Avui fa 92 anys: les primeres eleccions amb sufragi universal masculí a Andorra
La convocatòria electoral l'any 1933 es va produir en un moment d’agitació social i política
El 31 d’agost de 1933 va marcar un punt d’inflexió en la història política d’Andorra. Aquell dia es van celebrar per primer cop eleccions al Consell General amb sufragi universal masculí, després d’un període convuls conegut com la Revolució del 1933.
Les votacions, convocades pels coprínceps i realitzades sota presència de gendarmes francesos, van substituir el Consell General elegit el 1932, destituït pel Tribunal de Corts després de la pressió popular i l’ocupació de la Casa de la Vall el mes d’abril.
El Grup Nacionalista Integral (GNI) es va imposar amb 641 vots (66,5%) i va obtenir 14 dels 23 escons del nou Consell.
Per darrere, el Partit Socialista va aconseguir 240 vots (24,9%) i 4 escons, mentre que Unió Andorrana es va quedar amb 83 vots (8,6%) i 5 escons.
Malgrat aquesta distribució aparentment clara, les interpretacions del resultat van ser divergents. Mentre la premsa parlava d’una majoria de consellers conservadors i fidels als coprínceps, un document de la Delegació Permanent francesa apuntava a una correlació de forces més desfavorable a l’episcopat.
Context històric
La convocatòria electoral de 1933 es va produir en un moment d’agitació social i política. Fins aleshores, el dret a vot estava restringit als caps de casa, però la pressió dels joves reformistes, que havien ocupat la Casa de la Vall el 5 d’abril, va forçar l’ampliació del sufragi.
L’enviament de gendarmes francesos el 19 d’agost va garantir la celebració dels comicis, que van comptar amb 815 electors registrats repartits per parròquies.
Entre els candidats elegits hi havia figures destacades com Ventura Duró, Ventura Farràs i Antoni Duedra, que havien estat destituïts poques setmanes abans i van recuperar el suport popular a les urnes.
Les eleccions del 31 d’agost de 1933 són considerades un punt d’inici del camí cap a la democratització d’Andorra, ja que, per primer cop, la voluntat popular —encara limitada només als homes— va trencar l’estructura política tradicional dominada pels caps de casa i pels coprínceps.
En menys d’un segle s’ha passat de només votar els homes a que la CASS et pagui canviarte de genere