EDITORIAL | Espot punxa el globus a l'oposició
Article d'opinió de Joel Picón
Avui la declaració del cap de Govern Xavier Espot ha estat clara: no hi ha motius per convocar eleccions anticipades. Aquesta afirmació, aparentment senzilla, adquireix una enorme rellevància en el context polític actual d’Andorra. Durant les últimes setmanes, l’establishment mediàtic ha sembrat rumors sobre una possible convocatòria anticipada, vinculant aquestes eleccions amb l’intent d’evitar que la ciutadania voti directament sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea.
La lògica seria simple: en un context electoral, el debat sobre Europa quedaria distorsionat per altres qüestions nacionals que influeixen en unes eleccions generals, però que no haurien de condicionar un referèndum específic sobre el futur europeu del país.
L’efecte d’aquesta maniobra mediàtica no s’ha fet esperar. Hem vist moviments polítics estratègics: aliances ja descarades entre PS i Concòrdia, la reconciliació entre Liberals i Acció, i especulacions sobre la possible implicació de CC en un bloc de dretes que enfronti un bloc d’esquerres i Andorra Endavant en solitari, però almenys no mal acompanyada.
El cap de Govern ha recordat que compta amb una majoria parlamentària sòlida i que no existeix cap crisi nacional que justifiqui eleccions anticipades. La decisió no només dona aire l’Executiu, sinó que també obliga l’oposició a moure fitxes i a reorganitzar les seves estratègies polítiques. És, sens dubte, una jugada mestra: Espot assegura al partit un any per recuperar la confiança social i reforçar la seva posició, mentre es projecta com un dirigent que domina el tauler polític abans de la retirada.
En paral·lel, s’anticipen moviments importants a nivell internacional. Es preveu que San Marino apliqui de manera provisional l’acord d’associació amb la UE aquesta primavera. Per coherència normativa, és lògic anticipar que Andorra seguirà un cronograma similar, donada la uniformitat de l’acord marc. Això implica que qualsevol modificació en la negociació o implementació de l’acord serà coneguda i compartida, i que el país ha d’estar preparat per adaptar-se a canvis normatius i operatius.
Entre les hipòtesis més delicades, cal contemplar escenaris com la implementació del entry-exit system o controls fronterers sistemàtics. Les mesures, a més d’afectar directament la mobilitat, podrien convertir-se en un instrument polític utilitzat per aquells a favor de l’acord europeu, creant situacions de pressió sobre la població i condicionant debats futurs.
La lectura clara dels moviments d’Espot i del tauler polític andorrà ens mostra un patró: el cap de Govern actua amb previsió, força la reconfiguració dels seus rivals i protegeix els interessos estratègics de Demòcrates. Mentre alguns es precipiten a especular sobre eleccions o crisis polítiques, Espot reafirma la seva autoritat i marca el ritme de la política andorrana, demostrant que, fins i tot en un context complex, la prudència i l’estratègia ben calculada defineixen el curs del país.
