“El català morirà igual, però serà recordada com una llengua feixista”

Les declaracions de l’escriptora i activista Brigitte Vasallo al programa Vostè primer de RAC1, presentat per Marc Giró, han desencadenat una forta polèmica a les xarxes socials i en l’àmbit polític i mediàtic. Segons avança Estat.cat, Vasallo va afirmar que “el català morirà igual, però serà recordada com una llengua feixista”, unes paraules que han estat àmpliament criticades.

Les declaracions es van produir en el marc d’un debat sobre un cas de presumpta catalanofòbia que havia afectat la parella de la periodista Júlia Ferrer. En aquest context, Vasallo va sostenir que exigir a persones immigrades que parlin català pot constituir un “abús de poder”, una reflexió que no va ser rebatuda en aquell moment pel conductor del programa ni per altres tertulians.

Reaccions de rebuig a les xarxes

Les paraules han estat interpretades per diversos sectors com una desqualificació greu cap a la llengua catalana. Molts crítics consideren que vincular el català amb el feixisme és una afirmació descontextualitzada que ignora la trajectòria històrica d’una llengua que ha patit prohibicions i persecucions, especialment durant el franquisme, i que ha estat un element central de resistència cultural.

Un dels posicionaments més contundents ha estat el del periodista de TV3, Jordi Eroles, que a través de la xarxa X va ironitzar sobre les paraules de Vasallo afirmant que, segons ella, ell seria un “‘catalanet’ feixista que manté el català, tot i que ‘el català morirà igualment’”. En la seva publicació, Eroles assegura que desconeixia l’autora i que no li calia haver-ne sentit a parlar.

Debat sobre llengua i poder

Diverses veus han expressat que el debat sobre llengua, integració i poder és legítim en una societat plural. Tanmateix, consideren que establir paral·lelismes amb el feixisme ultrapassa el marc de la crítica i entra en el terreny de l’estigmatització.

Els sectors més crítics amb Vasallo sostenen que aquest tipus d’afirmacions contribueixen a associar la defensa i la normalització del català amb plantejaments excloents, quan —recorden— l’objectiu declarat de les polítiques lingüístiques és garantir la pervivència d’una llengua històricament minoritzada.