EDITORIAL | Andorra necessita més política real i menys brindis al sol
Article d'opinió de Víctor Domínguez
Ahir vaig poder veure algunes de les propostes de l’Andorra Business Market 2025 i la veritat és que resultaria il·lusionant tota la visió de país que es planteja en matèria d’innovació i startups, si no fos perquè, com sempre passa cada vegada que es parla d’aquestes qüestions, tot queda en un brindis al sol.
Sempre queda molt modern dir que invertiràs en innovació… i tant de bo ho fessin. Encara recordo quan es parlava de la Llei d’Actius Digitals al país i es venia com una referència a Europa. Algú sap si s’ha fet algun projecte rellevant de blockchain al país?
La realitat, quan realment tens startups a Andorra, és que els polítics parlen molt d’innovació perquè queda molt bé políticament, però després fan tot el possible per frenar-la. Quan planteges alguna cosa mínimament innovadora al país, la resposta és por o que no es pot fer. I això ho sabem els que de veritat estem innovant.
Quan baixes a la realitat, t’adones que el que hi ha és un marc normatiu que fa tot el possible per frenar la innovació que es dona al país i posa traves als negocis permanentment. Algú d’aquests polítics sap realment quines eines es necessiten per poder innovar i potenciar startups i negocis digitals al país?
Assolir les eines fonamentals
Us puc assegurar que no, perquè si ho sabessin Andorra ja tindria eines com Stripe, PayPal o Shopify. I ja ni parlem del fet que el país manca de moltes funcionalitats d’Instagram, Facebook o TikTok. Algunes llicències territorials no són reconegudes en serveis digitals; i les plataformes publicitàries no sempre permeten una segmentació precisa o l’accés a eines que a Espanya o França són habituals.
Puc assegurar a la ministra d’Economia que, si es parés a parlar amb emprenedors del país, el primer que li demanarien és que el Govern s’impliqui perquè Andorra tingui les eines digitals que la resta de països del món ja tenen. Parli amb qualsevol emprenedor o negoci digital. Per la falta d’aquestes eines, obliguen els emprenedors del país a haver d’obrir societats a l’estranger per poder utilitzar-les, perquè Andorra no ha arribat a acords amb aquestes empreses perquè puguin operar normativament al país. I això són diners que està perdent el país i els bancs del país. Per no tenir eines com Stripe o PayPal, hi ha empreses andorranes que es porten els diners a bancs estrangers per poder utilitzar aquests intermediaris de pagament.
I els puc assegurar de primera mà que Stripe estaria encantat d’oferir servei al país si a nivell normatiu se’ls facilités l’entrada, però quan una empresa d’aquestes característiques ho intenta, es troba de tot menys facilitats. Precisament per això dic que es parla massa d’innovació, però s’ajuda molt poc a les empreses del país perquè innovin.
Com pot ser que una empresa andorrana no pugui operar amb Shopify, la major eina d’ecommerce del món? Com poden sortir els polítics a parlar d’innovació o d’intel·ligència artificial, si no tenen ni Shopify al país?
Senyors, que la major innovació tecnològica a Andorra en els últims cinc anys ha estat poder tenir Apple Pay o Bizum. Això ho expliques en qualsevol país europeu i es fan creus que el país no tingués ja aquestes eines. I això passa perquè no es té coneixement de les grans mancances que té el país en innovació i negocis digitals.
Parlem del fet que Andorra no té un acord de doble imposició amb els Estats Units, fet que dificulta fer negocis amb el país més innovador del món i, a més, incrementa els costos. Com podem parlar d’innovació si no tenim res d’això?
Els polítics han de sortir del seu cercle i escoltar els emprenedors. Perquè, si no els escolten, aquests acabaran en altres països que els garanteixin millors condicions. La fuga silenciosa de talent d’Andorra cap a Dubai hauria de preocupar les autoritats. I els puc assegurar que a Dubai no et multen per fer publicitat en anglès en lloc d’àrab. No pot ser que es denunciï una agència de publicitat que, a més, feia l’esforç de posar subtítols en català, per fer reels en espanyol.
Quina direcció s'agafa?
Des de l’administració s’ha d’entendre que això no passa en cap altre país. I que la política ha de ser pragmàtica: no pots multar una persona que té com a principal mercat el de parla hispana per dirigir-se als seus clients en espanyol. Això no ho entenen en cap país desenvolupat. I sóc el primer que defensa fomentar l’ús del català, però no em cap al cap que un país que parla d’innovació, integració a la UE i diversificació econòmica faci això amb un negoci del país.
Les avantatges fiscals no poden ser l’únic que Andorra ofereixi a les startups: cal una regulació favorable, una política pragmàtica, una burocràcia ràpida i digitalitzable, l’accés a totes les eines digitals, un entorn amigable per crear empreses…
No pot ser que es trigui més de tres mesos a tenir un comerç actiu al país per poder operar. De nou insisteixo: es parla d’invertir 1,5 milions en innovació. Imagino i espero que sigui per solucionar aquests problemes, perquè si no estan construint la casa per la teulada.
Sempre sento parlar de diversificació econòmica, i passa una cosa semblant: molt soroll i poques nous. S’han plantejat si entenen realment el que necessiten algunes empreses per poder venir a Andorra? Perquè sovint sembla que es vulgui que Microsoft obri una seu al país sense saber què necessita una empresa així per instal·lar-s’hi.
Tot això mentre es posen enormes dificultats per atreure talent tècnic, del qual Andorra sovint careix, aplicant les mateixes quotes laborals a un hoteler que a una empresa tecnològica. A més, canviar les normes cada quatre mesos sense avís crea inseguretat jurídica. I ja ni parlem dels mitjans de comunicació criminalitzant inversors estrangers o assenyalant negocis de youtubers. Que el primer que rebin dos influencers que obren una cafeteria sigui una multa no dona gaire bona imatge.
Crec que al Govern hi ha bona fe de voler fer certes coses, però manca el coneixement real del que necessita el país per ser un lloc on es pugui innovar i diversificar l’economia. La diversificació implica crear un entorn adequat perquè això es pugui donar. Com voleu que vinguin empreses tecnològiques si el país no està adaptat a les seves necessitats? Per això cal parlar amb qui sap què necessiten aquestes empreses, no amb qui vol vendre fum a canvi de diners públics.
Deixo clar que faig aquest article des de la pena de veure el potencial d’Andorra i com s’està desaprofitant. Els polítics haurien d’escoltar més els emprenedors per entendre com fomentar la innovació al país, perquè sospito que no són conscients de moltes de les situacions que exposo aquí.
Aquest article el faig en nom de molts emprenedors que voldrien continuar creixent al país i donar suport a la diversificació econòmica. Insisteixo que no són conscients que estan provocant una expulsió del talent per inacció. Països com els Emirats Àrabs ho han entès: no n’hi ha prou amb tenir impostos baixos, també cal facilitar la vida a l’emprenedor.
L’administració s’ha de seure amb els emprenedors i escoltar les seves necessitats. Perquè el polític no sap què necessiten aquestes empreses, i mostra d’això és tot el que explico en aquest article. No pot ser que persones que estan muntant negocis només rebin denúncies, multes o estigmatització mediàtica.
Andorra té un potencial enorme i és una pena que no s’estigui aprofitant. Tant de bo aquest article serveixi per donar un salt real en innovació i fomentar que cada vegada més startups puguin créixer al país, perquè l’absència de tot el que he comentat les obliga a marxar. Andorra ha d’aspirar que el talent vulgui venir, créixer i quedar-se.
Que els fills dels andorrans tinguin oportunitats laborals en molts sectors i que els emprenedors del país puguin créixer aquí. Cal creure en una Andorra on la gent aspiri a venir, no a marxar per falta d’oportunitats.
Si es crea un entorn favorable a l’arribada de noves empreses que diversifiquin l’economia, el país podrà oferir millors sortides professionals i els andorrans no hauran d’acabar a Barcelona per tenir una carrera ambiciosa.
El país necessita més acció i menys paraules buides. És una pena que aquestes declaracions quedin sempre en promeses que no es compleixen. Una Andorra millor és possible, només cal creure-hi i fer una política real i pragmàtica. Creem en aquesta Andorra millor i establim una col·laboració real entre sector públic i privat per a un país amb moltes més oportunitats.