Polèmica pel Cycling Masters: Andorra Turisme defensa transparència del projecte per les acusacions de Concòrdia
L'entitat lamenta profundament que l'objectiu d'aquestes i d'altres declaracions "sense fonament"
Andorra Turisme rebutja les declaracions del president del grup parlamentari Concòrdia a un mitjà de comunicació país, on acusa l'empresa de "fregar la malversació de recursos públics" amb el cost de l'Andorra Cycling Masters.
L'entitat lamenta profundament que l'objectiu d'aquestes i d'altres declaracions "sense fonament" tinguin com a únic objectiu desprestigiar l'esdeveniment –reduint-lo a només una cursa, tot i saber-ne l'abast global- i el nom de l'entitat, que amb projectes de prestigi com aquest posiciona a la marca Andorra internacionalment.
A través d'un comunicat, Andorra Turisme mostra la seva sorpresa davant la demanda i crítiques del grup parlamentari de Concòrdia, donat que formen part de la majoria en els tres comuns que van acordar donar suport econòmic al projecte -Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria—.
Segons expliquen, "els comuns col·laboradors van decidir sumar-se i finançar part de la iniciativa, sent plenament coneixedors del seu cost total i dels pactes de confidencialitat als que està subjecte".
Tot i això, com ja s'ha exposat prèviament i atenent la seva obligació legal, Andorra Turisme "facilitarà amb total transparència les xifres econòmiques vinculades a aquest projecte als consellers generals que les demanin, com sempre s'ha fet".
En aquest sentit, detallen que la llei de contractació pública preveu la inclusió d'aquestes clàusules de confidencialitats en determinats pactes per poder garantir la seva posició competitiva dins el mercat.
"Es tracta d'una fórmula emparada legalment i d'ús habitual, tant per part d'Andorra Turisme com d'altres empreses nacionals".
L'objectiu d'aquests pactes, afegeixen, és que totes les parts del contracte puguin mantenir la seva competitivitat dins del mercat i garantir la posició de negociació en futurs contractes, sense que aquests es vegin condicionats per acords previs.
En el cas concret de l'Andorra Cycling Masters, "es tracta d'un projecte que va molt més enllà de l'esdeveniment que va tenir lloc el 19 d'octubre".
La cursa, protagonitzada per quatre dels millors ciclistes del moment, "és l'escenari i fil conductor d'un documental d'abast internacional que es podrà veure a finals d'any en diverses plataformes mundials de contingut".
Per tant, "l'objectiu principal del projecte és la creació, producció i difusió d'aquest documental de 50 minuts, que no només donarà a conèixer Andorra com un destí òptim per a la pràctica del ciclisme, sinó com a amfitrió idoni de grans cites internacionals gràcies a les seves infraestructures i paisatges, així com els valors, hospitalitat i passió dels seus habitants".
Finalment, afirmen "que la magnitud d'aquest projecte s'entén, encara més, si tenim en compte que Andorra Turisme té habitualment capacitat de comunicar i fer campanyes de màrqueting a nou mercats".
En canvi, "amb la difusió d'aquest documental a través de les plataformes de continguts, la marca Andorra arribarà a més de 120 països".
Una xifra, conclouen, "impossible d'assumir amb el pressupost de l'entitat fent campanyes de publicitat convencionals".
Amb diners públics, la confidencialitat és l’excepció, no la norma. Si el Govern s’amaga darrere d’una NDA per no publicar el cost de l’Andorra Cycling Masters, toca llum i taquígrafs. La Llei 33/2021 obliga a motivar qualsevol límit amb prova de dany (harm test) i test d’interès públic, i a retallar només el que sigui estrictament sensible. No es tracta d’anar contra l’esdeveniment, sinó d’assegurar rendició de comptes: sense contracte, pàgina de signatures, relació de pagaments, KPIs i auditoria independent, tot és relat, no transparència. I recordem-ho: una NDA no pot prevaldre sobre la llei quan parlem de diners de tothom.
Per cronologia, és raonable preguntar-se si Sergi Nadal va conèixer —o fins i tot va apadrinar— la fase inicial del projecte. Andorra Turisme ha parlat d’una gestació llarga (aprox. 2023–2025); Nadal va deixar el càrrec l’1/01/2025 i tant la presentació com l’esdeveniment són posteriors. No hi ha cap prova pública que fos impulsor, negociador o signant del conveni, però temporalment és plausible que n’estigués al corrent a l’inici. La manera seriosa i neta d’aclarir-ho, sense insinuacions, és demanar els documents que ho poden provar o descartar: nota d’inici de l’expedient, agendes i actes de reunions 2023–2024 (amb proveïdors i responsables públics), circuit de visats interns i portada/pàgina de signatures del conveni. Si el Govern invoca “confidencialitat”, que motivi harm test i test d’interès públic i faci redaccions quirúrgiques. Només amb aquests papers sabrem qui va encendre la metxa, qui va prendre decisions i en quines dates, i si existeixen encàrrecs o pagaments a tercers després de la jubilació. Fins aleshores, prudència: parlem amb documents.
Què demanar, amb precisió :
Contracte/conveni íntegre + annexos i pàgina de signatures (data, signants, càrrec).
Registre de redaccions (art. Llei 33/2021): per a cada tatxat, interès protegit, dany concret (harm test), test d’interès públic, base legal i data de revisió.
Relació de pagaments: imports, fites, concepte, perceptor (raó social, NIF, país, IBAN) i subcontractistes.
Beneficiaris reals (certificats UBO) i país d’establiment de totes les societats perceptores.
Agendes, actes i notes 2023–2025 (iniciativa, avaluació i elevació a firma).
Informes de retorn i auditoria independent d’impacte (metodologia i resultats). (per contrastar el relat difós als mitjans)
Ara mateix tenim diners públics tapats per una NDA, un discurs de “retorn multiplicat” sense auditoria publicada, i noms privats (Mediabrands/Wakai/Huacay) dels quals encara no se sap quant han cobrat ni amb quina raó social exacta. Això no prova cap delicte, però exigeix: documentació, fiscalització i, si escau, accions. La confidencialitat comercial no pot convertir-se en opacitat pressupostària.
Entrar les sol·licituds amb còpia al Tribunal de Comptes, i publicar —en el que la llei permet— xifres, contractes i beneficiaris. Només així evitem que un projecte de màrqueting turístic acabi sent un cas de reputació.