Les protestes contra el règim iranià s’intensifiquen

El règim dels aiatol·làs afronta un dels moments més delicats des de la seva instauració a l’Iran després de la Revolució Islàmica de 1979. 

Les protestes iniciades el 28 de desembre com a resposta a la greu crisi econòmica s’han convertit progressivament en una mobilització massiva —amb un fort protagonisme juvenil— que qüestiona directament els fonaments ideològics imposats des de Teheran.

Segons RTVE, cada nova jornada de manifestacions ha anat acompanyada d’un augment de la tensió als carrers i d’una resposta cada cop més dura de les autoritats. 

Protestas en Mashhad, Irán. 
pic.twitter.com/Z62VCB71FA

— Wall Street Wolverine (@wallstwolverine) January 8, 2026

Segons diverses organitzacions de drets humans, el balanç provisional és d’almenys 45 morts, entre els quals vuit menors, centenars de ferits i més de 2.000 detinguts. Des de la nit de dijous, el règim ha ordenat també el tall gairebé total d’Internet, deixant el país pràcticament aïllat de l’exterior.

El portaveu del servei diplomàtic de la Unió Europea, Anouar El Hanouni, ha afirmat que “el poble iranià expressa la seva legítima aspiració a una vida millor” i ha subratllat que “qualsevol violència contra manifestants pacífics és inacceptable”.

L’origen de les protestes: crisi econòmica i empobriment

Les mobilitzacions van començar a Teheran, amb comerciants del Gran Basar indignats per la forta caiguda del rial, que ha assolit mínims històrics, i per una inflació que arriba fins al 70% en productes bàsics. Aquesta situació ha provocat una pèrdua dràstica del poder adquisitiu de milions de ciutadans.

L’economia iraniana s’ha vist especialment afectada pel restabliment de les sancions internacionals del Consell de Seguretat de l’ONU i dels Estats Units, reactivades arran del programa nuclear iranià. 

A aquest escenari s’hi suma una sequera severa que ha agreujat encara més la situació, fins al punt d’amenaçar la viabilitat de la capital.

Una protesta d’abast nacional

A diferència d’altres episodis de contestació social, les protestes actuals s’han estès a les 31 províncies del país i han evolucionat cap a un qüestionament obert de la legitimitat del règim teocràtic. Les imatges difoses per la televisió estatal mostren vehicles incendiats, atacs a bancs i estacions de metro, així com greus disturbis urbans.

Tot i que el líder suprem, l’aiatol·là Alí Jamenei, ja va aconseguir sufocar protestes de gran magnitud en el passat —com les de 2022, desencadenades per la mort de Mahsa Amini sota custòdia policial—, el context actual és diferent. El país afronta una crisi econòmica més profunda i una pressió internacional creixent, amb la reimposició de sancions globals des del setembre.

Els menors de 30 anys, que representen prop de la meitat de la població, lideren les mobilitzacions i reclamen canvis estructurals: des dels codis de vestimenta obligatoris, com el hiyab, fins a la política exterior del règim.

Crítiques a la política exterior i pèrdua d’influència regional

Durant les manifestacions s’han escoltat consignes com “Ni Gaza ni el Líban, la meva vida per l’Iran”, que evidencien el rebuig d’una part de la població al suport de Teheran a milícies islàmiques a la regió. 

Aquest malestar coincideix amb una debilitació de la influència regional iraniana, després dels atacs d’Israel contra aliats com Hamàs, Hizbul·là, els hutis del Iemen i milícies a l’Iraq, així com amb la caiguda del règim sirià de Baixar al-Assad, estret aliat de Teheran.

Crides a la mobilització des de l’exili

Les diverses faccions de l’oposició iraniana a l’exterior han intensificat les crides a continuar les protestes. Reza Pahlavi, fill del darrer xa de l’Iran i resident als Estats Units, ha instat la població a mantenir la pressió als carrers amb un missatge contundent: “Els ulls del món estan posats en vosaltres. Sortiu als carrers”.

Aquest divendres, Pahlavi ha tornat a convocar mobilitzacions a les 20.00 hores, amb l’objectiu d’augmentar la participació i reduir la capacitat repressiva del règim.