EDITORIAL | Ni referèndum, ni consulta, ni vinculant… ni tampoc importa la teva opinió
Article d'opinió de Joel Picón
El que s’ha publicat avui al Diari d'Andorra no és només una notícia. És la constatació d’un fracàs polític i comunicatiu de primer ordre. Segons el rotatiu, el referèndum sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea no es farà. I si això és així, la manera d’explicar-ho és gairebé tan greu com la decisió mateixa.
Si el Govern ha decidit enterrar el referèndum, allò mínim exigible en una democràcia és comparèixer públicament, convocar tots els mitjans, donar explicacions i assumir responsabilitats. No filtrar-ho en exclusiva a un diari afí perquè ho vesteixi amb seda i ho presenti com un simple ajust de calendari. No es pot prometre durant anys una votació històrica i liquidar-la amb una peça aparentment informativa, sense rodes de premsa ni comunicats institucionals.
Recordem-ho: el partit que avui governa va prometre el referèndum en campanya electoral. Ho va reiterar durant tota la legislatura. Es parlava de principis del 2022. Després del 2023. I ara som pràcticament al primer terç del 2026. Durant tot aquest temps, qualsevol que qüestionés el calendari era titllat d’alarmista, de difusor de fake news o directament d’extremista.
La situació és encara més delicada si tenim en compte la figura de Landry Riba, secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea. Si el referèndum no es fa, hi ha dues opcions: o bé s’ha estat enganyant la ciutadania amb plena consciència, o bé s’ha jugat amb el calendari fins que ja no quedaven cartes. Costa de creure que algú que s’ha exposat públicament defensant el desplegament del reglament del referèndum ho hagi fet sense convenciment. Això deixa una ombra molt allargada sobre la gestió interna del dossier.
Segons el relat publicat, els tràmits amb la Unió Europea s’haurien ajornat tant que resultaria inviable convocar la consulta abans de les pròximes eleccions. Però aquesta possibilitat fa més d’un any i mig que és advertida per diversos analistes, mitjans i agents socials. Sempre s’ha negat. Sempre s’ha insistit que el referèndum es faria “sí o sí”.
En aquest context, resulta gairebé irònic que la Secretaria d’Estat impulsés iniciatives per combatre la “desinformació” sobre l’acord d’associació, mentre el calendari real avançava en direcció contrària al discurs oficial. El temps ha acabat posant les coses al seu lloc.
Cal dir-ho clar: la promesa del referèndum no era un detall menor. Era la garantia democràtica que la ciutadania podria decidir sobre una qüestió estructural per al futur del país. No es pot demanar confiança, demanar estabilitat i demanar suport institucional si, quan arriba l’hora de complir la paraula donada, es dilueix el compromís sense assumir-ne el cost polític.
Enmig d’aquest panorama, alguns mitjans han actuat més com a corretges de transmissió que no pas com a contrapoder. I aquí és just reconèixer que La Veu Lliure, sense subvencions públiques, ha estat dels pocs que ha mantingut una línia crítica, avançant escenaris i posant el focus en els terminis reals del procés europeu.
El debat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea és legítim. Hi pot haver posicions favorables i contràries. El que no és admissible és convertir la promesa d’un referèndum en una eina electoral i, quan les circumstàncies es torcen, fer veure que res no ha passat.
Si finalment no hi ha referèndum, el mínim exigible és transparència, explicacions públiques i assumir que s’ha trencat un compromís central de la legislatura. El que està en joc no és només un calendari. És la credibilitat institucional. I aquesta, un cop erosionada, costa molt de recuperar.
