EDITORIAL | L’assatjament mediàtic contra Punjabi: quan la portada suplanta la veritat
Article d'opinió de Joel Picón
El cas de Resma Punjabi s’ha convertit en un nou exemple preocupant de com una part del periodisme andorrà ha abandonat la contrastació rigorosa per abraçar el relat interessat.
L’exdirectora de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) ha denunciat públicament un assetjament mediàtic sostingut, amb informacions falses publicades reiteradament en portada pel Diari d’Andorra.
09/09/25 Marxo posant una denúncia a la fiscalia - no hi ha portada ➡️ VERITAT
11/09/25 - Portada “La marxa de Punjabi posa en perill el pagament dels sous” ➡️ FALS
25/11/25 - Portada “Punjabi tenia pressupost per cobrir les vacants a l’APDA” ➡️ FALS
Portada d’avui tb FALSA https://t.co/3jb68XEE1g pic.twitter.com/oLoI3jfw6L— Resma PUNJABI (@ResmaPunjabi) January 2, 2026
A través de les xarxes socials, Punjabi ha exposat amb dades objectives una seqüència de titulars que, segons afirma, no només no s’ajusten a la realitat, sinó que construeixen un relat que mai va existir.
Segons la documentació aportada per la mateixa afectada:
9 de setembre de 2025: Resma Punjabi abandona el càrrec interposant una denúncia a la Fiscalia. No hi ha cap portada al Diari d’Andorra. Aquesta és la veritat documentada.
11 de setembre de 2025: Portada del Diari d’Andorra: “La marxa de Punjabi posa en perill el pagament dels sous”. Una afirmació que Punjabi qualifica de falsa i que no va ser sustentada amb cap prova.
25 de novembre de 2025: Nova portada: “Punjabi tenia pressupost per cobrir les vacants a l’APDA”. De nou, segons l’exdirectora, una afirmació objectivament falsa.
Davant d’aquestes publicacions, Resma Punjabi ha sol·licitat formalment una nova rectificació, que posa en evidència la distància entre els titulars i la realitat administrativa i pressupostària de l’APDA.
Un patró que es repeteix
El cas Punjabi no és un fet aïllat. El Diari d’Andorra ha estat desmentit recentment en altres informacions de gran impacte polític, sense que això hagi comportat cap autocrítica ni rectificació proporcional a la gravetat dels titulars.
El partit Acció, va haver de sortir públicament a desmentir una portada amb informació no contrastada. També Carles Naudi qui va esclatar contra el mitjà per inventar-se una declaración on afirma que vol ser cap de Govern.
De la mateixa manera, el mateix Govern d’Andorra va desautoritzar informacions que apuntaven a una suposada convocatòria d’eleccions anticipades com a substitut del referèndum sobre l’acord amb la Unió Europea.
En tots aquests casos, el denominador comú és el mateix: titulars contundents, poc contrastats i posteriorment desmentits, amb un impacte reputacional que ja no es pot revertir.
