Governar des de la ignorància
Article d'opinió de Miquel Angel Català
La meritocràcia en política és un concepte àmpliament reivindicat, però escassament practicat.
El problema és que s’ha normalitzat que persones sense coneixement en àmbits clau legislin sobre matèries complexes. Economia, dret, fiscalitat o relacions internacionals no són qüestions d’opinió, sinó disciplines que exigeixen rigor i capacitat d’anticipar conseqüències. Quan es regulen des de la ignorància, els errors són inevitables i els costos acaben recaient sobre tots nosaltres. El que abans semblava propi dels països veïns, en els darrers anys també s’ha fet visible a Andorra, com o evidència qualsevol sessió del Consell General, on alguns consellers, en lloc de debatre amb criteri, es limiten a recitar discursos memoritzats a casa i que segurament han preparat amb alguna IA perquè no tenen cap formació ni experiència en el sector i com és en política la incompetència no es penalitza doncs passa el que passa....
Aquesta realitat contrasta amb el que passa en qualsevol altre àmbit professional. Per dirigir una empresa, exercir una professió liberal o assumir càrrecs tècnics dins l’administració, es requereixen anys de formació i acreditacions específiques o experiència prèvia.
En canvi, per decidir sobre pressupostos públics, marcs legals o polítiques que cbondicionen el futur del país, n’hi ha prou amb guanyar una elecció. I amb això no vull que s’entengui a la meritocràcia com l’enemiga de la democràcia, perquè és tot el contrari, la realitat és que n'és el motor de millora. Quan demanem que els nostres representants tinguin preparació i experiència, estem demanant una política més útil, productiva i respectuosa amb els seus ciutadans.
Tampoc vull que el lector confongui meritocràcia amb titulació acadèmica. Quan es parla d’exigir mèrits en política no s’està reclamant un currículum universitari impecable, sinó capacitat real per governar. I justament Andorra n’és un bon exemple d’aquesta capacitat, m’explico: al llarg de la història la política ha estat dirigida per persones sense estudis superiors, però amb una trajectòria sòlida en el seu sector, anys d’experiència professional i un coneixement profund del país i de la seva realitat. Aquest bagatge, construït a base d’errors, encerts i vivències en l’àmbit privat, sovint aporta molt més que un títol penjat a la paret. El problema no és la manca d’estudis, sinó la manca de coneixement real i de criteri, dues coses que no s’improvisen.
La qüestió esdevé més preocupant quan s’analitza la suposada meritocràcia en la confecció de les llistes polítiques, especialment en el cas de les joventuts. S’ha arribat a veure persones que acaben de graduar-se o que ni tan sols han acabat la carrera entrant a llistes i accedint a càrrecs de gran responsabilitat.
La pregunta és inevitable: què aporta realment aquesta persona a la política? Que es poden tenir els coneixements recentment adquirits, però quina experiència rellevant es té? No seré jo qui digui que els joves no hem de tenir veu en la política, tenim molt a dir i és necessari que se'ns escolti, però una cosa no treu l'altra. S’argumenta sovint que oferim una “visió jove”. Però donar veu no és el mateix que donar poder executiu. La joventut, per si sola, no és un mèrit suficient per governar.
Un exemple proper d’aquest problema i de la manca de preparació dels polítics es pot observar en el funcionament de l'equip de govern del Comú d’Andorra la Vella. Les polítiques populistes impulsades en campanya, basades més en l’impacte mediàtic que en una planificació sòlida, comencen ara a passar factura. Es fa evident la manca de coneixement i d’experiència d’un equip que no ha entès que governar va molt més enllà de fer-se fotografies, assistir a actes o aparèixer en esdeveniments socials. La gestió pública exigeix criteri, preparació i experiència, no només presència i gestos de cara a la galeria.
Si es vol un país del qual estar orgullós, la política no pot reduir-se a imatge ni a eslògans perquè sense mèrit, experiència i responsabilitat, governar es converteix un joc de cadires i postureig.
