Andorra s’alinea amb Occident però la justícia obre la porta al règim de Maduro
El Principat admet Veneçuela en el cas BPA malgrat no reconèixer les seves eleccions

L’escalada de tensió entre els Estats Units i Veneçuela ha tornat a posar en relleu la complexitat de les relacions internacionals d’Andorra. El president nord-americà, Donald Trump, ha acusat el règim de Nicolás Maduro d’haver convertit Veneçuela en un “narcoestat” i d’emparar el terrorisme internacional.
Paral·lelament, forces navals i aèries dels EUA s’han desplegat al Carib, on ja s’han produït incidents amb embarcacions vinculades, segons Washington, al narcotràfic.
En aquest context prebèl·lic, sorprèn la posició aparentment contradictòria de la justícia i del Govern andorrans. Tot i que el Principat s’ha alineat oficialment amb el bloc occidental i no reconeix la legitimitat de les darreres eleccions veneçolanes, el Tribunal Constitucional va dictar, el 15 d’abril de 2024, una sentència en què admetia la República Bolivariana de Veneçuela com a part actora en el procediment judicial obert a la Batllia sobre el cas BPA i els comptes utilitzats per exdirectius de PDVSA.
Aquest fet resulta cridaner, atès que el precedent govern de Toni Martí havia reconegut Juan Guaidó com a president legítim i que l’actual executiu de Xavier Espot ha denunciat les “irregularitats greus” de les darreres eleccions, en què Maduro va proclamar la seva reelecció amb el 51,2% dels vots, mentre l’oposició assegura que el seu candidat, Eduardo González, hauria obtingut prop del 70%.
El cas Ramírez i la peça veneçolana del sumari BPA
La peça separada del macrosumari sobre la Banca Privada d’Andorra (BPA) que afecta Veneçuela té com a protagonistes 28 col·laboradors de Rafael Ramírez, exministre de Petroli i Mineria i expresident de PDVSA durant els anys de govern d’Hugo Chávez. Ramírez, que va ocupar també el càrrec d’ambaixador a les Nacions Unides, va perdre el favor de Nicolás Maduro i, segons fonts internacionals, ha estat objecte d’una dura persecució política i judicial per part del règim.
La participació directa de la República Bolivariana en aquest procediment a Andorra genera perplexitat en diversos sectors, que veuen incoherència entre la posició diplomàtica oficial del Principat i les decisions preses en l’àmbit judicial. Una situació que, enmig de la tensió creixent entre Washington i Caracas, podria complicar encara més les relacions exteriors d’Andorra.