primera vegada l’explotació de l’or pirinenc per part dels romans al nostre territori.
L’or del Segre, un fenomen conegut
La presència d’or en els dipòsits al·luvials del riu Segre, com en altres rius d’origen pirinenc, és un fenomen conegut: es tracta d’or secundari, procedent dels dipòsits miocènics dels Pirineus axials que les aigües del Segre i dels seus afluents van anar dipositant al llarg del riu, des de la Cerdanya fins als plans de Lleida.
Les fonts islàmiques ja mencionaven l’or del Segre i la seva qualitat per a encunyar moneda. Fa alguns anys, diversos indicis literaris i arqueològics ja van permetre proposar l’existència de mines d’or al·luvials romanes a la Cerdanya. Aquests estudis van localitzar un taller on es treballava or, plata i cinabri al jaciment del Castellot de Bolvir (s. II-I aC), així com un gran conjunt d’estructures erosives a les terrasses miocèniques, possiblement resultat de l’activitat extractiva hidràulica desenvolupada pels romans al jaciment de les Guilleteres d’All.
La tècnica romana d’extracció
Els romans extreien l’or al·luvial erosionant els dipòsits aurífers amb aigua. Utilitzaven tècniques de rentat que podien anar des de la simple canalització d’aigua a través dels sediments fins a la construcció de galeries i inundacions amb aigua a pressió.
Noves datacions confirmen el període romà
Una investigació coordinada pels professors Oriol Olesti Vila, del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, i Jorge Sanjurjo, de l’Institut Universitari de Geologia de la Universidade da Coruña, va permetre excavar un gran dipòsit hidràulic que formava part del sistema d’explotació. Tot i això, la seva datació era complicada per la baixa presència de materials arqueològics.
El 2022 es va iniciar una estratègia de datació per OSL (Optically Stimulated Luminescence) dels nivells d’amortització de l’estructura hidràulica. Aquesta tècnica permet datar els materials sedimentaris detrítics, especialment el quars, ja que quan queden enterrats comencen a rebre un flux de partícules radioactives que es poden mesurar i datar. Tot i no ser tan precisa com el C14, té l’avantatge de no necessitar matèria orgànica, que no existeix a les Guilleteres d’All.
Els investigadors van datar dues mostres de la mateixa estructura, amb resultats OSL que, tot i oferir un marge cronològic ampli, coincideixen plenament amb els segles I-IV dC, moment en què la mina ja estava abandonada i havia començat el seu procés d’amortització. Aquesta cronologia confirma l’origen romà de l’estructura i permet certificar per primera vegada l’explotació de l’or pirinenc pels romans al nostre país.
Proximitat a Iulia Livica
No sorprèn que les mines d’or al·luvial es trobin a uns 10 km de la ciutat romana de Iulia Livica (Llívia), l’única documentada al Pirineu, que probablement va ser un centre important en l’organització i explotació d’aquest recurs.
