Takaichi arrasa al Japó i consolida la majoria parlamentària

La primera ministra japonesa, Sanae Takaichi, es va assegurar aquest diumenge una victòria contundent a les eleccions anticipades a la Cambra Baixa, al capdavant d’un Partit Liberal Democràtic (PLD) que, juntament amb el seu soci Ishin, va superar àmpliament els 300 escons i va revalidar una majoria de dos terços de l’hemicicle. 

zEl resultat blinda un mandat estable davant una oposició fragmentada i reforça l’aposta de Tòquio per un conservadorisme nacionalista, amb la dissuasió davant la Xina i una aliança reforçada amb els Estats Units com a pilars centrals.

Amb aquest triomf, Takaichi inicia una legislatura que el seu entorn ja defineix com de “supervivència”, marcada per l’augment de la tensió geopolítica a l’Àsia-Pacífic i pel repte que suposa l’ascens militar, tecnològic i diplomàtic de Pequín. El suport parlamentari permetrà a l’Executiu avançar en polítiques de defensa, seguretat econòmica i política exterior sense dependre de pactes fràgils.

De deixebla d’Abe a “Dama de Ferro”

Als seus 64 anys, Takaichi culmina una trajectòria política forjada des de la base. Elegida diputada independent el 1993 per la prefectura de Nara, va passar breument per un partit liberal abans d’integrar-se al PLD el 1996. Ha ocupat carteres clau com Afers Interns, Seguretat Econòmica i fins i tot Igualtat de Gènere, una paradoxa en un sistema que ara la converteix en la primera dona a liderar el Govern del Japó.

Autoproclamada “Dama de Ferro” en homenatge a Margaret Thatcher, Takaichi és considerada l’hereva política de Shinzo Abe, del qual assumeix obertament el llegat militarista i econòmic. El seu accés al lideratge del PLD arriba després dels intents fallits del 2021 i el 2024, i coincideix amb la caiguda de Shigeru Ishiba, debilitat per derrotes electorals, una gestió econòmica erràtica i diversos escàndols.

El cicle electoral etern del Japó

La victòria de Takaichi torna a posar de manifest la resiliència extraordinària del PLD, el partit que ha dominat la política japonesa des del final de la Segona Guerra Mundial, amb només breus interrupcions. Alhora, evidencia una de les grans disfuncions del sistema: un calendari electoral hiperactiu que converteix la governança en un exercici constant de supervivència política.

El politòleg Masato Kamikubo, de la Universitat de Ritsumeikan, parla d’un autèntic “excés d’urnes”. En l’última dècada, el Japó ha celebrat quatre eleccions parcials a la Cambra Alta i tres dissolucions anticipades de la Cambra Baixa, un ritme que desincentiva reformes estructurals impopulars per por al càstig immediat de l’electorat.

“Sana-manía”, pressupost rècord i immigració més dura

Takaichi ha sabut jugar amb habilitat aquest escenari. Poc després d’instal·lar-se al Kantei, va dissoldre la Dieta per capitalitzar el seu elevat nivell de popularitat. La coneguda “Sana-manía” triomfa especialment entre els joves, impulsada pels seus 2,6 milions de seguidors a X, vídeos virals tocant bateria de heavy metal i un estil personal que ha convertit bosses i bolígrafs roses en fenòmens de consum.

L’objectiu immediat del Govern és aprovar un pressupost històric de 122,3 bilions de iens i consolidar una majoria parlamentària sòlida. En l’àmbit econòmic, 

zTakaichi ha presentat el programa “Sanaenomics”, un estímul fiscal de 21 bilions de iens en cupons electrònics i transferències directes per alleujar l’impacte de la inflació. El model manté l’esperit expansiu de l’Abenomics, però reforça la inversió pública en intel·ligència artificial, semiconductors, computació quàntica i exploració espacial, amb l’objectiu de recuperar lideratge tecnològic i reduir vulnerabilitats estratègiques.

En el tancament de la campanya, la primera ministra també va prometre endurir la política d’immigració, un missatge clar al seu electorat més conservador i coherent amb el seu discurs de seguretat nacional i cohesió social.