El Reglament sobre el referèndum consultiu

 Aquesta setmana s’ha publicat el “Reglament sobre el referèndum consultiu al Principat d’Andorra”, amb “només” 3 anys de retard (ara també diran que calia esperar a que no-sé-qui de la Unió donés el vist-i-plau a no-sé-què? Tanta subordinació mostren envers la UE?) per “la propera celebració d’un referèndum consultiu per a l’associació del Principat d’Andorra amb la Unió Europea”, segons es llegeix al principi de la seva Exposició de Motius.

Com és l’hora de la veritat i ja no és temps de promeses buides, el text deixa ben clar, tant al títol, a la primera frase de l’Exposició de motius (tot i que les exposicions de motius d’un text legal no tenen força obligatòria, sí ajuden a interpretar la norma) com, sobretot, en diversos punts del seu articulat (que és la part obligatòria), que el referèndum serà CONSULTIU i que, per tant, el seu resultat eventualment negatiu no podria ser portat a la Justícia si mai les institucions no respectessin la voluntat popular manifestada directament en referèndum.

Quin és el contingut d’aquest Reglament que tant ha trigat a elaborar-se?

Doncs res que no formés ja, des de fa anys, part del nostre ordenament jurídic.

Comencem pel principi, els punts 1, 2 i 3 del seu article 1, que reprodueixo:

“1. El sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret.
2. El dret de sufragi correspon a tots els andorrans majors d’edat, amb ple ús dels seus drets civils i polítics, que es trobin degudament inscrits en les llistes electorals (...)
3. No tenen dret a sufragi les persones condemnades per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi, durant el temps del seu compliment.”

I què diuen els punts 1, 2 i 3 de l’article 1 de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum?

Doncs exactament el mateix:

“1. El sufragi és universal, lliure, igual, directe i secret.
2. El dret de sufragi correspon a tots els andorrans majors d’edat, amb ple ús dels seus drets civils i polítics.
3. No tenen dret a sufragi les persones condemnades per sentència judicial ferma a la pena principal o accessòria de privació del dret de sufragi, durant el temps del seu compliment.”

(Nota 1: la inscripció a les llistes electorals es troba a l’article 2 a la Llei citada).

(Nota 2: la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum és de l’any de la Constitució, del 1993.)

I així durant tot el text.

L’article 2 del “nou“ Reglament és literalment l’article 33 de la Llei del règim electoral i del referèndum:

“El vot s’efectua personalment com per delegació al col.legi electoral assignat a l’elector o per dipòsit judicial a la Batllia. El vot per dipòsit judicial a la Batllia es pot emetre presencialment o per correu.”

L’article 3 del Reglament és només una remissió directa a aquella Llei.

L’article 4 reprodueix en part l’art. 27 de la Llei.

El 5 son els articles 41 i 42 de la Llei.

El 6 és el 21 i 23.

El 7, l’art. 25 i el 8 el 30 (literals).

El 9, el 42 i 43.

El text dels arts. 12 al 21 correspon al dels articles 38 a 49 de la Llei, el 23 al 50 i el 24 i 25 a l’article 45 de la Llei de la Llei 43/2022, del 12 de desembre, del text consolidat de la llei qualificada de parts polítics i finançament electoral.

Aleshores, què ha aportat aquest “nou” Reglament?

Soroll, més soroll, més gestos buits en un procés llarguíssim on de moment s’està incomplint de manera flagrant la promesa electoral de 2023 de participació democràtica directa del poble andorrà en un referèndum “vinculant”.

En lloc de promoure la Llei que afegís el promès caràcter de “vinculant” al referèndum, es “substitueix” per un Reglament governamental -així no cal que el Consell General hi intervingui, evitant un cop més el debat amb llums i taquígrafs- que deixa ben clar que el referèndum seria només “consultiu”.

Un incompliment més en un procés farcit de moltes paraules buides i de pocs fets tangibles.