Les obres públiques paralitzades pel boom al sector privat a Andorra

Segons Sansa, les empreses constructores del país sovint centren els seus esforços en projectes privats

Sergi Pérez | Consell General
Sergi Pérez | Consell General
per l’autor Joel Picón
3 minuts de lectura
Publicat el dimarts, 2 desembre 2025 - 17:43

Durant la compareixença conjunta dels set cònsols al Consell General, Eva Sansa, cònsol major de la Massana, ha alertat sobre les dificultats que afronten els comuns per executar projectes d’interès públic a causa de la priorització de la construcció privada.

Prioritat al sector privat deixa en suspens projectes essencials

Segons Sansa, les empreses constructores del país sovint centren els seus esforços en projectes privats, deixant en segon pla obres essencials com la millora i manteniment de la xarxa d’aigua i altres infraestructures públiques.

“Tenim un greu problema perquè no podem tirar endavant aquestes obres. L’obra privada avança i nosaltres ens trobem amb deserts en els projectes públics”, ha explicat la cònsol.

La situació evidencia els reptes derivats del creixement urbanístic del país, especialment en moments de boom constructiu, i posa de relleu la necessitat de mecanismes que permetin als comuns garantir que els projectes d’interès públic no quedin paralitzats.

Una sola veu per un urbanisme sostenible

Els cònsols han insistit en la importància d’actuar amb una sola veu i coordinar-se per assegurar un creixement urbanístic equilibrat, amb eines que regulin l’oferta i sancionin els infractors. També han recordat que la gestió d’infraestructures com abocadors i xarxes d’aigua depèn tant de la planificació prèvia com de la capacitat operativa dels comuns.

Segons Alcobé, el creixement urbanístic és conseqüència del dinamisme econòmic i social, generat per l’arribada de nous residents i l’obertura de comerços i negocis, amb un impacte societari, turístic i territorial. Ha defensat la coordinació entre govern i comuns dins del marc legal existent.

També ha recordat la moratòria de 2003, que va provocar un excés de projectes autoritzats però no executats, i l’evolució dels plans urbanístics comunals (POUP), amb revisió de plans i adaptacions, com el nou sistema d’aigües a La Massana, per adaptar-se al creixement real de les parròquies.

Els abocadors i el turisme

Laura Mas ha detallat els costos i limitacions de la gestió dels abocadors d’Andorra. La construcció i manteniment d’un abocador pot suposar des de 300.000 euros fins a 7 milions, depenent de la fase de desenvolupament, com en el cas del Maià. Els ingressos depenen de les tones abocades, amb un cost actual per tona de 8,5 euros a Maià i 12,5 euros a Sant Julià.

Pel que fa a l’operativa diària:

  • Maià: 30-55 camions diaris, màxim 100; operatiu de maig a novembre.

  • Beixalís: 20-115 camions diaris; operatiu tot l’any; actualment tancat.

  • La Rabassa (Sant Julià): 5-10 camions diaris; només terres i pedres pròpies; funcionament de setembre a juny.

Mas ha remarcat que la capacitat real dels abocadors depèn no només del volum, sinó també de l’accessibilitat i la vialitat, especialment per vehicles de gran tonatge. Per exemple, La Rabassa no pot suportar un flux elevat de camions a l’estiu sense afectar el turisme i la seguretat.

Notícies relacionades