El "Bandoler de la Targeta Verda" i la gran subhasta andorrana

Com ja advertíem en l'anterior reflexió sobre la famosa "aixeta de les quotes", quan l'aigua deixa de rajar, el paisatge s'asseca.
I quina és la imatge d'aquest paisatge andorrà actual? Doncs una nova tendència decorativa que està arrasant als aparadors del país: el cartell de «Tancat per manca de personal». 

Ha desbancat oficialment el tradicional cartell de «Rebaixes». Avui dia, passejar per certs carrers i buscar un lloc obert per prendre un cafè o fer unes compres s'assembla més a una prova de supervivència que a una tarda d'oci. Tenim la demanda, tenim els locals, tenim les taules parades... però no tenim qui ens serveixi. 

Amb les quotes reglamentàries tancades amb pany i clau, ens trobem davant d'un taulell de joc on les regles han canviat, i no precisament a favor de l'empresari. 

I és enmig d'aquest ecosistema de sequera laboral on ha nascut una nova figura, gairebé mitològica en el mercat de treball del Principat: el bandoler de la targeta verda. 

Aquest personatge no va a cavall ni assalta diligències, sinó que coneix perfectament l'art del «mercat de fitxatges». La mecànica és digna d'un guió de pel·lícula. La fase u consisteix en la recerca del "mecenes": una empresa que, desesperada per cobrir una vacant, estigui disposada a iniciar la cursa d'obstacles burocràtica. 

L'empresa fa els tràmits, justifica que el perfil té l'experiència demostrable i necessària, paga les taxes, creua els dits i, finalment, s'obra el miracle: el permís de residència i treball ja és una realitat. 

Però, ai las! Aquí és on comença la veritable estratègia. Un cop l'anhelada "targeta verda" aterra a la cartera del treballador, l'empresa que va fer de pont sovint passa a ser història. 

Amb el permís a la mà, el nostre protagonista s'adona que acaba de convertir-se en l'actiu més cobejat del país. Ja no és algun candidat esperant a la frontera; és un «agent lliure» amb els papers en regla en un país on els treballadors van més buscats que la pluja a l'agost. Aleshores, comença la fase dos: La Gran Subhasta.  

Facint joc, senyors! S'obre la veda. Qui dona més? S'ofereixen dos dies lliures i un complement salarial a la dreta! Tres dies lliures i l'abonament de Grandvalira a l'esquerra! 

El bandoler de la targeta verda es deixa estimar mentre les empreses, que veuen els seus negocis tancats per no tenir mans, entren en una guerra de licitacions per veure qui s'emporta el premi.
Aquella primera empresa que li va donar l'oportunitat (i els papers) només va ser el trampolí. 

El resultat és un mercat laboral on l'empresari assumeix el cost i el desgast del tràmit, mentre el nouvingut utilitza aquest primer contracte com a simple passaport cap a la llibertat de preus. 

Tot plegat, una situació rocambolesca.
Ens hem quedat sense quotes, sense treballadors i, en molts casos, sense la possibilitat d'aixecar la persiana. Mentrestant, la subhasta continua oberta. 

Facin les seves apostes, perquè en aquest casino, de moment, sembla que la banca —i el comerç— sempre perden.