Els cònsols demanen unió en el model urbanístic i eines contra els infractors
Alcobé ha subratllat que els comuns actuen amb “una sola veu”
Els set cònsols d’Andorra han comparegut aquest dimarts al Consell General de manera conjunta davant la comissió parlamentària per presentar una posició comuna sobre una nova Llei del Sòl, popularment coneguda així, i reivindicar el paper central dels comuns en l’ordenació urbanística del país.
La compareixença, encetada pel cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha servit per posar de relleu la necessitat d’una visió unitària en el desenvolupament urbanístic, així com per reclamar eines legals per gestionar els infractors i zones saturades.
Una veu comuna i experiència acumulada
Alcobé ha subratllat que els comuns actuen amb “una sola veu” i que, tot i que fins ara han comparegut entitats, associacions i diverses personalitats, “totes elles molt llegítimes, necessàries i oportunes”, són els comuns els qui tenen competència directa i experiència en urbanisme. Fa més de 25 anys que els comuns assumeixen responsabilitats com l’atorgament i la suspensió de llicències, fet que els situa en una posició clau per dirigir el creixement urbanístic del país.
El cònsol ha remarcat que la compareixença no ha de ser interpretada en clau parroquial: “Avui no compareix el cònsol de Canillo, ni el de la Massana, ni el d’Ordino. Avui compareixen els set cònsols en un projecte comú”, destacant la importància de presentar un model urbanístic coordinat i harmonitzat.
Creixement urbanístic i impacte econòmic
Segons Alcobé, el creixement urbanístic és una conseqüència del dinamisme econòmic i social, no al revés. “No hem de confondre el carro i els bous”, ha afirmat. L’arribada de nous residents, l’augment de treballadors i l’apertura de nous comerços i negocis genera la necessitat de més habitatges i espais comercials, amb un triple impacte: societari, turístic i territorial.
El cònsol ha recordat que tots els actors del país —tant els que generen demanda com els que regulen l’oferta— formen part del mateix ecosistema, i ha defensat la importància de coordinar govern i comuns, tenint en compte les competències establertes per la Constitució del 1993, la Llei de Competències i la Llei General d’Urbanisme de 2000.
L’efecte moratòria i l’evolució dels plans urbanístics
Alcobé ha recordat que la moratòria del 23 de maig de 2003 va tenir un efecte comparable al confinament de març de 2020, generant un període d’incertesa que va portar molts propietaris a presentar projectes que després no es van executar. Entre 2002 i 2004, i anys posteriors, aquest efecte es va veure clarament, amb una gran quantitat de projectes autoritzats però no construïts.
Després de la moratòria, hi va haver uns 14 anys d’estabilització, incloent la crisi del 2008-2012, amb pocs projectes nous, majoritàriament simbòlics. Durant aquest període, els comuns van aprovar els seus plans urbanístics (POUP), amb la primera revisió a partir de la recuperació econòmica i algunes segones revisions en curs, com és el cas d’Ordino, Andorra-la-Vella, Sant Julià o Escaldes-Engordany. La Massana ha adaptat el seu pla amb un nou sistema d’aigües de construcció, tenint en compte el creixement real de la parròquia.
Notícies relacionades
“Ens creiem que Andorra era Andorra S.A., i ara la volen convertir en Andorra S.L."
Molné preveu tancar l’acord de gestió de fronteres amb la UE abans de final d’any
Virtus critica la proliferació de nous partits a Andorra: "ara surten com si fossin bolets"
Concòrdia sol·licita la compareixença d'Imma Tor per resoldre dubtes del sistema Entry Exit
Andorra explora mesures per atraure marques de luxe amb un IGI homologable a nivell europeu
Landry Riba assegura que l’entrada provisional de l’acord depèn del resultat del referèndum
"S’ha doblat la despesa de funcionament de l'Estat i s’ha dividit per dos la inversió real”
Concòrdia exigiria 300.000 euros com a mínim per traslladar-se com a compte propi a Andorra
Espanya demana ordenar la situació dels immigrants extracomunitaris que treballen a Andorra
