Homs reclama prioritat per als joves andorrans davant l’arribada de metges estrangers sense el MIR

La sanitat andorrana viu un moment crític. Així ho ha advertit Artur Homs en unes declaracions contundents a La Veu Lliure, on ha exposat amb duresa el que considera un dels reptes estructurals més importants dels pròxims anys: la manca de relleu generacional i la dificultat per garantir professionals mèdics formats i de qualitat.

“Ara mateix tenim un problema molt greu amb la sanitat. No hi ha relleu generacional”, ha afirmat Homs, que ha situat Andorra dins un fenomen que també afecta Catalunya. 

Segons explica, la falta de metges està generant que arribin professionals procedents d’Hispanoamèrica “en circumstàncies que no sabem exactament com són”, i que en alguns casos “no fan el MIR”, un requisit que en països com Espanya actua com a filtre de competència i homologació.

Homs ha il·lustrat el risc d’aquesta situació recordant un cas recent que ha sacsejat l’opinió pública catalana: “S’ha enganxat un doctor que diagnosticava la gent utilitzant el ChatGPT. Això és molt fort.” Per a ell, aquest episodi exemplifica la vulnerabilitat del sistema quan els mecanismes de control i garantia formativa fallen.

Crida directa als joves del país

Davant aquesta realitat, Homs ha fet una crida sense embuts als joves andorrans: “Joves andorrans, si us plau, veniu cap aquí. Necessitem metges.”

Ha explicat que l’Estat està disposat a sufragar una part important del cost d’una carrera tan exigent com Medicina, però que aquesta inversió pública ha d’anar acompanyada de compromisos ferms: els estudiants que rebin aquest suport econòmic hauran de signar un document que els obligui a treballar “durant uns quants anys” en el sistema sanitari andorrà un cop graduats.

Per Homs, aquesta és una aposta estratègica per assegurar el futur del país: invertir en joves que vulguin estudiar Medicina equival a garantir la continuïtat d’un pilar essencial de l’Estat.

Prioritzar recursos i repensar ajudes

Homs també ha deixat clar que aquesta política d’inversió no pot anar en paral·lel a un increment indiscriminat de la despesa pública. 

Per això defensa que caldrà revisar certes ajudes que actualment es destinen a col·lectius que, segons afirma, “no ens aporten res”. En canvi, formar metges locals és —al seu entendre— una inversió rendible i imprescindible.

Un futur incert, però amb línies de treball obertes

Tot i la contundència del diagnòstic, Homs ha admès que encara hi ha elements per concretar i mesures pendents de desplegar:
“Hi ha moltes coses que es volen fer… I això està com a mínim.”

Les seves paraules deixen entreveure que el Govern té damunt la taula diverses propostes, però que encara caldrà avançar en consensos i planificació.

El que sí queda clar, segons Homs, és que Andorra afronta una cruïlla decisiva: o el país és capaç de formar els seus propis professionals sanitaris, o el sistema de salut podria quedar compromès en els pròxims anys.

D'una de les millors sanitats del món a llistes d'espera de més de mig any

El president del Col·legi de Metges, Albert Dorca, ha alertat a RTVA que les llistes d’espera continuen en una situació “molt preocupant”, amb retards que poden arribar fins als dotze mesos en especialitats com reumatologia, neurologia o cardiologia. 

Segons Dorca, el problema és estructural i afecta tot el sistema sanitari: avui dia cap especialista pot donar una visita abans d’un o dos mesos, i en alguns casos l’espera mínima és de quatre a dotze mesos.

Aquesta saturació, afegeix, dificulta diagnòstics a temps i pot comprometre tractaments que requereixen rapidesa. La situació tampoc mostra signes de millora immediata. 

La directora general del SAAS, Meritxell Cosan, ha advertit que, sense mesures urgents, l’hospital podria estar saturat en cinc o sis anys, especialment per la manca de metges en àrees com cirurgia i urologia, on molts professionals superen els 55 i 65 anys i poden deixar de fer guàrdies.

Tot i alguns elements positius del sistema —com la flexibilització lingüística o costos més baixos que a Barcelona—, Dorca insisteix que cal un compromís ferm per reforçar el model i evitar que els retards esdevinguin un problema crònic per a la sanitat andorrana.