La mort del Papa Francesc i la política de Lleó XIV frenen la despenalització completa de l’avortament a Andorra

Andorra es troba en un moment històric: després d’anys de debat discret i pressió internacional, les institucions del Principat s’aproximen a la despenalització de la dona al Codi Penal per avortar, tot i que amb importants matisos. 

Fonts vaticanes han confirmat a La Veu Lliure que va ser el Papa Francesc qui va donar llum verda al Govern andorrà perquè impulsés la reforma. No obstant això, la manera com s’està desenvolupant el procés revela que la mesura serà, en realitat, una despenalització de la dona, amb limitacions clares sobre la pràctica a Andorra i sense la cobertura del sistema sanitari públic.

L’origen: la llum verda de Francesc

Segons les mateixes fonts del Vaticà, des del primer moment de la legislatura, Francesc va comunicar al Govern d’Andorra que podia avançar amb la despenalització, i que no hi hauria obstacles institucionals per part de l’Església, com tampoc en altres lleis com la reproducció assistida. 

Aquest missatge, relatiu a la penalització de les dones, va ser considerat un aval clau per al ministre, Ladislau Baró, que va començar a esbossar la negociació interna i a buscar la manera de capitalitzar políticament la iniciativa.

La clau de la seva estratègia era clara: esperar el moment òptim dins la legislatura per fer públic l’avanç, un moment que coincidís amb la proximitat de les eleccions i permetés a Demòcrates per Andorra presentar la reforma com un èxit propi. El pla, segons les mateixes fonts, era deixar que marxés l’aleshores copríncep Joan-Enric Vives i que fos el successor, Josep-Lluís Serrano Pentinat, qui validés la iniciativa.

El factor sobrevingut: la mort del Papa i la nova postura de Lleó XIV

Tot i la llum verda de Francesc, la mort del Papa va alterar l’escenari polític. L’elecció de Lleó XIV ha introduït un punt de tensió inesperat: la nova postura vaticana és més estricta i centrada en la “cultura de la vida”, tal com va avançar aquest diari. 

Això ha limitat la capacitat del Govern d’avançar cap a una despenalització completa que inclogui metges i cobertura pública. El resultat és que la reforma, tal com està concebuda actualment, només despenalitzarà la dona, no la pràctica ni els professionals que l’acompanyen.

Aquesta distinció és clau. Si la llei hagués contemplat la despenalització dels metges i la cobertura de la CASS, Andorra hauria pogut establir un sistema complet que permetés avortar prop del país sense obstacles legals ni econòmics. Sense aquests elements, la llei té un abast limitat: permet que les dones no siguin penalitzades, però no regula la pràctica de l’avortament dins del país, que continuarà sense poder-se realitzar.

La percepció política interna

DA havia avançat els últims anys sense treure immediatament la carta de la despenalització, buscant un moment políticament rendible. Ara, la urgència de l’evolució internacional i la pressió dels sectors pro drets de les dones han accelerat els plans.

Internament, Baró hauria estudiat construir un relat que presenti la mesura com un èxit de negociació i diplomàcia: la imatge és que Andorra ha aconseguit la despenalització gràcies a un consens discret amb el Vaticà, sense provocar confrontació amb l’Església i conservant un cert marge polític de maniobra per als propers anys.

La distinció clau: dona vs. avortament

Els especialistes i associacions pro drets de les dones haurien remarcat que aquesta reforma no equival a una despenalització completa de l’avortament. La cobertura sanitària no inclou la CASS, i els metges continuen sense estar legalment protegits si practiquen l’avortament dins del país. Així, la reforma només garanteix que la dona no serà perseguida penalment, però no resol el problema pràctic de l’accés a la interrupció de l’embaràs dins del Principat.

L’any passat, segons dades oficials, 143 dones residents a Andorra van viatjar a Espanya per interrompre l’embaràs. Les associacions temen que aquesta nova llei no canviï la situació real: les dones continuaran buscant serveis fora del país, amb el suport de professionals andorrans, però sense garanties dins del sistema sanitari nacional.

Per al Govern, la despenalització de la dona és l’ambició màxima actual. La narrativa interna és que, sense la mort del Papa i la nova postura de Lleó XIV, s’hauria pogut avançar cap a un model més complet que inclogués metges i cobertura pública. Ara, la mesura serà limitada, però políticament significativa: Andorra deixarà de criminalitzar les dones, consolidant un avenç simbòlic i jurídic que no deixa indiferent la comunitat internacional.

Per Ladislau Baró, el repte és doble: gestionar la comunicació interna i externa, presentar la reforma com un èxit històric, i alhora preparar el país per a les properes fases legislatives que podrien ampliar els drets en el futur. De fet, el ministre va avançar que a l'estiu hi hauria un model normatiu sobre l'esperada llei.

El llegat de Francesc i la nova realitat

Fonts del Vaticà recorden que sense la llum verda de Francesc, res d’això hauria estat possible. Tot i això, la seva estratègia de prudència i de capitalitzar políticament la reforma ha topat amb la realitat: la mort del Papa i la línia més estricta de Lleó XIV han condicionat la mesura final.

El resultat és que Andorra es prepara per aprovar una llei de despenalització de la dona que marca un punt d’inflexió històric, però que no equival a la despenalització completa de l’avortament que alguns havien imaginat. És un pas simbòlic i jurídic, ambiciosament presentat, però limitat en l’abast pràctic i sanitari.