VÍDEO | Els veïns del Pas de la Casa alerten que els contrabandistes desafien el pla de xoc del Govern i mantenen les escenes esperpèntiques
Els possibles contrabandistes no s’han rendit i continuen operant amb total desinhibició

Malgrat el pla de xoc impulsat pel Govern D'Andorra per frenar el contraban a la zona fronterera, els veïns del Pas de la Casa denuncien que la situació dista molt d’estar controlada. Segons expliquen, els contrabandistes no s’han rendit i continuen operant amb total desinhibició, protagonitzant escenes que qualifiquen d’“esperpèntiques”.
Els residents relaten episodis recurrents de corredisses, càrregues improvisades i intents d’escapolir-se per qualsevol escletxa disponible, sovint davant la mirada atònita de turistes i comerciants.
Alguns asseguren que, lluny de disminuir, les pràctiques s’han sofisticat o bé s’han tornat encara més descarades, tot i l’augment de presència policial.
Els veïns del Pas de la Casa alerten que els contrabandistes desafien el pla de xoc del Govern d’Andorra i mantenen les escenes esperpèntiques pic.twitter.com/4qrBqgXsVm
— La Veu Lliure (@laveulliure) October 17, 2025
Comentaris
Desgraciats
L’únic que demano és que almenys recullin els cartrons després. Que això ja sembla un after.
DDD
És cert que existeixen establiments que participen en pràctiques il·legals. Però molts de nosaltres lluitem per sobreviure amb marges molt ajustats.
Hi han treballadors en nòmina, lloguers, subministraments i factures a pagar.
Quan la demanda cau i el turisme fluctua, ajustar preus és una manera de resistir. No justifico el contraban, però comprenc l’efecte de la crisi sobre petits negocis. He denunciat moviments sospitosos i no sempre la resposta ha arribat. De vegades temo dir massa per por de represàlies o pèrdua de clients. Les alternatives que molts proposen obvien la realitat del comerç petit.
'pla de xoc'
Els polítics fan veure que fan alguna cosa i els contrabandistes fan veure que s’amaguen. Tots contents
cansat de la inseguretat
Jo pago els meus impostos religiosament. On carai van a parar? A comprar prismàtics per mirar-ho des de lluny?
No més siusplau
😂 Un dia els hi llenço la galleda d’aigua quan s’amaguin darrere el meu portal
STOP CONTRABAN
Sempre parlant del "pla de xoc"... i l’únic que xoca són les capses de tabac contra els maleters dels cotxes
politiqueo
El contraban ha de ser entès com un ecosistema amb actors econòmics i institucionals. Desmantellar-lo exigeix actuar sobre oferta, demanda, incentius i control. La demanda es pot reduir amb campanyes de conscienciació i polítiques de preu. Però cal també reduir l’arbitratge que beneficia el consumidor il·lícit. En la factura d’una solució cal incloure agilització judicial i unitats especvialitzades. També cal invertir en investigació financera per rastrejar fluxos de diners. Les sancions administratives han de ser fermes amb minoristes reincidents i amb blanquejadors. La repressió sense alternatives laborals serà insuficient a llarg termini. Recomano programes de reconversió i subvencions condicionades per afavorir la transició. La cooperació transfronterera amb França és imprescindible en un territori compartit.
Això passa per protocols d’intercanvi d’informació i operacions conjuntes.
Les eines tecnològiques, com anàlisi de dades, poden ajudar si respecten drets fonamentals. És necessari un marc legal clar sobre privadesa per usar sensors i vigilància de forma lícita. També cal un pla comunicatiu honest per recuperar la confiança ciutadana. Un “pla de xoc” sense pressupost ni cronograma és només retòrica. Recomano publicar objectius mesurables i recursos assignats per a cada fase d’actuació.
La de sempre
Anavem cap a Mònaco i ens han convertit en un espectacle internacional de contraban
D'on no n'hi ha...
Si això passés a Escaldes ja hi hauria helicòpters i tancs. Però com passa al Pas, doncs ja s’ho faran, no?
Això no és contraban, és un…
Això no és contraban, és un esport nacional. Proposo que ho regularitzin i els enviem amb la Monica Doria i el Nahuel als Jocs Olímpics
Apugem els preus
Els preus baixos només serveixen per alimentar el mercat il·legal. Cap benefici real pel país
Andorra Tijuana
Pas de la Casa? Més aviat Pas de la Mafia. Tot el que veus és il·legal, però ningú mou fitxa. Les corredisses pels carrers, les càrregues improvisades, els cotxes amb maleters oberts, la mercaderia amagada a qualsevol racó… això no és escenari de pel·lícula, és la vida quotidiana de qui hi viu. Els turistes miren desconcertats, pensant que és un espectacle o un joc, mentre els veïns pateixen impotents.
Esquerdosos
Hi ha gent que pensa que és normal, que això forma part del folklore del Pas i ho defensa
ES FRANÇA NO ANDORRA
A veure, deixem-nos de romanços: bona part del contraban no es crea aquí, és territori francès.
ensenyem les cartes
Algun dia algú parlarà clar dels propietaris reals? Hi ha noms que tothom sospita, però ningú diu res en veu alta.
prou!
Ja n’hi ha prou! Però què és això del “pla de xoc” del Govern? Una broma de mal gust? Perquè el que passa al Pas de la Casa és un espectacle de pel·lícula barata: corredisses, maleters oberts, gent que passa caixes com si fos un joc i turistes mirant amb cara d’espantats mentre els veïns ens quedem amb la cara de tontos. I els polítics? On són? Mirant cap a un altre costat, fent declaracions absurdes i deixant que els rics i els empresaris sense escrúpols facin el seu agost amb el contraban mentre la gent normal intenta sobreviure honestament. Això no és només falta de control, això és complicitat descarada. I sí, molts es pensen que el problema és només “immigració francesa” o gent desesperada, però els que mouen els fils i guanyen milions són els mateixos locals que haurien d’estar controlats i mai no ho estan. Això ja fa anys que dura, i cada dia és pitjor.
Persones
La gent es pensa que és tan fàcil com dir “que la policia actuï” i ja està solucionat. Però els policies que hi ha al Pas no són superherois, són treballadors que fan el que poden amb els recursos, les ordres i els límits que els imposen des de dalt. Si els demanen que mirin cap a un altre costat, què voleu que facin? El problema no és la policia del carrer, el problema és la cadena sencera que hi ha per sobre: polítics que no volen conflictes, comerciants que s’omplen les butxaques venent sense escrúpols, propietaris que lloguen locals sabent perfectament què s’hi fa i mafietes que operen amb total tranquil·litat perquè se saben protegits
Francesos no són
Cada cop que surto a comprar pa veig una persecució diferent, ja ni em sorprèn
INSEGURETAT TOTAL
Ja n’hi ha prou de tanta presa de pèl. Al Pas de la Casa estem abandonats, oblidats i menyspreats per tots: pel Govern, pel Comú i fins i tot per les forces de seguretat. El contraban és descarat, obert, a plena llum del dia, i ningú fa absolutament res. La policia, la duana i els agents de circulació passen de llarg com si no veiessin res —i tothom sap que ho veuen. Aquesta passivitat ja fa pudor.
Aquí hi ha una complicitat silenciosa, un “fes veure que no passa res” que fa fàstic. Mentrestant, els veïns hem d’aguantar aquesta situació vergonyosa, mentre veiem com quatre espavilats s’omplen les butxaques i les institucions miren cap a una altra banda.
El Comú d’Encamp només se’n recorda del Pas per fer fotos o per venir a recaptar impostos, però a l’hora d’actuar, res de res. El Govern, igual: promeses buides, visites puntuals i cap solució real. Fa anys que ens deixen tirats.
El Pas genera diners, impostos i activitat, però a canvi rebem indiferència, desordre i inseguretat. I quan diem prou, ens miren com si exageréssim. Doncs no, no exagerem: estem tips de ser el pati del darrere d’Andorra.
Si la policia i els agents comunals no volen fer la seva feina, que ho diguin clar. I si Govern i Comú no tenen cap intenció d’imposar ordre i dignitat, que deixin pas a algú que sí vulgui treballar pel poble i pels que hi vivim tot l’any.
Afegeix un comentari nou
Notícies relacionades

Detingut amb 228 grams de cocaïna, marihuana i haixix en un escorcoll a Escaldes-Engordany

Nou judici per a l’acusada de l’assassinat de Florent Grégoire després d’interposar recurs

Empleats de l'APDA sense cobrar i Punjabi avisa que "no cobren perquè no volen que cobrin"

Vivo en el Pas de la Casa desde hace más de veinte años y jamás había visto una degradación tan acelerada del tejido urbano y la convivencia. Al principio pensamos que serían episodios puntuales, casos aislados, pero ya hace tiempo que las corredizas, las cargas en medio de la calle y los intercambios furtivos han pasado a ser la banda sonora del pueblo. No es solo una molestia: es inseguridad cotidiana para la gente mayor, para las familias con niños, para el comercio legal que encaja las pérdidas. Cuando vamos a comprar, a menudo encontramos comportamientos agresivos,
coches con maleteros abiertos, bolsas escondidas, conversaciones a media voz. Los turistas, muchos desorientados, nos preguntan si es una obra de teatro. He visto oportunidades perdidas: restaurantes vacíos, hoteleros que cierran. Además, hay un problema de higiene: basura, cartones y restos de mercancía. Pero lo más grave es la sensación de que alguien lo tolera porque obtiene beneficio. Cuando hablas con policía, te contestan con una cara de impotencia.
Te dicen “sí, lo sabemos”, pero no hay resultados tangibles.
Y cuando salen medidas mediáticas, todo queda en fotos y titulares. Los vecinos hemos intentado organizarnos, recopilar pruebas y filmaciones,
pero a menudo sufrimos reproches o amenazas y no nos sentimos protegidos. No se trata solo dw reducir cartones a la venta, sino de recuperar la dignidad de un pueblo que padece cada día. Si el Govern quiere un plan de choque efectivo, debe ser valiente, incluir inspecciones nocturnas, sanciones a compradores y cierres de locales. También es imprescindible coordinarse con la gendarmerie y crear canales seguros. Mientras tanto, la paciencia de los residentes alcanza límites peligrosos. No pedimos venganzas ni castigos desproporcionados, solo restablecer el orden. Que se investiguen posibles connivencias que dificultan la acción. Cuando llegue el día en que esto termine quizá recuperemos la normalidad, pero si todo sigue igual, el Pas de la Casa será una anécdota triste. Y entonces nadie podrá decir que no se les había advertido.