Andorra rep reconeixement internacional per la seva transparència climàtica i el lideratge en inventaris d’emissions

Andorra continua reforçant la seva posició com a referent internacional en matèria de transparència climàtica. El Principat, que l’octubre del 2023 es va convertir en el primer país del món a presentar un Informe Biennal de Transparència (BTR) en el marc de l’Acord de París, ha rebut reconeixement per continuar avançant en la millora dels seus inventaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, especialment en la integració del paper dels boscos com a embornals de carboni.

Un article publicat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) destaca que, tot i la seva reduïda dimensió territorial i la seva contribució limitada a les emissions globals, Andorra ha apostat per un paper pioner en la transparència climàtica internacional.

Segons l’experta tècnica de la secretaria d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, Anna Boneta, el país ha volgut “liderar amb l’exemple” davant els impactes creixents del canvi climàtic als ecosistemes de muntanya.

Un procés pioner a escala internacional

El fet de ser el primer estat a presentar aquest informe també va implicar que Andorra fos el primer a sotmetre’s a una Revisió Tècnica d’Experts (TER), celebrada el maig del 2024. Aquest procés va permetre implicar especialistes nacionals i internacionals i reforçar la capacitat tècnica del país en l’elaboració d’inventaris rigorosos.

L’informe resultant, publicat l’octubre del 2024, va identificar diverses àrees de millora, especialment en la representació dels usos del sòl dins del sector conegut com a LULUCF (ús de la terra, canvi d’ús del sòl i silvicultura).

Els boscos, clau en la lluita climàtica

A Andorra, aquesta qüestió té una rellevància especial, ja que aproximadament el 40% del territori està cobert per boscos, que actuen com a embornals naturals de carboni i contribueixen a absorbir emissions de CO₂.

No obstant això, la complexa orografia del país i la seva petita superfície dificulten l’obtenció de dades precises. Les variacions en les imatges de satèl·lit poden alterar la classificació dels usos del sòl, fet que complica el seguiment de la seva evolució.

Per donar resposta a aquest repte, Andorra va sol·licitar suport a través de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), que va facilitar una col·laboració amb la FAO.

Cooperació internacional i millora metodològica

Gràcies al projecte CBIT-AFOLU+, finançat pel Fons Mundial per al Medi Ambient (GEF), els tècnics andorrans han rebut assessorament per aplicar metodologies reconegudes pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

La iniciativa ha permès utilitzar per primera vegada l’eina de codi obert FAO Collect Earth, destinada a millorar la precisió en la representació dels usos del sòl.

Segons Boneta, aquesta col·laboració ha suposat “veure la llum al final del túnel”, ja que garanteix una base científica robusta i alineada amb els estàndards internacionals.

Millors dades per a millors polítiques

Les millores implementades no només permetran complir amb els compromisos internacionals de transparència climàtica, sinó també oferir informació més precisa als responsables polítics sobre la capacitat dels boscos andorrans per absorbir carboni.

Aquest coneixement serà clau per a la presa de decisions en gestió forestal, conservació d’ecosistemes i planificació de polítiques climàtiques.

Mirant cap al 2026

Andorra ja treballa en la preparació del seu pròxim Informe Biennal de Transparència, previst per a finals del 2026. Els avenços aconseguits en aquest projecte s’integraran al nou inventari nacional de gasos d’efecte hivernacle, juntament amb un reforç dels mecanismes de control de qualitat.